PUBLICITAT

Carchat: «Si no fos per la punxada guanyava de nou»

  • El nou campió del Volant RACC lamenta no acabar el curs amb un triomf
EL PERIÒDIC / I. MOURE
MANRESA I ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
El Peugeot 107 de Carchat corregeix després d?una derrapada en un revolt, dissabte al 2000 Viratges Foto: FOTOESPORT

Uuna punxada en la darrera prova és potser l’única errada de pes que ha comès Joan Carchat (Peugeot 107) en el Volant RACC Desafío Mobil’1-Mavisa 2010. El pilot andorrà, que rep el patrocini d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA, Vallsegur i Vallnet, ha estat el clar guanyador de la present edició amb un segon lloc en l’inici a Berguedà que va repetir a la Guàrdia d’Urgell, quatre triomfs a Girona, Osona, Cervera i la Selva i un setè, el que finalment va aconseguir ahir al 2000 Viratges.

En total puntuaven cinc de les set carreres i per tant Carchat ha guanyat amb 18 punts de marge respecte del segon; és a dir, de carrer. Ha hagut de descartar un segon lloc, amb això està tot dit. Ell, però, ambiciós com ningú, encara recordava ahir la punxada de dissabte a Castellfollit: «Si no fos per això tornava a guanyar. A l’últim tram va comença a ploure, cosa que a mi m’agrada, i vaig treure mig al guanyador [Víctor Pérez, el segon a la classificació final]».

El trofeu de campió del Volant RACC encara no el té a les vitrines perquè la companyia automobilística que organitza el circuit català farà el mes vinent, en una dada per concretar, una gala nocturna per fer l’entrega dels premis. Gràcies a aquest triomf, Carchat tindrà al 2011 gairebé tot pagat per poder tornar a competir.

questió de molts diners / Això serà com un alleugeriment per a l’ordinenc, perquè segons admet «aquest món és caríssim». I ho referma amb un exemple claríssim: «Dani Sordo va pagar 150.000 euros cada any les dues primeres temporades al Mundial». El que volia dir Carchat és que per molt bo que sigui un pilot els diners manen en el món del motor.

el primer cotxe, als 15 anys/ Carchat diu que sempre li han agradat els cotxes i als 15 anys va comprar-se el primer per iniciar-se en els ral·lis. «Eren cotxes sense papers i recordo que anavem per les muntanyes d’Andorra a exprimir-lo. Quan comences tan jove et llences perquè saps que no passa res si trenques el vehicle», va explicar.

La primera competició, el Ral·li d’Andorra, la va fer als 22 anys. Ara en té 27 i té la mira posada en un Campionat Nacional espanyol. El pròxim pas per seguir creixent.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT