«Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai per una selva oscura, che’ la diritta via era smarrita».  Així comença Dante Alighieri La Divina Comèdia, sortint-se del camí de la vida i trobant-se en un bosc fosc. Perdent el camí recte l’escrpitor va trobar el poema que va marcar una abans i un després a principis del segle XIV en la societat i en la literatura italiana i universal. Sis segles després un altre artista va seguir els passos d’Alighieri per convertir-se, per a molts, també en un geni. Salvador Dalí va obviar la línia recta de la vida per perdre’s en el surrealisme i el subconscient; en el seu propi bosc fosc. I allà s’hi van trobar els dos, l’any 1965, per commemorar el 700 aniversari del naixement d’Aligheri. 
 

El Govern italià va fer una petició expressa al pintor català per il·lustrar La Divina Comèdia. Dalí, gran coneixedor de l’obra, va acceptar el repte d’endinsar-se en el poemari i despertar les seves pors per crear un total de 100 il·lustracions que recorrien el gran clàssic. Un grup important de pintors italians es va indignar fins al punt de fer anul·lar l’encàrrec. Però Dalí, amb l’impuls de Joseph Foretquien i l’ajuda de dos grans gravadors de fusta francesos  com eren Jacquet i Taricco, va iniciar el procés de copiar les 100 aquarel·les originals en 35 tacs que contenien les xilografies –tècnica de gravat amb fusta–. Un treball que va trigar quatre anys per la complexitat dels colors que utilitzava Dalí, qui va estar supervisant la feina durant tot aquest temps. 
 

El pintor va començar la seva obra  l’any 1951 i la va acabar al 1960, durant una època crucial de la seva vida, quan va tornar dels Estats Units a Figueres i els seus fantasmes creixien a un ritme vertiginós. L’obra d’Aligheri és una reflexió personal sobre l’evolució interior de l’ésser humà, i Dalí recorre en les il·lustracions el seu món interior, alimentant-se d’allò que l’havia portat a ser reconegut com a símbol del surrealisme, però que començava a tancar-lo en un món del qual se li feia cada vegada més difícil sortir. Potser, tal i com va explicar la comissària de l’exposició, Rosa Perales, «a Dalí li va servir com a redempció, per retrobar-se amb ell mateix i amb la religió». Grans artistes com Botiticelli o Miquel Àngel ja havia posat imatges al poemari prèviament. Però, com sempre, Dalí no es va limitar a il·lustrar els versos, sinó que va provocar al seu univers personal i el va deixar fluir en funció d’allò que li evocaven les paraules d’Aligheri. 

 

La Divina Comèdia es divideix en tres parts o cants: l’Infern, el Purgatori i el Paradís. Dalí els divideix en 34 il·lustracions el primer i 33 cadascun dels altres. A l’infern el pintor recupera mites clàssics, personatges que recreen la ira, la fúria, l’avarícia o la blasfèmia, i ho fa a través de les influències clàssiques de la història de l’art però donant, com sempre, el seu punt de surrealisme i de recreació del subconscient. Acaba l’infern amb la seva visió sobre Lucifer, sobre el dimoni, que fins aleshores el deixa intuir, però no veure. 
 

«El purgatori s’ha d’entendre com el paradís terrestre, on viuen el bo i el dolent de l’ésser humà». I per a Dalí la vida es basava en tres pilars fonamentals: la religió, el sexe i el subconscient. I amb això relaciona els versos d’aquest segon cant d’Aligheri. Això sí, probablement pel moment vital que travessava, transmet continuament la sensació d’home turmentat, amb la por a la dona, l’odi a l’avarícia que el mateix artista practicava o la dependència als somnis dels subconscient. 
 

I per últim, el paradís, la part més abstracta d’un artista que no sabia si hi havia de creure o no i que per això considerava que el seu propi paradís era la Terra. Per a aquesta obra el representa fora del nostre planeta, i en aquesta part també són recurrents els ésser celestials. No podia faltar Gala, la seva vida i el seu tot, qui adopta el paper del seu àlter ego per a Dante, Beatriu Portinari. Elles eren el més pur, el més immaculat: la representació del paradís. 
 

Dante Aligheri va obligar a Dalí a despertar les seves pors i a enfrontar-s’hi cara a cara, igual que l’autor del gran clàssic va haver fer mentre escrivia la seva obra mestra. 
 

Ara, el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany acull una exposició cedida per un reconegut col·leccionista italià amb les 100 xilografies que reprodueixen les aquarel·les de l’obra de Dalí sobre La Divina Comèdia, i es podrà visitar fins al proper 27 de setembre.