ANDORRA LA VELLA
El Grup Mixt denuncia la «clara voluntat d’afeblir el sistema sanitari»
El Govern aprova la correcció del reglament de la CASS per evitar solapacions
El Grup Parlamentari Mixt va denunciar ahir davant dels mitjans de comunicació «la clara voluntat del Govern d’afeblir el sistema de la seguretat social». Els consellers generals Gerard Alís i Rosa Gili, membres del Partit Socialdemòcrata (PS), van comparèixer en roda de premsa per fer palesa la preocupació «per les constants retallades» efectuades els darrers anys per part Demòcrates per Andorra en matèria de sanitat, «accentuades» amb la recent aprovació de vuit nous reglaments que despleguen la Llei de la Seguretat Social i amb els que, segons van considerar, «l’Executiu va més enllà de les seves competències».
Poc després que el Grup Mixt fes públic el solapament de competències, el ministre portaveu del Govern, Jordi Cinca, anunciava a la trobada habitual amb la premsa posterior al Consell de Ministres la «correcció immediata» d’aquest reglament perquè «efectivament» s’havia produït una invasió de competències «que ni molt menys ha estat impulsada de manera voluntària».
La normativa nucli de la problemàtica és el Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la Seguretat Social que la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, presentava el passat 1 de juny. Aquest document legislatiu «aprovava», segons va exposar Alís, «allò que amb el projecte de llei s’havia descartat: que aquell usuari susceptible a rebre la prestació per jubilació que optés pel capital de jubilació, hagués d’aportar un 10% del que havia acumulat amb les seves cotitzacions» malgrat ser exclòs del sistema de la seguretat social i, per tant, perdre els seus drets com a assegurat.
Gerard Alís va insistir en «l’evident finalitat d’afeblir el sistema de la seguretat social per part del Govern», acusació que va basar essencialment en tres elements: en primer lloc, la tendència de «retallament constant de les prestacions» dels darrers anys, exacerbada ara i segonament «per la via reglamentària». Per últim, creu que l’aplicació dels reglaments que despleguen la Llei de la seguretat social «suposa una imposició, un augment de les exigències» a l’assegurat.
A aquest respecte, Gili coincidia amb la necessitat d’exercir un control per evitar un abús de l’accés a les prestacions per baixa laboral però considerava excessives les obligacions com la de romandre a casa durant unes hores determinades, la qual va qualificar de «molt absurda». El Grup Parlamentari Mixt extreia de les noves especificacions «la idea de criminalitzar la persona que està de baixa» i considerava que les mesures van ser implantades per «espantar els treballadors» i que, d’aquesta manera, no sol·licitin aquesta prestació. El PS va posar en coneixement de sindicatura aquesta «invasió de competències», requerint a l’administració general «la modificació».
El Consell de Ministres responia a l’advertència aprovant la modificació d’aquest reglament. Així, l’article 21 del Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la Seguretat Social establia que el capital de jubilació cotitza a la branca general al tipus del 10%, però el Govern ha aprovat la modificació perquè no cotitzi. Des del Govern s’assegurava que «la voluntat en la redacció del reglament no era la de crear nous supòsits de cotització, sinó deixar establertes quines prestacions de la seguretat social estan subjectes a cotització».
En un altre ordre de coses, els consellers socialdemòcrates lamentaven l’exposició de les línies estratègiques per a aquesta legislatura en curs per part de la ministra de Salut abans no es presentessin a la comissió.
Poc després que el Grup Mixt fes públic el solapament de competències, el ministre portaveu del Govern, Jordi Cinca, anunciava a la trobada habitual amb la premsa posterior al Consell de Ministres la «correcció immediata» d’aquest reglament perquè «efectivament» s’havia produït una invasió de competències «que ni molt menys ha estat impulsada de manera voluntària».
La normativa nucli de la problemàtica és el Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la Seguretat Social que la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, presentava el passat 1 de juny. Aquest document legislatiu «aprovava», segons va exposar Alís, «allò que amb el projecte de llei s’havia descartat: que aquell usuari susceptible a rebre la prestació per jubilació que optés pel capital de jubilació, hagués d’aportar un 10% del que havia acumulat amb les seves cotitzacions» malgrat ser exclòs del sistema de la seguretat social i, per tant, perdre els seus drets com a assegurat.
Gerard Alís va insistir en «l’evident finalitat d’afeblir el sistema de la seguretat social per part del Govern», acusació que va basar essencialment en tres elements: en primer lloc, la tendència de «retallament constant de les prestacions» dels darrers anys, exacerbada ara i segonament «per la via reglamentària». Per últim, creu que l’aplicació dels reglaments que despleguen la Llei de la seguretat social «suposa una imposició, un augment de les exigències» a l’assegurat.
A aquest respecte, Gili coincidia amb la necessitat d’exercir un control per evitar un abús de l’accés a les prestacions per baixa laboral però considerava excessives les obligacions com la de romandre a casa durant unes hores determinades, la qual va qualificar de «molt absurda». El Grup Parlamentari Mixt extreia de les noves especificacions «la idea de criminalitzar la persona que està de baixa» i considerava que les mesures van ser implantades per «espantar els treballadors» i que, d’aquesta manera, no sol·licitin aquesta prestació. El PS va posar en coneixement de sindicatura aquesta «invasió de competències», requerint a l’administració general «la modificació».
El Consell de Ministres responia a l’advertència aprovant la modificació d’aquest reglament. Així, l’article 21 del Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la Seguretat Social establia que el capital de jubilació cotitza a la branca general al tipus del 10%, però el Govern ha aprovat la modificació perquè no cotitzi. Des del Govern s’assegurava que «la voluntat en la redacció del reglament no era la de crear nous supòsits de cotització, sinó deixar establertes quines prestacions de la seguretat social estan subjectes a cotització».
En un altre ordre de coses, els consellers socialdemòcrates lamentaven l’exposició de les línies estratègiques per a aquesta legislatura en curs per part de la ministra de Salut abans no es presentessin a la comissió.