• Sort ret homenatge al primer pilot que va superar la barrera del so, abatut al 1944 a França i que va escapar dels nazis a través de la carena

33El capità Yeager, a finals del 1944 a la cabina el seu Mustang P-51D. Foto: EL PERIÒDIC

El 5 de març del 1944 el Mustang P-51 que pilotava Charles E. Yeager (Virginia Occidental, EUA, 1923) va ser abatut per un Fokke-Wolfe 190 alemany en una incursió sobre Bordeus. Yeager –Chuck, per als amics– va tenir temps de saltar amb paracaigudes, i la fortuna de ser recollit a terra per un escamot de la resistència, que el va ocultar durant tres setmanes i el va traslladar fins al peu dels Pirineus. El 23 de març el trobem a la localitat de Saint Beat, a l’Arieja. Comença llavors una petita odissea –juntament amb el navegant d’un bombarder B-24, company seu d’evasió– que acabarà cinc dies després, quan creuen la frontera espanyola per la Vall d’Aran i són interceptats a Bòssost per la Guàrdia Civil. L’1 d’abril ja dorm en la seguretat de l’hotel Pessets de Sort, una nova etapa més en el periple cap a la salvació: en el cas de Yeager, i després de passar per Lleida, Alhama de Aragón i Madrid, el 15 de maig embarca a Gibraltar romb al port britànic de Bristol, i escasses setmanes després torna a entrar en combat contra l’aviació nazi. La seva última missió, la número 51, l’emprèn al gener del 1945, amb 11,5 victòries confirmades.

Yeager és només un dels centenars d’aviadors aliats abatuts sobre l’Europa ocupada que van guanyar la relativa seguretat que els oferia l’Espanya franquista per les rutes obertes per guies, passadors i contrabandistes a través dels Pirineus. Però el seu és un cas un pèl especial: d’entrada, perquè avui rep homenatge a Sort, capital oficiosa dels passadors d’homes gràcies al Museu i el Camí de la Llibertat, iniciativa modèlica impulsada per l’historiador Josep Calvet que evoca l’epopeia no només dels militars evadits, sinó també dels prop de 100.000 homes i dones –entre jueus, polonesos, francesos refractaris al règim de Vichy i fugitius de tota l’Europa ocupada– que van travessar la carena entre el 1942 i el 1944. Una epopeia en què el paper de les xarxes que operaven des d’Andorra –recordi el lector la que l’advocat Antoni Forné dirigia des de l’hotel Palanques de la Massana– van tenir un paper destacadíssim. El cas de Yeager també és especial perquè –atenció– ens trobem davant del primer pilot que va trencar la barrera del so: esdeveniment que marca un abans i un després en la història de l’aviació i que va tenir lloc el 14 d’octubre del 1947 –avui fa exactament 63 anys– quan va fer volar a Mach 1 el seu Bell X-1 experimental. L’aparell s’exhibeix avui al Museu de l’Aire i de l’Espai de l’Smithsonian Institution de Washington DC. Tom Wolfe va convertir en literatura la gesta de Yeager i els seus pilots de proves a The Right Stuff, i Phillip Kaufman la va portar a la pantalla gran a Elegidos para la gloria –on, per cert, el mateix Yeager hi fa un brevíssim cameo. Poca broma.

Un as de visita

Aquest home de currículum espectacular –al desembre del 1953 va batre un nou rècord en volar a Mach 2.44 amb el seu X-1A– és el que aquest matí passejarà la seva llegenda per Sort. La ruta d’homenatge començarà a l’antiga presó del poble, reconvertida al 2007 en Museu de la Llibertat i per on Calvet calcula que entre el 1942 i el 1944 van passar prop de 3.000 refugiats. Val a dir que en aquest punt Yeager, com a aviador ianqui que era, formava part de la casta de privilegiats que es va estalviar les penoses condicions de captiveri que patien els evadits anònims. Va tenir la fortuna –diu Calvet– d’arribar a Espanya a mitjans 1944, quan el desenllaç de la guerra ja semblava evident a favor dels aliats, i Franco buscava congraciar-se amb els més que probables vencedors: «Només ser interceptat per la Guàrdia Civil ja va poder comunicar-se amb l’ambaixada nord-americana a Madrid, i quan va arribar a Sort, el seu destí va ser l’hotel Pessets. Res d’espetegar a la minúscula presó de la localitat».

Una altra prova que ens trobem davant d’un cas especial és que Yeager no va trigar ni dos mesos a ser repatriat des d’Espanya, un temps gairebé rècord i que no té res a veure amb el mig any –mínim– que els refugiats ordinaris passaven de mitjana als camps de concentració franquistes. Per als amants de l’estadística bèl·lica: a banda de les seves 11,5 victòries, Yeager pot fardar d’haver obtingut una de les primeres victòries sobre un caça a reacció –un Me 262 alemany.

Després de la conflagració i de la seva carrera com a pilot de proves, Yeager va comandar esquadrons de caça i bombarders desplegats per mig món, des d’Alemanya, França i Espanya –va estar destinat a les bases de Morón, Saragossa i Torrejón, on sembla que va ser instructor de l’aleshores príncep Joan Carles– fins al Paquistan i les Filipines. Al 1962 es va convertir en el primer comandant del programa de formació d’astronautes de la USAF, i quatre anys després encara va participar a la guerra de Vietnam a bord d’un Martin B-57. L’anecdotari d’aquest as de l’aviació no s’acaba aquí: tots els seus aparells els va batejar com a Glamorous Glenn –o amb variacions d’aquesta fórmula– pel nom de la seva primera esposa, Glennis Dickhouse. Tan gran demostració de devoció marital no li va impedir contraure al 2003 segones núpcies amb Victoria Scott d’Angelo, actriu de segona fila a qui el lector potser recordi per un mínim paper com a dona detectiu a Únic testimoni, l’estupenda pel·lícula amish de Harrison Ford.

Per a més informació consulti l'edició en paper.