L’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) va organitzar ahir un taller on s’explicava als assistents la millor forma per conservar un disc de pedra –gramòfon– o un de vinil. L’experiència de l’ANA en aquest camp és molt àmplia, ja que segueixen amb el procés de tractar, reparar, digitalitzar i catalogar els més de 6.000 discos recuperats després de l’incendi de Ràdio Andorra. Entre ells s’hi troben autèntiques joies com un disc únic d’Edith Piaf  amb la única versió d’una cançó descatalogada de la cantant francesa, o curiositats com l’enregistrament de programes de ràdio procedents del Canadà, Tolosa o l’Amèrica Llatina. 
 

La gran majoria dels assistents al taller van ser persones que tenien un contacte previ amb aquests suports, ja fos procedents d’altres arxius o aficionats amb envejables col·leccions de vinils o discos de pedra. De fet, els mateixos organitzadors van destacar la gran quantitat de coneixements previs que tenien, tot i que la majoria van reconèixer que pel que fa a la neteja i cura que cal tenir no tenien idees clares i molts es guiaven «pel que diu internet». 
 

És el cas, per exemple, del Marc Casadevall, qui va explicar que l’afició li venia per tradició familiar perquè el seu avi era el propietari d’una botiga de discos que va passar a mans del seu oncle. Casadevall disposa d’una col·lecció d’uns 300 exemplars, i ahir gràcies a l’ANA va aprendre que la millor forma de conservar-los és aplicant la teoria del «menys és més», tal i com va explicar la tècnica de l’Arxiu Nacional, Cinta Pujal. En el cas dels vinils, el millor és utilitzar aigua destil·lada i una gota de sabó neutre, sense grans complicacions. Això sí, una part fonamental és l’assecat, «amb un paper que no deixi residu o utilitzant els mateixos assecadors de plats de casa». En el cas dels gramòfons, fabricats abans dels anys 50, el procés és més delicat pel seu material. L’ANA va posar a disposició dels participants líquids especials per a aquests discos.