El cònsol honorari de la Federació Russa al Principat, Pere Joan Tomàs, el passat dijous. Foto: C.H.F.R.

CÒNSOL HONORARI DE RÚSSIA

Qui va ser el primer Ambaixador d’Andorra a Rússia entre 2006 i 2009, Pere Joan Tomàs, assumeix des de fa poques setmanes un nou càrrec, el de cònsol honorari d’aquell país al Principat. En aquesta entrevista amb EL PERIÒDIC, Tomàs fa un repàs de l’estat de les relacions diplomàtiques amb la Federació i dels principals objectius d’aquesta nova etapa.

–¿Com recorda i valora l’anterior etapa com a ambaixador?

–Amb molta il·lusió, perquè he tingut l’honor de ser ambaixador als cinc països nòrdics i a la Federació de Rússia, un càrrec itinerant que afegeix una situació més agradable, perquè als viatges obligatoris també se sumen aquells que el ministre d’exteriors et va encarregant . Va ser un temps molt agradable perquè tampoc m’ha tocat viure grans problemes polítics, litigis o incomprensions entre països. Les relacions amb Rússia són molt bones i les accions que es van dur a terme van ser molt positives.

–¿Per exemple?

–Doncs per exemple muntar l’organització d’intercanvi de coneixement en matèria d’educació entre Finlàndia, que diuen que té el millor sistema educatiu del món, amb el ministeri d’educació d’Andorra. Això es va traduir en uns intercanvis de responsables finlandesos que van venir aquí, i també a la inversa, i tot i que aquesta no sigui la meva àrea estic satisfet pel resultat que es va aconseguir.

–Ara la finalitat continua sent la mateixa, enfortir les relacions, però amb un enfocament diferent. ¿Amb quins objectius planteja aquest càrrec de cònsol honorari?

–Bé, és cert que cal distingir els objectius d’un ambaixador d’Andorra, que són defensar els interessos del Principat allà on sigui destinat, i la d’un càrrec com el cònsol honorari de Rússia, que té com a missió principal defensar els interessos dels ciutadans russos quan estan a Andorra. Això inclou el centenar de persones que viuen aquí com també els prop de 11.000 que venen a l’any principalment per esquiar. La finalitat és que no es trobin sols i que puguin ser ajudats.

–Abans calia anar a Barcelona, ara tindran el suport més a prop...

–Exacte, abans era Barcelona o Madrid, amb l’inconvenient que aquestes seus no estan disponibles caps de setmana i dies de festa, i aquí tenim la predisposició de poder atendre els ciutadans russos en qualsevol moment en la mesura que em sigui possible. Aquest és el meu compromís que vaig posar de manifest a l’hora d’acceptar aquest càrrec, que suposa una tasca voluntària, no remunerada i que va en benefici d’una bona relació entre Andorra i Rússia.

–El dia en què va prendre possessió va assistir l’ambaixador rus, Alexander Kuznetsov, que té seu a Madrid. ¿Tenim assegurat el suport d’Espanya?

–Tinc la sort de conèixer l’ambaixador Kuznetsov des de fa temps, ja que ell va ser nomenat en el càrrec coincidint amb el meu nomenament, de manera que s’ha generat una confiança que ens porta a pensar que realment podem comptar amb l’ambaixada. També vam tenir la presència del cap de la secció consular i alhora cònsol general de Rússia a Madrid, i també al cònsol general a Barcelona. I amb aquest últim, Igor Akhanov, és amb qui segurament haurem de treballar més, tant pel tema de documents com per la proximitat d’aquest territori.

–¿En quin estat es troben les relacions entre Andorra i Rússia?

–Quan jo vaig deixar aquestes relacions, al 2009, estaven perfectes. I ara, també. Tinc constància que l’ambaixador Kunetsov i el ministre Espot es coneixen molt bé i hi ha molt bona predisposició per una banda i una altra, així que no es preveu que hi hagin problemes importants. L’únic problema és que Rússia, quan ve a jugar a futbol contra Andorra, ens guanya, però aquest és l’únic litigi actual, ja veu vostè que anecdòtic...

–Doncs sí. Per cert, ¿té constància que la crisi estigui afectant especialment als russos que viuen a Andorra?

–Pel que jo he pogut veure, els residents que estan aquí estan bé, tot i que encara he de conèixer la situació de manera més àmplia. Una de les accions que he de fer com a cònsol honorari i que poden ajudar a un millor coneixement és registrar els ciutadans russos a Andorra, però aquest registre és voluntari. Tothom que vulgui registrar-se serà benvigut i des d’aquí podrem enviar documentació regularment, així com informació del seu interès, etcètera.

–En el cas dels turistes, procureu una bona acollida, però també hi ha marge de treball per a fomentar els intercanvis de visitants i millorar la projecció d’Andorra a Rússia...

–Sí, de fet aviat em posaré en contacte amb els operadors que organitzen viatges sobretot a l’hivern perquè em coneguin i vegin que se’ls hi pot oferir suport en cas de qualsevol problema. A més, a nivell de les institucions andorranes, tant el Govern com el ministeri d’Interior i el de Turisme, també poden comptar amb mi.

–Són accions que poden ajudar a les relacions bilaterals...

–Però a banda dels afers descrits hi ha altres objectius que també són extremadament interessants per participar d’aquesta amistat i col·laboració entre els dos països. En aquest sentit, hi ha una possibilitat molt gran de fer intercanvis culturals en aspectes com ara continuar la gestió que vaig iniciar com a ambaixador per tal de portar a Andorra col·leccions de l’Hermitage de Sant Petersburg, que només pot exposar un 10% de les obres que tenen i que podrien tenir cabuda en el futur museu nacional d’Andorra. Si el ministeri de Cultura està interessat en aquesta idea, això pot ser una gran oportunitat. També en el terreny cultural, el fet que el 2011 sigui l’any de Rússia a Espanya podrà fer possible que actuacions de virtuosos al país veí puguin també realitzar-se al Principat. Són activitats que, si es fan mitjançant intercanvis, poden fer-se pràcticament sense cost.

–Tornant a l’àmbit turístic, el rus és un col·lectiu potencial molt important. ¿Com el descriuria vostè?

–Els esquiadors russos ja van començar a venir a Andorra quan el panorama era molt precari, és a dir que aquest àmbit no és pas nou. Rússia és una societat amb un nivell d’educació molt alt que ha permès que totes les empreses que s’han implantat allà han pogut donar feina i riquesa a molta gent i això fa que s’hagi generat una classe mitja que ha passat des del temps de l’economia dirigida al temps de l’economia de mercat. Aquesta classe mitja porta un poder adquisitiu bastant acceptable i, a més del paquet que porten contractat, acostuma a fer despesa als hotels i també a les botigues.

–En matèria comercial, ¿com es poden millorar els intercanvis?

–A principis del 2009 la Cambra de Comerç i la CEA van tenir contactes amb delegats de comerç de l’ambaixada de Rússia, tot i que tot això va quedar una mica al tinter. En aquest sentit, es pot reprendre el procés per a millorar els intercanvis comercials. Rússia és molt gran i molt variada, amb 160 milions d’habitants només en la Federació, i és un mercat important. Les empreses andorranes tenen la possibilitat d’intentar exportar productes però sobretot serveis cap aquell país. Durant el govern d’Óscar Ribas, ja es va començar a parlar que el futur d’Andorra passava per ser una plataforma prestadora de serveis d’alt valor afegit en un entorn de qualitat.

–¿Quina perspectiva tenen a Andorra els russos amb el nou panorama que s’albira per a la inversió estrangera?

–Abans de res, voldria matisar que Andorra ha de ser molt prudent a l’hora de canalitzar aquesta inversió estrangera. Ha d’haver-hi unes àrees on no hi hauria d’entrar la inversió estrangera, i en les àrees en què es puguin aportar coses pel país i enriquir-lo, sí que cal aquesta entrada. Si la inversió únicament ha de portar diners, té menys atractiu, de manera que cal que aportin un valor afegit. A més, cal que els diners siguin clars, nets i que no tinguin cap tipus d’origen delictuós.

–¿A quins sectors es refereix?

–Tot allò que siguin negocis productius dins el comerç, la indústria, especialment la petita, i molts altres sectors. Un dels experts que venen a fer conferències aquí va dir fa poc que una de les coses que calia impulsar era la petita indústria. També li dic que el futur d’Andorra no passa per una sola cosa.

–Hem de reconèixer que la situació política, amb unes anticipades a la vista i el futur incert de la reforma tributària, no donen gaire estabilitat per a la inversió estrangera...

–La inestabilitat política que pot haver-hi en qualsevol lloc és part de la vida i de les societats madures, però el que és més important per a que la gent faci confiança és que hi hagi seguretat jurídica. És a dir, cal tenir la seguretat que si inverteixes temps, diners i esforços en un projecte empresarial, que hi hagi una protecció i no pas una indefinició. En el cas de les lleis fiscals, cal que es fixin les regles de joc. He sentit padrins que deien coses molt sàvies com ara que el que no en ve de raça, o en fa poc o en fa massa. I nosaltres no venim de raça de regular... Així, podem caure en el fet de regular més del que cal i passar de no posar taxes i impostos a posar-ne més del compte.

–Canviant de tema, ¿Com comença la seva relació amb Rússia?

–Curiosament, durant la meva educació, en el període de la postguerra, ens parlaven de la sort de com havia anat la victòria a la guerra perquè sinó tots estaríem a Sibèria i totes aquestes coses. I a mi, sincerament, a aquelles alçades ja em costava de creure tot allò que ens deien, però no havia tingut durant tota la meva vida la inquietud, la necessitat ni l’ocasió d’anar a Rússia. I l’any 1994, per feina, vaig viatjar a Volgograd, l’antiga Stalingrad, i la meva impressió de Rússia va ser tan diferent del que jo em pensava que em va deixar molt impactat. I a partir d’allà vaig començar a estudiar rus. A més, contràriament a aquesta associació que alguns cops es fa dels russos amb tot allò que envolta les màfies, per exemple, jo li puc assegurar que tota la gent que he trobat han estat persones molt agradables, gent que té molta simpatia per Andorra i, en definitiva, bona gent. I li diré que quan vaig presentar les credencials com a ambaixador a Putin, ell ja em va demostrar la seva simpatia per Andorra i em va afirmar que li agradaria molt venir a esquiar i que li havien parlat molt bé del Principat.

¿Quin és el repte que li agradaria assolir per donar-se per satisfet com a cònsol honorari de Rússia?

Fer totes les coses més fàcils i més ràpides entre els dos països. L’ideal seria que s’arribés a algun tipus d’acord per a que els visats, que avui són imprescindibles per als andorrans a l’hora d’anar a Rússia, es puguin derivar cap a un tràmit molt més fàcil. Això és sobirà de cada país i Rússia encara és dels països que en demanen, però si s’agilitza tot això jo estaria molt satisfet. I també m’agradaria que els ciutadans russos que viuen a Andorra, que ja estan agrupats molts en l’associació Casa Rússia, puguin aportar la seva petjada cultural en la societat andorrana.

Per a més informació consulti l'edició en paper.