La proliferació de tractaments alternatius a la medicina –entesa com a ciència de la salut– ha estat molt notable en el transcurs de la darrera dècada tot i la penyora d’estudis empírics que n’evidenciïn l’eficàcia. 
 

Una de les branques d’aquest àmbit que ha anotat un major succés arrel de l’increment de les seves vendes és l’homeoptia, malgrat el menysteniment per part de la majoria de membres de la comunitat científica i institucions internacionals que vetllen per la salud. La controvèrsia en què s’emmarca aquest assumpte és endèmica i no sembla que això hagi de canviar. A falta de l’assoliment d’un posicionament unànime a nivell global, les farmàcies del Principat han anat registrant el darrer lustre un augment important en la venda d’aquests productes. 
 

Augment de les vendes/L’increment s’ha anat donant «malgrat que fa un parell d’anys que França ha eliminat aquesta mena de productes d’entre els que comprèn la seguretat social» i, per tant, va deixar de finançar-los. Aquesta supressió sobre la que informava un farmacèutic va venir irremeiablement acompanyada del consegüent augment dels preus d’aquests productes «ja que Andorra es regeix, medicinalment parlant, pels paràmetres del veí del nord, sobretot».

 

Tanmateix, les farmàcies andorranes han seguit constatant l’èxit que aquests tractaments tenen entre els seus usuaris: «està amplament distribuïda» i, fins i tot, «és un producte més que, els qui visiten el país, aprofiten per endur-se a casa, tal com fan amb les vacunes que s’han d’injectar als nens i que aquí surten a un preu molt més econòmic que no pas a Catalunya, per exemple», declara un farmacèutic. A l’estalvi que comporta adquirir aquests medicaments alternatius al Principat, «en certs casos dues vegades menys cars que a Espanya», s’ha de sumar el fet que no és necessària l’emissió específica d’una recepta per part d’un professional de la medicina.
 

Altra mostra de l’habituació de la gent a aquesta mena de medicines és el fet que la gran majoria de farmàcies del país que compten amb pàgina web i, en ella, una secció de venda online, tenen un apartat en especial dedicat a l’homepatia i, en molts casos, pensat per la seva venda a l’exterior. De fet, és el mitjà emprat pels aficionats a aquestes teràpies per assegurar-se que el seu viatge a la farmàcia no serà en va, fent-ne una reserva prèvia o encarregant-lo en cas de no estar en estoc. L’homeopatia ha anat adquirint molta importància tot i  trobar-se en una situació de desamparament legal i professional, donada la manca de suport generalitzat entre metges.
 

Descrèdit professional/ «Molta gent sent a parlar de medicaments per a l’elaboració dels quals no han estat emprats agents químics i han canviat les receptes de professionals per aquest altre vessant, pensant que seran millors per al guariment de les seves malalties», manifestava una de les farmacèutiques instal·lada al país d’ençà uns anys. 
 

La mateixa advertia que «en principi no genera contraindicacions» si realment han estat produïts amb productes naturals, però això «tampoc no és garantia de que realment tingui efectes sanadors per a la persona que els prengui». 
 

Un company de professió d’aquesta opinava que «el fet de no haver estat provada l’eficàcia d’aquest tipus de medicina alternativa no vol dir que no hagi de curar», matisant que «en aquest cas qui fa un acte de sanament és la ment». És a dir, «és una teràpia placebo que no actua directament sobre els mals», sinó que és a força de confiar en aquest tractament que l’organisme del pacient actua per a recuperar-se.
 

Un professional farmacèutic explica de què tracta l’homeopatia: «a priori és un producte inofensiu perquè no té cap efecte secundari», de fet, es tracta només d’una «dissolució d’un producte fins a la seva concentració». El farmacèutic aclaria que «com a producte alternatiu està bé, però no hi ha cap demostració que efectivament tingui incidència en la recuperació dels pacients». 
 

L’auge d’aquesta medicina complementària va arribar de la mà de la febre per l’alimentació i altres productes biològics. Segons diversos farmacèutics del país –coincidents tots amb l’ascens de la venda d’aquesta variant mèdica– són els aficionats a una vida sana portada al límit els qui han afavorit l’augment. Però també s’hi acullen les embarassades i els pares, que opten per donar aquestes medicines als nens, en comptes de les prescrites pels metges. 
 

Si tots estan d’acord amb què aquest tipus de vendes ha crescut els últims anys i que la tendència es va mantenint en l’actualitat, perquè així ho corroboren les xifres, també estan d’acord amb què no hi ha res que en certifiqui l’eficàcia i, per tant, pugui descatalogar-la com a pseudociència. Les postures, no obstant, es mouen entre diferents nivells. D’una banda, els més permissius són de l’opinió que «encara que no hi hagi escrita i comprovada enlloc la seva funcionalitat, els clients els demanen i repeteixen», el que fa pensar que «algun efecte, sigui psicològic o no, ha de tenir sobre la seva salut». 
 

D’altra banda hi ha els que tenen la total certesa que l’eficàcia  d’aquests medicaments és molt dubtosa i que, de fet, «és més un negoci que qualsevol altra cosa» però que, «si la persona afectada ho demana i ho prefereix a un medicament industrial que realment curarà el símptoma un cop transcorregut un període determinat, no l’obligarem a canviar». Aquest mateix farmacèutic assegurava que el que acaba de curar el malalt és el pas del temps. Això va lligat als símptomes que presenten els malalts i pels quals acudeixen a l’homeopatia. «Ningú en els seus cabals optaria per l’homeopatia si el que l’afecta és una enfermetat crònica o greu, a no ser que el que en busqui sigui un efecte reductor de l’estrés, per exemple». 
 

Els productes homeopàtics més venuts són aquells pensats «per guarir grips, migranyes, ansietat o insomni, per exemple». Una de les professionals consultada assegurava que aquests problemes són «fàcilment apaivagables amb uns grànuls homeopàtics perquè fa pensar a la persona que li ho curarà i, automàticament el seu cervell l’ajuda a adormir-se, a esvair el mal de cap o a reduir la tos».
 

Sigui quina sigui l’eficàcia d’aquests medicaments, el cert és que «l’homeopatia, juntament amb la cosmètica i altres productes de la parafarmàcia, són els que donen empenta a les farmàcies d’Andorra». 
 

La incertesa està servida i al final, com deia una de les professionals, «serà difícil assolir un consensuament; si no ho aconsegueixen les institucions per la salut de cada estat ni organismes internacionals com la OMS, no serem nosaltres qui solventarà la qüestió».