ESCALDES-ENGORDANY
Andorra aprova en drets humans però no prohibeix el càstig als nens
El ministre Saboya passa l’examen de les Nacions Unides i treu pit amb la llei contra la violència domèstica
Segon examen superat. El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va presentar ahir a l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra el segon informe d’Andorra en el marc de la 22a sessió de l’Examen Periòdic Universal (EPU) del Consell de Drets Humans. L’EPU és un procediment de supervisió periòdica –té lloc cada quatre anys– de la situació dels drets humans de cada Estat membre de les Nacions Unides i cada país presenta les polítiques implementades en matèria de drets humans.
En l’examen de fa quatre anys, una de les recomanacions rebudes per diversos països va ser que Andorra promulgués una legislació específica contra la violència de gènere i que prohibís explícitament el càstig corporal als infants tant a l’escola com en l’àmbit domèstic. Saboya va poder explicar ahir que a principis d’any el Consell General va aprovar la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica. En canvi, quant a la prohibició concreta del càstig corporal en la infància no hi ha hagut cap moviment.
Quan es parla de càstig corporal en cap cas es tracta de maltractaments ni agressions que, evidentment, estan perseguits i penats per llei. Un càstig es refereix a una surra al cul, una bufa o una clatellada que s’usen com a correctius per renyar la canalla que es porta malament. La recomanació específica de legislar en contra d’aquestes mesures es deu al corrent que s’estén per Europa d’eradicar el càstig corporal com a eina educativa.
27 dels 47 països membres del Consell d’Europa prohibeixen tot tipus de càstig corporal a les criatures i arreu del món només 44 estats prohibeixen la pràctica. Els països del nord d’Europa com Suècia, Noruega i Finlàndia van prohibir per llei pegar als infants ja als anys 80. Més tard van aplicar la mesura països com Alemanya, Islàndia, Ucraïna, Romania, els Països Baixos, Grècia o Portugal, i Espanya ho va prohibir per llei l’any 2007.
Fa unes setmanes, el Consell d’Europa va increpar França per no haver prohibit que els pares peguin als fills. Abans de l’estiu també es pronunciarà sobre la legislacióde Bèlgica, Itàlia, Eslovènia, la República Txeca i Irlanda en aquest aspecte. El Consell d’Europa pretén que tots els països membres compleixin amb la norma establerta el 1998 que qualifica els càstigs corporals com a violació dels drets dels infants. Al Regne Unit, pegar els fills (sense deixar marques que perdurin) està protegit per la llei, mentre que a l’escola sí està prohibit que el professorat castigui corporalment l’alumnat.
En l’examen d’ahir, els Estats han formulat a Andorra una sèrie de noves recomanacions a adoptar de cara al tercer cicle de l’EPU, que tindrà lloc l’any 2019, però el Govern no ha difòs quines són les recomanacions.
Durant la seva intervenció, el ministre d’Afers Exteriors va detallar els avenços en matèria d’obertura econòmica i modernització del país que «han repercutit en una millora dels drets humans». Saboya va presentar les modificacions legislatives aprovades durant l’última legislatura en matèria de drets humans i també va destacar l’educació com a prioritat de l’executiu, «especialment a través de la Presidència andorrana del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.
Durant el primer cicle de l’EPU, Andorra va presentar el primer informe el 3 de novembre del 2010 i va rebre 59 recomanacions, de les quals 36 van ser acceptades i 23 van ser rebutjades. El segon cicle d’aquest procés de revisió se centra en la implementació de les recomanacions acceptades durant el primer cicle i en l’evolució de la situació dels drets humans a Andorra.
Els informes que han servit de base per revisar l’estat dels drets humans a Andorra es poden consultar a la pàgina web www.upr-info.org/es/review/Andorra.
En l’examen de fa quatre anys, una de les recomanacions rebudes per diversos països va ser que Andorra promulgués una legislació específica contra la violència de gènere i que prohibís explícitament el càstig corporal als infants tant a l’escola com en l’àmbit domèstic. Saboya va poder explicar ahir que a principis d’any el Consell General va aprovar la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica. En canvi, quant a la prohibició concreta del càstig corporal en la infància no hi ha hagut cap moviment.
Quan es parla de càstig corporal en cap cas es tracta de maltractaments ni agressions que, evidentment, estan perseguits i penats per llei. Un càstig es refereix a una surra al cul, una bufa o una clatellada que s’usen com a correctius per renyar la canalla que es porta malament. La recomanació específica de legislar en contra d’aquestes mesures es deu al corrent que s’estén per Europa d’eradicar el càstig corporal com a eina educativa.
27 dels 47 països membres del Consell d’Europa prohibeixen tot tipus de càstig corporal a les criatures i arreu del món només 44 estats prohibeixen la pràctica. Els països del nord d’Europa com Suècia, Noruega i Finlàndia van prohibir per llei pegar als infants ja als anys 80. Més tard van aplicar la mesura països com Alemanya, Islàndia, Ucraïna, Romania, els Països Baixos, Grècia o Portugal, i Espanya ho va prohibir per llei l’any 2007.
Fa unes setmanes, el Consell d’Europa va increpar França per no haver prohibit que els pares peguin als fills. Abans de l’estiu també es pronunciarà sobre la legislacióde Bèlgica, Itàlia, Eslovènia, la República Txeca i Irlanda en aquest aspecte. El Consell d’Europa pretén que tots els països membres compleixin amb la norma establerta el 1998 que qualifica els càstigs corporals com a violació dels drets dels infants. Al Regne Unit, pegar els fills (sense deixar marques que perdurin) està protegit per la llei, mentre que a l’escola sí està prohibit que el professorat castigui corporalment l’alumnat.
En l’examen d’ahir, els Estats han formulat a Andorra una sèrie de noves recomanacions a adoptar de cara al tercer cicle de l’EPU, que tindrà lloc l’any 2019, però el Govern no ha difòs quines són les recomanacions.
Durant la seva intervenció, el ministre d’Afers Exteriors va detallar els avenços en matèria d’obertura econòmica i modernització del país que «han repercutit en una millora dels drets humans». Saboya va presentar les modificacions legislatives aprovades durant l’última legislatura en matèria de drets humans i també va destacar l’educació com a prioritat de l’executiu, «especialment a través de la Presidència andorrana del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.
Durant el primer cicle de l’EPU, Andorra va presentar el primer informe el 3 de novembre del 2010 i va rebre 59 recomanacions, de les quals 36 van ser acceptades i 23 van ser rebutjades. El segon cicle d’aquest procés de revisió se centra en la implementació de les recomanacions acceptades durant el primer cicle i en l’evolució de la situació dels drets humans a Andorra.
Els informes que han servit de base per revisar l’estat dels drets humans a Andorra es poden consultar a la pàgina web www.upr-info.org/es/review/Andorra.