El govern espanyol haurà de respondre la primera setmana del mes vinent en sessió de control en el Congrés dels Diputats, al grup parlamentari d’Izquierda Plural, sobre les seves intencions en relació a si té previst modificar el Conveni del Trilateral que l’any 2000 es va signar a Brusel·les entre el Regne d’Espanya, la República Francesa i el Principat d’Andorra. El document, que va entrar en vigor el juliol del 2003, fa referència a l’entrada, circulació, residència i establiment dels seus nacionals a Andorra. 
 

El primer article del conveni exclou de l’expressió «autorització d’immigració» el permís de treballador fronterer i «l’autorització de sojorn i treball temporal improrrogable». Un polèmic article que està sent qüestionat des de diferents estaments polítics, sindicals i, com no, des de l’Associació d’Aturats del Pirineu que va ser la impulsora d’aquest canvi legislatiu. 
 

Ara, i després que la Delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria Llanos de Luna, traslladés la demanda de modificació del Conveni a la mateixa ministra d’Ocupació i Seguretat, Fátima Báñez, li toca moure fitxa a l’executiu per saber si es tracta o no d’un discurs de bones intencions. 
 

En definitiva el que es pretén aconseguir és que els fronterers tinguin les mateixes oportunitats i facilitats per optar a un lloc de feina igual que passa amb els treballadors residents al Principat.

Preguntes 
 

Izquierda Unida en el seu escrit adreçat a la mesa del Congrés dels Diputats espanyol explica que són nombroses les persones que resideixen a la zona del Pirineu català, en un territori especialment castigat per la crisi econòmica, i que tenen més possibilitat de trobar feina desplaçant-se fins a Andorra on l’activitat econòmica és molt més activa.
 

 Tot i així aquest col·lectiu de  persones «es troben amb molts impediments burocràtics que els impedeixen accedir amb una certa agilitat a un permís de treball fronterer», tenint en compte que «el govern d’Andorra està restringint la concessió de permisos de treball per als no residents en aquest país».
 

En la seva bateria de preguntes a l’executiu es vol conèixer «si té el Govern la intenció d’impulsar alguna modificació del Conveni Trilateral» i, en afirmatiu, quin és el calendari previst. 

Altres formacions polítiques com ara el PSOE també s’han interessat per saber quin és l’estat de la qüestió. En aquesta mateixa línia el Congrés que els Sindicats europeus celebrarà a França a mitjans del mes de maig té previst debatrà una ponència a favor dels canvis legislatius que permetin una major flexibilitat del mercat laboral al Principat.

Antecedents 

 

L’actual conveni es remunta als anys 90 quan es va començar a redactar la Constitució del Principat d’Andorra. El context immediat de la política internacional del país es desenvolupava també en aquest període en l’entorn del seus dos països veïns, Espanya i França, tots dos membres de la Unió Europea. 
 

Com un dels pilars de la construcció europea, l’assoliment de la lliure circulació de persones va constituir el cabal comunitari essencial regulat per normes comunes. Per tant, els convenis trilaterals «es proposaven atorgar seguretat jurídica, afavorint la cohesió social i facilitar la circulació de persones