ESCALDES-ENGORDANY
L’acord d’associació equipararà els fronterers amb els residents
Avui comencen de manera formal les negociacions amb la UE
Els fronterers podrien deixar de ser treballadors de segona una vegada s’hagi arribat a tancar l’Acord d’associació europea entre Andorra i la Unió Europea (UE) que justament comença a negociar-se formalment avui a Brussel·les a través d’una comissió tècnica. Està previst que les negociacions es perllonguin per un període mínim de dos anys.
L’acord substituirà l’actual Conveni Trilateral que el Principat va signar amb França i Espanya l’any 2000 i que, entre d’altres aspectes, regula la situació laboral dels residents dels dos països, però en cap moment fa esment a l’important grup de persones que creuen cada dia la frontera i que, segons dades de Tributs de Govern, supera les 3.500.
Si les negociacions arriben a bon port, el Principat haurà d’acceptar la peculiaritat d’un col·lectiu que reclama accedir al mercat laboral com qualsevol altre treballador en virtut del que disposa la normativa europea sobre la lliure circulació de persones pels estats membres de la UE.
Acord d'associació / Tot i que Andorra no ha demanat l’adhesió com a membre de ple dret de la UE, un acord d’associació a efectes pràctics ve a ser el mateix pel que fa als drets i deures. És, per això, que el camí per tancar el tractat no serà fàcil si es tenen en compte les especificitats del país, com va reconèixer el ministre d’Afers Exteriors, Gibert Saboya. I entre les peculiaritats hi ha la situació dels transfronterers. L’aposta de l’executiu andorrà és seguir mantenint el sistema de quotes actuals però, a diferència de la legislació actual, no hi hauran distincions entre nacionals, residents i fronterers que podran accedir en igualtat de condicions al mercat laboral intern.
La flexibilització també va ser un dels punts reclamats al Govern andorrà per Mariano Rajoy durant la seva visita el gener passat al país amb motiu de la signatura del Conveni de No Doble Imposició (CDI). Precisament està previst que, en breu, el govern espanyol respongui en sessió de control parlamentària a aquesta qüestió.
Moment històric / Quant a les negociacions amb Europa, el cap de Govern, Toni Martí, va recordar ahir que «estem parlant d’un moment històric, com ho va ser en el seu moment l’acord duaner». «Les negociacions seran llargues perquè impliquen els agents socials i econòmics», va afegir, «i ho sotmetrem a referèndum per conèixer l’opinió del poble». Amb tot, Martí va puntualitzar que «la UE no esperarà que ens aclarim i el Govern té la responsabilitat que ho fem amb celeritat».
El líder de l’executiu va assegurar que «recollirem en positiu els suggeriments de la societat andorrana». Des del Govern caldrà explicar molt bé a la ciutadania els avantatges de l’Acord d’associació amb la UE i, per fer-ho, «adoptarem una estratègia molt pragmàtica, molt didàctica i molt efectiva», va argumentar Martí. Per al mandatari, «si haguéssim seguit la política buida que alguns volen, com estaríem ara?», va reflexionar. «Andorra no estaria present en una negociació plena d’oportunitats», va concloure.
El debat comença avui. Les converses per encaixar a la UE seran una de les prioritats de la legislatura.
L’acord substituirà l’actual Conveni Trilateral que el Principat va signar amb França i Espanya l’any 2000 i que, entre d’altres aspectes, regula la situació laboral dels residents dels dos països, però en cap moment fa esment a l’important grup de persones que creuen cada dia la frontera i que, segons dades de Tributs de Govern, supera les 3.500.
Si les negociacions arriben a bon port, el Principat haurà d’acceptar la peculiaritat d’un col·lectiu que reclama accedir al mercat laboral com qualsevol altre treballador en virtut del que disposa la normativa europea sobre la lliure circulació de persones pels estats membres de la UE.
Acord d'associació / Tot i que Andorra no ha demanat l’adhesió com a membre de ple dret de la UE, un acord d’associació a efectes pràctics ve a ser el mateix pel que fa als drets i deures. És, per això, que el camí per tancar el tractat no serà fàcil si es tenen en compte les especificitats del país, com va reconèixer el ministre d’Afers Exteriors, Gibert Saboya. I entre les peculiaritats hi ha la situació dels transfronterers. L’aposta de l’executiu andorrà és seguir mantenint el sistema de quotes actuals però, a diferència de la legislació actual, no hi hauran distincions entre nacionals, residents i fronterers que podran accedir en igualtat de condicions al mercat laboral intern.
La flexibilització també va ser un dels punts reclamats al Govern andorrà per Mariano Rajoy durant la seva visita el gener passat al país amb motiu de la signatura del Conveni de No Doble Imposició (CDI). Precisament està previst que, en breu, el govern espanyol respongui en sessió de control parlamentària a aquesta qüestió.
Moment històric / Quant a les negociacions amb Europa, el cap de Govern, Toni Martí, va recordar ahir que «estem parlant d’un moment històric, com ho va ser en el seu moment l’acord duaner». «Les negociacions seran llargues perquè impliquen els agents socials i econòmics», va afegir, «i ho sotmetrem a referèndum per conèixer l’opinió del poble». Amb tot, Martí va puntualitzar que «la UE no esperarà que ens aclarim i el Govern té la responsabilitat que ho fem amb celeritat».
El líder de l’executiu va assegurar que «recollirem en positiu els suggeriments de la societat andorrana». Des del Govern caldrà explicar molt bé a la ciutadania els avantatges de l’Acord d’associació amb la UE i, per fer-ho, «adoptarem una estratègia molt pragmàtica, molt didàctica i molt efectiva», va argumentar Martí. Per al mandatari, «si haguéssim seguit la política buida que alguns volen, com estaríem ara?», va reflexionar. «Andorra no estaria present en una negociació plena d’oportunitats», va concloure.
El debat comença avui. Les converses per encaixar a la UE seran una de les prioritats de la legislatura.