ANDORRA LA VELLA
El millor nas per trobar bitllets
El gos policia Scott es jubila després de deu anys de servei detectant estupefaents i diners
«L’Scott el vam agafar a les portes de la gossera. Me’l va donar un agent de policia perquè no el podia tenir. El gos només tenia un any i jo era el seu cinquè propietari, ningú el volia. I allà va començar una història», explica Joan Pons, l’amo del Golden Retriever que després de deu anys de servei s’ha jubilat.
«De seguida vam veure que tenia unes qualitats excepcionals per treballar, i el vam començar a formar», recorda. Per entrenar un gos policia s’ha d’utilitzar «el joc i el treball associatiu d’olors, si trobes l’olor que jo et demano, tindràs la teva joguina. Ens vam adonar que era un fenomen: tenia un nas molt ràpid, passava per tot arreu, no tenia por de res, tenia molta iniciativa, i així vam començar».
Mentre l’agent Pons del grup caní explica la història del seu company, l’Scott descansa. El matí ha estat ple d’emocions: ha assistit impassible a la cerimònia d’honor dels símbols d’Estat i després ha pujat a l’escenari a recollir la medalla que li ha imposat el cap de Govern per la seva retirada del servei.
L’Scott ha estat format en detectar «estupefaents i en recerca de bitllets de banca, per la lluita contra el tràfic d’armes, el narcotràfic, divises, blanqueig», detalla l’agent. Va ser el primer gos del Cos de Policia d’Andorra format en detectar capital, l’any 2009, «i ha donat molt bon resultat», afirma Pons. Actualment ja hi ha un altre gos format per detectar bitllets i, potser, se’n formarà algun més.
Normalment, un gos policia es retira als 8 anys d’edat, però el cas de l’Scott ha estat excepcional i s’ha retirat del tot amb gairebé 10 anys. «Fins ara ha estat fent algun servei a demanda d’algun comandament superior, però ja arribava el final de la seva carrera policíaca». I què farà ara un gos acostumat a l’acció? «Doncs fer de gos de família perquè, de fet, sempre n’ha fet. Sempre ha viscut amb nosaltres, el meu fill gran, les meves filles i la meva dona».
Si l’Scott pogués parlar –tot i que ho fa amb la mirada– explicaria les anècdotes viscudes com a gos policia. El seu amo confessa: «He fet de tot amb aquest gos! Ha fet molt bones feines». La feina principal ha estat la recerca d’estupefaents (ha detectat mil positius) i de blanqueig de capitals a la frontera i també ha triomfat en competicions de gossos policia: «Ha estat campió i subcampió de França, amb molt de treball al darrere».
Scott es retira però Pons continua al Grup Funcional Caní, del qual formen part guies de gossos que cobreixen les especialitats de pista, allaus, explosius i defensa. «Ja tinc un altre gos, però per al grup de defensa i recerca de persones. Aquest, malauradament i em fa molt mal al cor, no pot viure amb nosaltres pel seu caràcter dominant. Però, només de moment, perquè esperem redreçar-lo i que pugui fer una vida familiar!».
«De seguida vam veure que tenia unes qualitats excepcionals per treballar, i el vam començar a formar», recorda. Per entrenar un gos policia s’ha d’utilitzar «el joc i el treball associatiu d’olors, si trobes l’olor que jo et demano, tindràs la teva joguina. Ens vam adonar que era un fenomen: tenia un nas molt ràpid, passava per tot arreu, no tenia por de res, tenia molta iniciativa, i així vam començar».
Mentre l’agent Pons del grup caní explica la història del seu company, l’Scott descansa. El matí ha estat ple d’emocions: ha assistit impassible a la cerimònia d’honor dels símbols d’Estat i després ha pujat a l’escenari a recollir la medalla que li ha imposat el cap de Govern per la seva retirada del servei.
L’Scott ha estat format en detectar «estupefaents i en recerca de bitllets de banca, per la lluita contra el tràfic d’armes, el narcotràfic, divises, blanqueig», detalla l’agent. Va ser el primer gos del Cos de Policia d’Andorra format en detectar capital, l’any 2009, «i ha donat molt bon resultat», afirma Pons. Actualment ja hi ha un altre gos format per detectar bitllets i, potser, se’n formarà algun més.
Normalment, un gos policia es retira als 8 anys d’edat, però el cas de l’Scott ha estat excepcional i s’ha retirat del tot amb gairebé 10 anys. «Fins ara ha estat fent algun servei a demanda d’algun comandament superior, però ja arribava el final de la seva carrera policíaca». I què farà ara un gos acostumat a l’acció? «Doncs fer de gos de família perquè, de fet, sempre n’ha fet. Sempre ha viscut amb nosaltres, el meu fill gran, les meves filles i la meva dona».
Si l’Scott pogués parlar –tot i que ho fa amb la mirada– explicaria les anècdotes viscudes com a gos policia. El seu amo confessa: «He fet de tot amb aquest gos! Ha fet molt bones feines». La feina principal ha estat la recerca d’estupefaents (ha detectat mil positius) i de blanqueig de capitals a la frontera i també ha triomfat en competicions de gossos policia: «Ha estat campió i subcampió de França, amb molt de treball al darrere».
Scott es retira però Pons continua al Grup Funcional Caní, del qual formen part guies de gossos que cobreixen les especialitats de pista, allaus, explosius i defensa. «Ja tinc un altre gos, però per al grup de defensa i recerca de persones. Aquest, malauradament i em fa molt mal al cor, no pot viure amb nosaltres pel seu caràcter dominant. Però, només de moment, perquè esperem redreçar-lo i que pugui fer una vida familiar!».