ESCALDES-ENGORDANY
Vives, en les travesses
L’arquebisbe d’Urgell és un dels candidats millor posicionats per substituir Sistach
El Bisbat d’Urgell ni confirma ni desmenteix perquè «no hi ha cap anunci oficial» però cada vegada sona amb més força el nom de l’arquebisbe Joan-Enric Vives com a substitut de l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, a l’arxidiòcesi de Barcelona. EL PERIÒDIC ja va avançar fa uns mesos que Vives tenia opcions a ocupar la vacant de Sistach i, ahir, el mitjà de comunicació digital eldiario.es va donar per fet el relleu.
«És una travessa», van comentar fonts del Bisbat d’Urgell, i, per això, el cap de Govern, Toni Martí, i el síndic general, Vicenç Mateu, van declinar manifestar-se al respecte perquè es tracta «d’especulacions». Hipòtesis, però, que van prenent força a mesura que s’acosta el 78è aniversari de Sistach, demà, 29 d’abril. Demà s’esgotarà la pròrroga de tres anys que el Papa va concedir a Sistach per jubilar-se ja que l’edat habitual és la de 75 anys. El Papa també va donar tres anys de marge al cardenal Antonio María Rouco Varela per deixar el seu càrrec a Madrid i, per tant, se sobreentèn que el temps de Sistach a l’arxidiocèsi de Barcelona expira.
L’última paraula és, sempre, la del Papa, en aquest cas la del Papa Francesc. El pontífex, com és l’habitual, haurà escoltat la terna presentada per la Nunciatura (l’ambaixada del Vaticà a Espanya) i haurà demanat informació sobre els diversos aspirants. En les travesses per ser arquebisbe de Barcelona, a més de Vives, també sonen els noms del bisbe de Calahorra-Logroño, Juan José Omella; el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, i el rector de la basílica de Santa Maria del Mar, Salvador Pié. Ja fa uns mesos que es va descartar la candidatura de l’arquebisbe de València, el cardenal Antonio Cañizares, ben vist en els sectors més espanyolistes.
L’arquebisbe Vives està ben posicionat en la cursa per a l’arxidiòcesi «per la seva experiència, pel seu perfil polític moderat, pel seu sbaer estar i, a més, ha estat bisbe auxiliar de Barcelona i, actualment, ocupa un càrrec complex», han comentat les fonts del Bisbat d’Urgell. Un gran punt a favor és el coneixement de la realitat catalana i la seva sensibilitat ja que, com va declarar el Papa Francesc en una entrevista a La Vanguardia del juny del 2014, «la qüestió de Catalunya s’ha d’agafar amb pinces».
Si finalment es nomena Vives arquebisbe de Barcelona, el sistema institucional andorrà coixejarà ja que perdrà l’actual copríncep episcopal. Aleshores, caldrà agilitzar el nomenament d’un nou bisbe d’Urgell i, per tant, cap d’Estat d’Andorra. Les apostes per a un nou bisbe d’Urgell encara no són públiques però, probablement, provindrà d’una diòcesi catalana.
CONCORDAT AMB EL VATICÀ / L’any 2008, el cap de Govern d’aleshores, Albert Pintat, i el secretari d’Estat del Vaticà, Tarcisio Bertone, van firmar l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu. El Consell General va aprovar el Concordat amb el Vaticà i els coprínceps Sarkozy i Vives el van ratificar. Els dos primers articles de l’Acord tracten del Bisbe d’Urgell: «Art. 1: D’acord amb la tradició del Principat d’Andorra i la seva Constitució, el Bisbe d’Urgell és copríncep del Principat d’Andorra. Art. 2.1: El nomenament del Bisbe d’Urgell és competència exclusiva de la Santa Seu. Art 2.2: Abans de nomenar-lo, la Santa Seu notificarà el nom del designat al Govern andorrà. Art 2.3: L’anunci del nomenament es farà simultàniament al Vaticà i a Andorra la Vella».
El títol tercer de la Constitució andorrana (1993) estableix el paper dels coprínceps que, segons estableix l’article 43, «són, conjuntament i indivisa, el cap de l’Estat». L’article 49 preveu que «en cas de vacança d’un dels coprínceps la present Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de substitució previstos en els seus ordenaments respectius, a fi que s’interrompi el funcionament normal de les institucions andorranes».
‘SEDE VACANTE’ / Mentre no es nomeni un nou bisbe, el Bisbat d’Urgell quedaria en sede vacante i el Vaticà nomenaria un administrador apostòlic que exerciria les funcions de copríncep. La situació ja es va viure fa quatre dècades, després de la jubilació del bisbe Iglesias, l’abril de 1969, quan la Santa Seu va nomenar el bisbe de Lleida, Ramon Malla, administrador apostòlic. Malla va ocupar el càrrec fins el gener de 1971, quan Joan Martí Alanis va ser nomenat bisbe d’Urgell.
MÉS INFORMACIÓ A LA VERSIÓ PAPER
«És una travessa», van comentar fonts del Bisbat d’Urgell, i, per això, el cap de Govern, Toni Martí, i el síndic general, Vicenç Mateu, van declinar manifestar-se al respecte perquè es tracta «d’especulacions». Hipòtesis, però, que van prenent força a mesura que s’acosta el 78è aniversari de Sistach, demà, 29 d’abril. Demà s’esgotarà la pròrroga de tres anys que el Papa va concedir a Sistach per jubilar-se ja que l’edat habitual és la de 75 anys. El Papa també va donar tres anys de marge al cardenal Antonio María Rouco Varela per deixar el seu càrrec a Madrid i, per tant, se sobreentèn que el temps de Sistach a l’arxidiocèsi de Barcelona expira.
L’última paraula és, sempre, la del Papa, en aquest cas la del Papa Francesc. El pontífex, com és l’habitual, haurà escoltat la terna presentada per la Nunciatura (l’ambaixada del Vaticà a Espanya) i haurà demanat informació sobre els diversos aspirants. En les travesses per ser arquebisbe de Barcelona, a més de Vives, també sonen els noms del bisbe de Calahorra-Logroño, Juan José Omella; el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, i el rector de la basílica de Santa Maria del Mar, Salvador Pié. Ja fa uns mesos que es va descartar la candidatura de l’arquebisbe de València, el cardenal Antonio Cañizares, ben vist en els sectors més espanyolistes.
L’arquebisbe Vives està ben posicionat en la cursa per a l’arxidiòcesi «per la seva experiència, pel seu perfil polític moderat, pel seu sbaer estar i, a més, ha estat bisbe auxiliar de Barcelona i, actualment, ocupa un càrrec complex», han comentat les fonts del Bisbat d’Urgell. Un gran punt a favor és el coneixement de la realitat catalana i la seva sensibilitat ja que, com va declarar el Papa Francesc en una entrevista a La Vanguardia del juny del 2014, «la qüestió de Catalunya s’ha d’agafar amb pinces».
Si finalment es nomena Vives arquebisbe de Barcelona, el sistema institucional andorrà coixejarà ja que perdrà l’actual copríncep episcopal. Aleshores, caldrà agilitzar el nomenament d’un nou bisbe d’Urgell i, per tant, cap d’Estat d’Andorra. Les apostes per a un nou bisbe d’Urgell encara no són públiques però, probablement, provindrà d’una diòcesi catalana.
CONCORDAT AMB EL VATICÀ / L’any 2008, el cap de Govern d’aleshores, Albert Pintat, i el secretari d’Estat del Vaticà, Tarcisio Bertone, van firmar l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu. El Consell General va aprovar el Concordat amb el Vaticà i els coprínceps Sarkozy i Vives el van ratificar. Els dos primers articles de l’Acord tracten del Bisbe d’Urgell: «Art. 1: D’acord amb la tradició del Principat d’Andorra i la seva Constitució, el Bisbe d’Urgell és copríncep del Principat d’Andorra. Art. 2.1: El nomenament del Bisbe d’Urgell és competència exclusiva de la Santa Seu. Art 2.2: Abans de nomenar-lo, la Santa Seu notificarà el nom del designat al Govern andorrà. Art 2.3: L’anunci del nomenament es farà simultàniament al Vaticà i a Andorra la Vella».
El títol tercer de la Constitució andorrana (1993) estableix el paper dels coprínceps que, segons estableix l’article 43, «són, conjuntament i indivisa, el cap de l’Estat». L’article 49 preveu que «en cas de vacança d’un dels coprínceps la present Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de substitució previstos en els seus ordenaments respectius, a fi que s’interrompi el funcionament normal de les institucions andorranes».
‘SEDE VACANTE’ / Mentre no es nomeni un nou bisbe, el Bisbat d’Urgell quedaria en sede vacante i el Vaticà nomenaria un administrador apostòlic que exerciria les funcions de copríncep. La situació ja es va viure fa quatre dècades, després de la jubilació del bisbe Iglesias, l’abril de 1969, quan la Santa Seu va nomenar el bisbe de Lleida, Ramon Malla, administrador apostòlic. Malla va ocupar el càrrec fins el gener de 1971, quan Joan Martí Alanis va ser nomenat bisbe d’Urgell.
MÉS INFORMACIÓ A LA VERSIÓ PAPER