ESCALDES-ENGORDANY
El pont d’Arcalís i Albert Villaró reinterpreten el patrimoni musical
El grup de folk publica ‘La seca, la meca i les valls d’Andorra’
El grup El Pont d’Arcalís dedica el seu novè disc a la recuperació del patrimoni folklòric andorrà: La Seca, la Meca i les valls d’Andorra (Discmedi, 2014). La formació va fer una exhaustiva recerca de les cançons que volia incloure en el nou treball i va demanar a l’escriptor i historiador Albert Villaró que n’escrivís les lletres, però que fossin contemporànies sense perdre’n l’estil tradicional. La banda va presentar anit el disc al Teatre Comunal.
Villaró ha escrit algunes lletres noves i en alguns temes ha jugat amb l’estil tradicional. L’escriptor andorrà s’ha encarregat de posar lletra als temes Les noies de moral distreta i La sota de bastos –dos temes de to pujat– i a Les armes de la nostra nació, que es riu del tarannà del poble andorrà. L’autor també ha afegit punts d’actualitat a Els fadrinets i la farandola d’Andorra i L’as d’oros.
L’ANDORRA DE PETE SEEGER / La Seca, la Meca i les valls d’Andorra inclou un bonus track: una versió en català del tema Andorra, de Pete Seeger i Malvina Reynolds. Villaró l’ha traduït de l’anglès al català i El Pont d’Arcalís n’ha demanat permís als hereus de Seeger. La cançó es va gravar només amb una guitarra i amb una colla d’amics, com si el grup la cantés en un bar. Seeger i Reynolds van escriure Andorra l’any 1962, un himne pacifista inspirat pel migrat pressupost en defensa del país: 300 pessetes (cinc dòlars), que es van destinar a les pràctiques de tir de la policia andorrana.
A l’àlbum dedicat al folklore andorrà El pont d’Arcalís hi inclou una versió melòdica del Contrapàs d’Andorra la Vella i El Peirot d’Andorra, la variant local de les contestatàries Cobles del Peirot que Artur Blasco ha recopilat pels masos i pobles pirinencs. El disc es completa amb tres temems que, tot i no pertànyer al repertori andorrà, no hi desentonen per la temàtica.
El grup ha explicat que ha localitzat la majoria dels temes que ha inclòs a La seca, la meca i les valls d’Andorra en els recopilatoris d’Eva Julián Cançons eròtiques i de Carnaval d’Andorra i Danses tradicionals i populars d’Andorra.
La formació folk, que fa vint anys que està en actiu, ha incorporat dos membres: l’acordionista Cati Plana, que relleva Artur Blasco, i el bateria Joan López, que relleva Quim Soler. Continuen Tito Peláez (tarota, flauta i flautí), Jordi Macaya (viola i tarota) i Jordi Fàbregas (guitarra i veu).
Villaró ha escrit algunes lletres noves i en alguns temes ha jugat amb l’estil tradicional. L’escriptor andorrà s’ha encarregat de posar lletra als temes Les noies de moral distreta i La sota de bastos –dos temes de to pujat– i a Les armes de la nostra nació, que es riu del tarannà del poble andorrà. L’autor també ha afegit punts d’actualitat a Els fadrinets i la farandola d’Andorra i L’as d’oros.
L’ANDORRA DE PETE SEEGER / La Seca, la Meca i les valls d’Andorra inclou un bonus track: una versió en català del tema Andorra, de Pete Seeger i Malvina Reynolds. Villaró l’ha traduït de l’anglès al català i El Pont d’Arcalís n’ha demanat permís als hereus de Seeger. La cançó es va gravar només amb una guitarra i amb una colla d’amics, com si el grup la cantés en un bar. Seeger i Reynolds van escriure Andorra l’any 1962, un himne pacifista inspirat pel migrat pressupost en defensa del país: 300 pessetes (cinc dòlars), que es van destinar a les pràctiques de tir de la policia andorrana.
A l’àlbum dedicat al folklore andorrà El pont d’Arcalís hi inclou una versió melòdica del Contrapàs d’Andorra la Vella i El Peirot d’Andorra, la variant local de les contestatàries Cobles del Peirot que Artur Blasco ha recopilat pels masos i pobles pirinencs. El disc es completa amb tres temems que, tot i no pertànyer al repertori andorrà, no hi desentonen per la temàtica.
El grup ha explicat que ha localitzat la majoria dels temes que ha inclòs a La seca, la meca i les valls d’Andorra en els recopilatoris d’Eva Julián Cançons eròtiques i de Carnaval d’Andorra i Danses tradicionals i populars d’Andorra.
La formació folk, que fa vint anys que està en actiu, ha incorporat dos membres: l’acordionista Cati Plana, que relleva Artur Blasco, i el bateria Joan López, que relleva Quim Soler. Continuen Tito Peláez (tarota, flauta i flautí), Jordi Macaya (viola i tarota) i Jordi Fàbregas (guitarra i veu).