BARCELONA
Oriol Guillem, Boris Cartes i Núria M. Montes, a ‘La pista’
L’obra es representarà a la Sala Atrium del 25 de juny al 5 de juliol
Els actors andorrans Oriol Guillem, Núria M. Montes i Boris Cartes actuen junts a La pista, l’obra de teatre que es representarà a la Sala Atrium de Barcelona del 25 de juny al 5 de juliol. L’obra forma part del primer Cicle de creació escènica DespertaLab, fruit de l’acord entre la Sala Atrium i la Nau Ivanow, a través de la beca Desperta. La pista és un dels tres projectes beneficiats de la beca i el premi és la seva representació.
«Donem una oportunitat als muntatges casolans i sense rostres coneguts; produccions esborrajades, en el bon sentit d’haver nascut des de l’absoluta llibertat, sense les pressions del mercat», ha explicat el director de la Sala Atrium, Raimon Molins. El director carrega contra una Barcelona teatral «molt conservadora».
El primer premi Desperta ha estat per a La pista, obra de Jaume Viñas, dirigida per David Maqueda. La peça trasllada el públic als concursos de ball maratonians que es van popularitzar als Estats Units després del crack del 1929 com una fórmula per sobreviure a la mediocritat i la grisor. El muntatge «connecta amb els reality show d’avui en dia, gaudint amb el aptiment aliè», ha detallat el director.
La pista segueix quatre parelles de ball, espremudes al màxim, en una marató de ball del Mississipí dels anys 30, en què durant setmanes els concursants hauran de ballar sense parar, només descansant 15 minuts cada hora fins que caiguin rendits (o morin).
«Donem una oportunitat als muntatges casolans i sense rostres coneguts; produccions esborrajades, en el bon sentit d’haver nascut des de l’absoluta llibertat, sense les pressions del mercat», ha explicat el director de la Sala Atrium, Raimon Molins. El director carrega contra una Barcelona teatral «molt conservadora».
El primer premi Desperta ha estat per a La pista, obra de Jaume Viñas, dirigida per David Maqueda. La peça trasllada el públic als concursos de ball maratonians que es van popularitzar als Estats Units després del crack del 1929 com una fórmula per sobreviure a la mediocritat i la grisor. El muntatge «connecta amb els reality show d’avui en dia, gaudint amb el aptiment aliè», ha detallat el director.
La pista segueix quatre parelles de ball, espremudes al màxim, en una marató de ball del Mississipí dels anys 30, en què durant setmanes els concursants hauran de ballar sense parar, només descansant 15 minuts cada hora fins que caiguin rendits (o morin).