ESCALDES-ENGORDANY
Una ronda de 4 milions
El Govern ha invertit diversos milions d’euros en condicionar els refugis guardats de muntanya
La imminent construcció del quart refugi guardat del país, el de l’Illa, a la Vall del Madriu-Perafita-Claror, sector Encamp, permetrà als excursionistes seguir una ronda d’alta muntanya sense necessitat de baixar a la vall a buscar allotjament. La xarxa de refugis no guardats també ho permet, és clar, però els quatre refugis guardats permetran una aturada amb la comoditat de gaudir d’un àpat i d’una dutxa calenta. La inversió en la construcció i habilitació dels quatre refugis guardats supera els quatre milions d’euros.
Un refugi guardat facilita als excursionistes allotjament i menjar i disposa de serveis com electricitat i aigua corrent. Obren a l’estiu però sempre disposen d’una part lliure d’emergència que funciona de refugi bivac. La seva capacitat mitjana és d’una cinquantena de persones i se situen en paratges emblemàtics de muntanya (Comapedrosa, Sorteny, Incles, Vall del Madriu) i, generalment, només s’hi pot arribar a peu.
Els refugis guardats acostumen a obrir de juny a setembre i la gestió de l’equipament l’adjudiquen els comuns mitjançant concurs públic durant un període determinat. La Massana va adjudicar l’explotació del refugi del Comapedrosa a Margarate Baró entre l’1 de maig de 2013 i el 31 de desembre de 2014. Aquest any encara no ha anunciat si Baró segueix al capdavant del refugi. El Comú de Canillo va adjudicar, per al període 2012-2015, la gestió del refugi de Juclar a David Naudí Cabot. Ordino va concedir l’explotació del refugi de la Borda de Sorteny l’agost del 2013 a Nerea Barrenechea i Maria del Carmen Botargues fins al 31 de desembre del 2018.
El primer refugi guardat va ser el del Comapedrosa, que permet una parada per aquells que volen ascendir al cim més alt d’Andorra. Del refugi fins al cim hi ha 700 metres de desnivell. L’allotjament es va inaugurar l’any 1992 i és el que té més llarga tradició de refugi guardat. A finals del 2010, es van adjudicar unes obres de millora a les instal·lacions que, en els anys següents, han sumat gairebé mig milió d’euros per condicionar el refugi finançats pel Govern.
El segon refugi guardat va ser el de Juclar, a la Vall d’Incles, situat a la vora de la presa de l’estany primer de Juclar. L’allotjament es va construir com a refugi lliure l’any 1981 però no va ser fins al 2008 que es va condicionar per a que fos guardat. L’ampliació i transformació de l’espai va costar sobre un milió d’euros.
El tercer refugi que es va condicionar per ser guardat va ser el de la Borda de Sorteny que, tot i estar construït com a cabana lliure l’any 1981, es va inaugurar com a refugi guardat el desembre del 2013. Aleshores, el ministre de Turisme i Medi Ambient de torn, Francesc Camp, va anunciar «ja queda menys perquè Andorra tingui un circuit de refugis guardats d’alta muntanya que permeti fer la volta al país gairebé sense baixar al fons de les valls». El nou equipament va costar un milió d’euros, finançat a parts iguals entre el Govern i la Mancomunitat de Serveis del Comú d’Ordino.
CRÈDIT EXTRAORDINARI // El Consell General va aprovar el setembre del 2010 un crèdit extraordinari per fer front als treballs de millora i de conservació dels refugis de muntanya. En aquell moment només funcionaven com a refugis guardats el de Comapedrosa i el de Juclar, i el Govern va considerar «imprescindible i necessari poder posar a l’abast dels nostres visitants les instal·lacions adients per potenciar l’atractiu i l’oferta de les nostres muntanyes a l’estiu». El crèdit extraordinari, d’1,8 milions d’euros amb caràcter plurianual (2011, 2012 i 2013) va servir per condicionar els refugis guardats existents i fer el de Juclar.
El refugi de l’Illa ja estava en ment ja que s’havia detectat una mancança de refugis guardats al sud del país. La construcció del refugi de l’Illa es va licitar a finals del 2014 però el concurs es va declarar desert. La setmana passada el Consell de Ministres va adjudicar les obres de condicionament del refugi –on ja existeix una infraestructura lliure– per 1,6 milions d’euros i 16 mesos d’execució, per tant, el refugi de l’Illa no s’inaugurarà abans de finals del 2016.
GRP / La xarxa de refugis lliures permet seguir el Gran Recorregut al País (GRP), una ruta circular de senderisme que dóna la volta a Andorra. Té una llargada d’uns 120 quilòmetres i es divideix en set etapes d’entre 12 i 20 km cadascuna, seguint rutes de senderisme de diversa dificultat i durada i pernoctant en refugis d’alta muntanya. En un futur breu la volta permetrà dormir en quatre refugis guardats i, fins i tot, seguir una ronda pels quatre equipaments.
La inversió beneficia els amants de la muntanya i, sobretot, ha de servir per captar turisme de muntanya que descobreixi les Valls.
Un refugi guardat facilita als excursionistes allotjament i menjar i disposa de serveis com electricitat i aigua corrent. Obren a l’estiu però sempre disposen d’una part lliure d’emergència que funciona de refugi bivac. La seva capacitat mitjana és d’una cinquantena de persones i se situen en paratges emblemàtics de muntanya (Comapedrosa, Sorteny, Incles, Vall del Madriu) i, generalment, només s’hi pot arribar a peu.
Els refugis guardats acostumen a obrir de juny a setembre i la gestió de l’equipament l’adjudiquen els comuns mitjançant concurs públic durant un període determinat. La Massana va adjudicar l’explotació del refugi del Comapedrosa a Margarate Baró entre l’1 de maig de 2013 i el 31 de desembre de 2014. Aquest any encara no ha anunciat si Baró segueix al capdavant del refugi. El Comú de Canillo va adjudicar, per al període 2012-2015, la gestió del refugi de Juclar a David Naudí Cabot. Ordino va concedir l’explotació del refugi de la Borda de Sorteny l’agost del 2013 a Nerea Barrenechea i Maria del Carmen Botargues fins al 31 de desembre del 2018.
El primer refugi guardat va ser el del Comapedrosa, que permet una parada per aquells que volen ascendir al cim més alt d’Andorra. Del refugi fins al cim hi ha 700 metres de desnivell. L’allotjament es va inaugurar l’any 1992 i és el que té més llarga tradició de refugi guardat. A finals del 2010, es van adjudicar unes obres de millora a les instal·lacions que, en els anys següents, han sumat gairebé mig milió d’euros per condicionar el refugi finançats pel Govern.
El segon refugi guardat va ser el de Juclar, a la Vall d’Incles, situat a la vora de la presa de l’estany primer de Juclar. L’allotjament es va construir com a refugi lliure l’any 1981 però no va ser fins al 2008 que es va condicionar per a que fos guardat. L’ampliació i transformació de l’espai va costar sobre un milió d’euros.
El tercer refugi que es va condicionar per ser guardat va ser el de la Borda de Sorteny que, tot i estar construït com a cabana lliure l’any 1981, es va inaugurar com a refugi guardat el desembre del 2013. Aleshores, el ministre de Turisme i Medi Ambient de torn, Francesc Camp, va anunciar «ja queda menys perquè Andorra tingui un circuit de refugis guardats d’alta muntanya que permeti fer la volta al país gairebé sense baixar al fons de les valls». El nou equipament va costar un milió d’euros, finançat a parts iguals entre el Govern i la Mancomunitat de Serveis del Comú d’Ordino.
CRÈDIT EXTRAORDINARI // El Consell General va aprovar el setembre del 2010 un crèdit extraordinari per fer front als treballs de millora i de conservació dels refugis de muntanya. En aquell moment només funcionaven com a refugis guardats el de Comapedrosa i el de Juclar, i el Govern va considerar «imprescindible i necessari poder posar a l’abast dels nostres visitants les instal·lacions adients per potenciar l’atractiu i l’oferta de les nostres muntanyes a l’estiu». El crèdit extraordinari, d’1,8 milions d’euros amb caràcter plurianual (2011, 2012 i 2013) va servir per condicionar els refugis guardats existents i fer el de Juclar.
El refugi de l’Illa ja estava en ment ja que s’havia detectat una mancança de refugis guardats al sud del país. La construcció del refugi de l’Illa es va licitar a finals del 2014 però el concurs es va declarar desert. La setmana passada el Consell de Ministres va adjudicar les obres de condicionament del refugi –on ja existeix una infraestructura lliure– per 1,6 milions d’euros i 16 mesos d’execució, per tant, el refugi de l’Illa no s’inaugurarà abans de finals del 2016.
GRP / La xarxa de refugis lliures permet seguir el Gran Recorregut al País (GRP), una ruta circular de senderisme que dóna la volta a Andorra. Té una llargada d’uns 120 quilòmetres i es divideix en set etapes d’entre 12 i 20 km cadascuna, seguint rutes de senderisme de diversa dificultat i durada i pernoctant en refugis d’alta muntanya. En un futur breu la volta permetrà dormir en quatre refugis guardats i, fins i tot, seguir una ronda pels quatre equipaments.
La inversió beneficia els amants de la muntanya i, sobretot, ha de servir per captar turisme de muntanya que descobreixi les Valls.