A  finals del mes de desembre passat, el nombre de  residents a Andorra amb nacionalitat espanyola estava integrat per 25.389 persones, segons les dades que figuren en el registre consular i que demostrarien que malgrat la gravetat de la crisi econòmica, especialment cruenta en els darrers anys, no es van produir grans daltabaixos respecte a aquest tram poblacional. El retorn als diferents territoris de l’estat Espanyol es va veure compensat amb un número superior d’arribades al Principat.

Així, durant l’any passat es van donar de baixa del consolat 556 persones, mentre que per contra 1.138 van registrar les seves altes corresponents. Tot i que no es disposa de les dades estadístiques sobre les causes exactes de la sortida del país dels residents que opten per abandonar-ho, el factor econòmic és el principal responsable davant la pèrdua del lloc de treball i l’obligatorietat de marxar si en un termini de tres mesos no s’aconsegueix un altre. 

Augment dels residents 

 

Els residents que figuren en el registre consolar en l’actualitat s’han incrementat en 1.071 persones en relació a les de l’any 2013, la qual cosa representa percentualment un augment del 4,2%. Al 2012 hi havien 24.014 residents. Per tant, es manté la tendència i els espanyols segueixen constituint pràcticament un terç del cens poblacional total del Principat. En xifres percentuals, un 27% de la demografia andorrana està integrada per persones que tenen la nacionalitat espanyola. 

Per professions, el gruix ho formen els treballadors que es dediquen al comerç i als serveis financers i , cada vegada menys, al de la construcció, degut a la crisi tan important que va patir  el sector. Del total de residents, 12.616 són homes i 12.773 són dones.
 

Rànquing per comunitats 
 

Per comunitats, els catalans ocupen el primer lloc del rànquing de ciutadans que viuen i treballen al Andorra amb  14.345 persones. La segona posició és pels andalusos formada per 2.782 individus. Posteriorment es troba la comunitat galega amb 2.414 persones. 1497 persones procedeixen de Castella-Lleó, 700 de l’Aragó, 628 de la comunitat valenciana, 620 de Madrid, 436 d’Extremadura, 343 de Castella-La Manxa, 325 del País Basc, 318 d’Àsturies, 131 de les Illes Balears. A aquesta classificació li segueixen els ciutadans originaris de Múrcia (88), Cantàbria  (85), Navarra (75), Canàries ( 61), Melilla (30), La Rioja (26) i Ceuta (3). Per tant es dóna la circumstància que totes les comunitats autònomes espanyoles estan representades en el Principat, contràriament amb el que passa amb els residents francesos que, malgrat estiguin els seus ciutadans darrera dels espanyols, només estan representats al Principat per una població de poc més de 4.000 persones. 
 

D’altra banda, fins a finals de l’any passat 2.696 persones residents a Andorra cobraven una pensió per jubilació de la seguretat social espanyola. A més cal destacar que 4.203 residents espanyols al Principat rebien aquesta prestació de fons provinents de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, CASS. 

Les queixes més freqüents del col·lectiu d’espanyols acostumen a tenir relació principalement en la lentitud de determinats tràmits per part de l’administració andorrana  o en les dificultats  que es troben alguns professionals liberals que volen establir-se al país.
 

L’ambaixador espanyol, Manuel Montobbio va indicar que la legislació actual, «sense necessitat de canviar-la, ofereix prou marge per establir mecanismes que siguin més àgils i permetin una major flexibilitat».

Acord d'associació
 

Les negociacions que actualment manté la Unió Europea amb Andorra de cara a tancar un tractat d’Acord d’Associació permetrà, segons el diplomàtic espanyol, «satisfer les necessitats dels nostres conciutadans i crear noves oportunitats de negoci i de creixement econòmic». 
 

Un dels punts forts de les converses serà fixar les regles del joc pel que fa al nombre de treballadors residents i transfronterers que el Principat està disposat a assumir. Per a Montobbio el model a seguir per part de les autoritats andorranes podria ser el de Liechtenstein, el petit estat alpí fronterer amb Suïssa i Àustria, que fixa els seus contingents segons el seu creixement econòmic i poblacional. 
 

L’ambaixador va indicar que «Espanya està preocupada i sensibilitzada»per la qüestió malgrat que «Andorra no ha tingut mai l’obligació d’assumir al seu territori un contingent tan important de residents espanyols, que no té cap precedent». Per a Montobbio la gran solució perquè els transfronterers accedeixin al mercat laboral andorrà passa necessariament «pel mateix creixement de l’economia del Principat» com a factor determinant i perquè la Seu d’Urgell i la seva comarca es converteixi «en un centre econòmic capaç de generar riquesa a banda i banda de la frontera». 

Participació autonòmiques 

 

Un 5,8% dels residents van participar en les eleccions autonòmiques del passat  24 de maig, en les comunitats no històriques de l’estat Espanyol. 250 persones van votar d’un total de 4.269 potencials electors.
 

L’origen de la baixa participació cal buscar-ho en el denominat vot pregat, segons el qual l’elector ha de ‘pregar’ per demanar a través del Consolat perquè li arribi tota la informació i les paperetes per exercir el seu dret a votar. La informació general prèvia es troba localitzada a la pàgina web i a la taula d’anuncis del mateix local consolar.