El balanç anual de visitants als museus i monuments revela que l’any passat el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu (CIAM) va rebre 12.294 persones, situant-se com un dels equipaments amb més afluència. Però l’activitat no s’ha traduït en moviment a la part alta d’Escaldes-Engordany. Els comerciants de la zona consideren que el CIAM no ha estat un «revulsiu» i que el museu està «mort». Les activitats puntuals i els autobusos que descarreguen turistes davant del CIAM no han suposat un increment de moviment comercial als voltants.

Començant per la plaça de la Creu Blanca, ja hi trobem un hotel tancat per vacances fins al juliol. Seguim pel carrer d’Engordany, que té un parell de locals buits i d’altres abandonats i en ruïnes, els quals encara conserven, però, els cartells de la seva última activitat: la Immobiliària J. Besolí, les Terrasses Can Margarit i La Catalana. Seguros contra incendios a prima fija. En una cantonada, al carrer d’Ensucaranes, es manté dempeus l’antiga seu de l’Sprint Club Andorra.

Després de travessar el riu pel pont d’Engordany, sortim a la plaça Santa Anna i caminem avinguda Carlemany amunt. Les poques botigues que hi ha, en general, són especialitzades: tabac, licors, bars-restaurant, bicicletes, pa... Del número 17 al 25 està tancat, un edifici enorme en desús tapiat amb boniques imatges de la parròquia que no dissimulen la deixadesa de l’immoble.

Des del bar restaurant Serra do Geres, just al davant, proposen que «l’edifici s’enderroqui i s’habiliti el solar per a aparcament i una zona infantil». «La clientela és del barri perquè han tancat molts hotels i els que queden oberts tanquen fins a l’estiu».
El tancament en cadena d’hotels ha perjudicat la zona, que anys enrere era una de les zones més vives i amb més tradició i prestigi. L’hotel Muntanya està tancat i barrat, com la Pensió Rossell, i d’altres hotels de la zona s’han reconvertit en un altre ús, com el París Londres, ara un edifici d’apartaments. L’hotel Carlemany està tancat per vacances fins al 26 de juny i ara, a la zona, només es veu activitat turística a l’aparthotel Conseller i a l’hotel Siracusa.

La Virgínia té la botiga Tot a punt, especialitzada en màquines de cosir i marcs, molt a prop del CIAM. Fa un any que hi és ja que «els lloguers de més avall són molt cars». La propietària opina que «la manca d’aparcaments, el tancament d’hotels i la falta de promoció del CIAM i de la zona» han influït molt negativament. Ella aposta pel CIAM: «És la solució! Ara no és atractiu, ni la gent d’aquí sap on és», i aposta per la transformació: «Que aculli el Museu Thyssen!».

Els canvis de circulació provocats pel condicionament de Vivand també ha afectat els comerços. El Josep, un botiguer que porta més de 30 anys al barri, fa un any va baixar de més amunt del CIAM fins a la plaça Santa Anna, però continua pensant que «estem molt deixats, la zona s’ha degradat molt». «Vivand ens ha perjudicat perquè tanquen els carrers adjacents i han canviat sentits de circulació, com a Sant Julià, i ja no ens veuen», explica. «La gent no puja més amunt de la plaça Coprínceps i al CIAM no hi va ningú».
A la plaça Santa Anna hi ha locals tancats i d’altres que canvien d’activitat constantment. «Aquí som set botigues i la zona continua tristona», lamenta la Rosa, de Llenceria Fanny. «Fa 24 anys que sóc aquí i en l’última dècada la zona ha deixat de ser turística». Ara viuen de la clientela de barri. «El CIAM no està ben publicitat, no ha servit per a res», coincideix amb altres comerciants.

L’Ernest, del supermercat Gautxo, porta 35 anys a la part alta i ha viscut «l’auge i la caiguda del turisme. Ara fem vida de barri». «És difícil que la zona torni a ser el que era», augura.

La Virgínia puntualitza que els comerciants de la part alta haurien de formar una associació sectorial per defensar la zona.