«Ho vols provar? T’hi deixo pujar!» El meu gest de desaprovació va fer riure el Manuel: «Si no passa res, home! Tothom el pot fer servir!» Jo me’l seguia mirant amb incredulitat i pensava que s’havia de tenir en compte que si algú busca maldestre al diccionari surt la meva foto com a il·lustració. 

El Manuel Llamas és un quiromassatgista resident al país des de fa més de 20 anys i és pioner al Principat en la portabilitat i tinència d’aquest air-wheel, una espècie de patinet elèctric que comença a posar–se de moda. Manuel parla amb entusiasme del seu vehicle, amb passió, amb èmfasi: «Sempre faig trajectes curts i ja mai agafo la moto. Si entro en un supermercat, doncs la guardo en una taquilla o la fico dins del cistell i llestos». El model que porta és un X3, que agafa una velocitat màxima de 18-20 km/h i una autonomia, una distància màxima de 9-12 quilòmetres. Funciona amb una bateria de liti, la càrrega dura una hora i té un pes de poc més de 9 quilos: «Aquest és el model més senzill i es diferència de la resta en les prestacions, la mida i en la autonomia. El X6 i el X8, fins i tot, tenen bluetooth i el pots connectar a l’iPhone i fer–lo servir de GPS i sentir pels auriculars les indicacions del navegador». És el millor model per començar, per aprendre i per iniciar–se en la conducció. Ara, mes i escaig després d’agafar–lo per primer cop, ja tinc pensat canviar-me’l». 

El preu d’aquest model costa 495€ i els altres són més avançats, una mica més grans de volum i autonomia i, fins i tot, alguns porten dues rodes, com el RR8. Al mercat hi ha altres marques, com la Ninebot, que ja tenen un preu superior i porta altres característiques. El Manuel desglosa els avantatges de la seva roda: «Per moure’t durant el dia, fer quatre gestions, anar a comprar, anar al metge i fer trajectes breus, és un vehicle ideal. Guanyes molt de temps i aprofites que Andorra està preparada per conduir aquest tipus d’aparells.» 

El Manuel explica que tot va començar fa un mes i escaig «quan em van dir que havien vist a Barcelona una roda semblant a un patinet. Em va atraure i vaig començar a buscar informació per internet. Curiosament, un noi que feia pràctiques amb l’air–wheel estava a Andorra i vaig començar a fer classes a Encamp». Seguidament, però, li he de recordar la poca traça que molts tenim amb els patinets: «En una hora aproximadament, si t’hi poses, pots arribar a anar recte ja. És fàcil de portar–ho, creu–me, i molt fàcil d’aprendre. Al principi, un cop has agafat estabilitat, es necessita més angle de gir, però s’acaben aconseguint fer girs molt petits. Com un patinet, vaja. Sense adonar–te’n acabes per pujar sense recolzar–te enlloc i ja tens un altre pas fet. Quan puges per primera vegada et sents raro. És inevitable. Tothom quan l’agafa per primer cop se sent una mica maldestre, però és qüestió  de temps i de traça. S’acaba dominant l’aparell». 

No semblo gaire convençut perquè, tot seguit, el Manuel em veu com miro bocabadat l’air–wheel i etziba: «Mira, t’explicaré un cas de molts perquè em creguis. Un noi em va parar pel carrer, em va començar a fer preguntes i em va demanar provar; als cinc o deu minuts ja la portava amb relativa comoditat. Fins i tot, gent gran s’ha interessat per la roda»  

 

Incessants mirades curioses/ Em crida l’atenció que, mentre petem la xerrada, la gent s’apropa i clava la mirada al Manuel i a la seva habilitat sobre l’air-wheel. Em resulta estranya tanta expectació i ell somriu: «Em pregunten sovint. No hi ha dia que no m’aturin per preguntar–me on ho he comprat, quant val, per cridar–me a distància o per mirar el cicle d’aprop.»

 És inevitable preguntar–li si la roda li ha causat, alguna vegada, algun problema o malentès amb els cos de seguretat: «No, no! Mai! Sí que és cert que s’ha de tenir certa precaució a l’hora de conduir, s’ha de tenir cura, anar amb els cinc sentits posats i tenir clar que els vianants tenen preferència». De sobte, el Manuel agafa la roda i gira una estona: «Veus? –em diu– quan agafa la màxima velocitat, els pedals s’aixequen i l’aparell t’avisa, mitjançant una espècie de brunzit, que has arribat als 18 km/h». 

Al final, no ho puc evitar i ho provo. Vaig pujar i vaig tenir 15 segons per explicar que no em vaig poder posar ni recte. Crec que el Manuel em dóna per impossible.