ESCALDES-ENGORDANY
Capturar o recollir fauna salvatge es multa entre 3.000 i 12.000 €
Patrimoni Natural preallibera una cria de cabirol que un particular s’havia endut del seu hàbitat natural
Agafar, capturar o molestar la fauna salvatge està prohibit i penat. La Llei de tinença i de protecció d’animals estableix que no es pot «molestar intencionadament la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació, i capturar, prendre, transportar, vendre i comprar nius, ous i cries d’espècie de la fauna autòctona». Aquestes actuacions estan considerades com a infraccions molt greus i les sancions imposades van dels 3.000 als 12.000 euros. «Fins ara no s’ha multat ningú, però potser caldrà començar-ho a fer», va advertir ahir el responsable de l’Àrea de Fauna i Hàbitats de Patrimoni Natural, Jordi Solà.
Patrimoni Natural acaba de prealliberar una cria de cabirol que un particular va recollir del bosc la primavera de l’any passat i que després va avisar el Cos de Banders. La cria ha estat alimentada i mantinguda temporalment al Centre de Recuperació de Fauna i ara s’ha prealliberat. «Ara es troba en un terreny tancat que ens ha cedit un particular perquè s’adapti a viure en llibertat i aprengui a alimentar-se», va explicar Solà, «i quan estigui preparada es deixarà en total llibertat».
Solà va subratllar que l’actuació va ser incorrecta i va aclarir que «les cries no estan perdudes. Les mares les amaguen en un lloc i van tornant per alletar-les. És una pràctica habitual de cabirols i llebres per evitar deixar la seva olor i que les guineus i els gossos trobin les cries. Les cries no deixen olor i la seva pell mimetitza molt bé amb la natura». Agafant una cria de cabirol o de llebre del bosc se l’està condemnant gairebé a una mort segura. «En captivitat no reben l’educació dels pares, pateixen estrès i no aprenen a alimentar-se. L’alletament artificial els provoca habitualment diarrees mortals. La majoria de les cries de cabirol i de llebre que ens porten moren», va matisar el responsable de Fauna i Hàbitats. Per tant, si aneu al bosc i veieu una cria sola, deixeu-la, no us hi acosteu. «Estan habituats, viuen així. És clar que poden ser depredats, però és la natura», va recalcar Solà. I el mateix amb els pollets: «Potser han caigut del niu però els seus pares els segueixen alimentant igual».
«Hi ha gent que se les emporta a casa i ens avisa uns dies més tard, quan veu que està malalta o no sap com cuidar-la», lamenta Solà. «Aleshores ja és massa tard». De fet, si es detecta una cria camuflada no cal per fer res, però si està ferida o se sospita que ha estat abandonada s’ha de trucar al Cos de Banders (148) o a Patrimoni Natural (875 799). En cap cas s’ha d’acariciar perquè l’impregnarem d’olor humana i la mare la pot rebutjar i facilitarem la feina als depredadors.
Una altra advertència és portar els gossos lligats al bosc o controlar-los perquè s’han trobat casos de cries i adults ferits per mossegades dels cànids i, fins i tot, algun cas de mort d’un animal salvatge. «Als caçadors se’ls prohibeix que portin els gossos sense lligar fora del període de caça», va argumentar Solà.
Aquesta mateixa setmana, Patrimoni Natural també ha alliberat una femella adulta de cabirol que estava ferida a causa de l’impacte d’un vehicle. Després d’haver estat curada de les seves ferides al Centre de Recuperació de Fauna del Departament de Patrimoni Natural, on ha mantingut el mínim contacte possible amb els humans –com la cria– ja ha estat retornada al bosc.
CAPREULOS CAPREULOS / Entre maig i juny les femelles de cabirol (Capreolus capreulos) i de llebre (Lepus europaeus) pareixen entre una i tres cries. Durant el dia, les cries estan amagades entre herbes i matolls i les mares s’hi acosten sovint per amamantar-les. Patrimoni Natural insisteix que «no s’ha d’intervenir en els processos naturals».
El cabirol és un animal predominantment forestal, que surt a camp obert en comptades ocasions durant l’estiu per afegir algunes herbes a la seva dieta, basada en el consum de fulles d’arbusts i arbres baixos i baies i brots tendres. Els seus hàbits són crepusculars i les hores de llum les sol passar amagat entre l’espessa vegetació.
Les femelles viuen amb una o dues cries que hagin tingut durant l’any. Com hem insistit, és normal que aquestes passin amagades la major part del temps i que la femella només s’acosti per alletar-les, encara que sempre es mantingui vigilant, i mai s’han de recollir ni tocar. Els mascles són més solitaris i en època de zel (inicis de l’estiu) es tornen molt territorials.
Patrimoni Natural acaba de prealliberar una cria de cabirol que un particular va recollir del bosc la primavera de l’any passat i que després va avisar el Cos de Banders. La cria ha estat alimentada i mantinguda temporalment al Centre de Recuperació de Fauna i ara s’ha prealliberat. «Ara es troba en un terreny tancat que ens ha cedit un particular perquè s’adapti a viure en llibertat i aprengui a alimentar-se», va explicar Solà, «i quan estigui preparada es deixarà en total llibertat».
Solà va subratllar que l’actuació va ser incorrecta i va aclarir que «les cries no estan perdudes. Les mares les amaguen en un lloc i van tornant per alletar-les. És una pràctica habitual de cabirols i llebres per evitar deixar la seva olor i que les guineus i els gossos trobin les cries. Les cries no deixen olor i la seva pell mimetitza molt bé amb la natura». Agafant una cria de cabirol o de llebre del bosc se l’està condemnant gairebé a una mort segura. «En captivitat no reben l’educació dels pares, pateixen estrès i no aprenen a alimentar-se. L’alletament artificial els provoca habitualment diarrees mortals. La majoria de les cries de cabirol i de llebre que ens porten moren», va matisar el responsable de Fauna i Hàbitats. Per tant, si aneu al bosc i veieu una cria sola, deixeu-la, no us hi acosteu. «Estan habituats, viuen així. És clar que poden ser depredats, però és la natura», va recalcar Solà. I el mateix amb els pollets: «Potser han caigut del niu però els seus pares els segueixen alimentant igual».
«Hi ha gent que se les emporta a casa i ens avisa uns dies més tard, quan veu que està malalta o no sap com cuidar-la», lamenta Solà. «Aleshores ja és massa tard». De fet, si es detecta una cria camuflada no cal per fer res, però si està ferida o se sospita que ha estat abandonada s’ha de trucar al Cos de Banders (148) o a Patrimoni Natural (875 799). En cap cas s’ha d’acariciar perquè l’impregnarem d’olor humana i la mare la pot rebutjar i facilitarem la feina als depredadors.
Una altra advertència és portar els gossos lligats al bosc o controlar-los perquè s’han trobat casos de cries i adults ferits per mossegades dels cànids i, fins i tot, algun cas de mort d’un animal salvatge. «Als caçadors se’ls prohibeix que portin els gossos sense lligar fora del període de caça», va argumentar Solà.
Aquesta mateixa setmana, Patrimoni Natural també ha alliberat una femella adulta de cabirol que estava ferida a causa de l’impacte d’un vehicle. Després d’haver estat curada de les seves ferides al Centre de Recuperació de Fauna del Departament de Patrimoni Natural, on ha mantingut el mínim contacte possible amb els humans –com la cria– ja ha estat retornada al bosc.
CAPREULOS CAPREULOS / Entre maig i juny les femelles de cabirol (Capreolus capreulos) i de llebre (Lepus europaeus) pareixen entre una i tres cries. Durant el dia, les cries estan amagades entre herbes i matolls i les mares s’hi acosten sovint per amamantar-les. Patrimoni Natural insisteix que «no s’ha d’intervenir en els processos naturals».
El cabirol és un animal predominantment forestal, que surt a camp obert en comptades ocasions durant l’estiu per afegir algunes herbes a la seva dieta, basada en el consum de fulles d’arbusts i arbres baixos i baies i brots tendres. Els seus hàbits són crepusculars i les hores de llum les sol passar amagat entre l’espessa vegetació.
Les femelles viuen amb una o dues cries que hagin tingut durant l’any. Com hem insistit, és normal que aquestes passin amagades la major part del temps i que la femella només s’acosti per alletar-les, encara que sempre es mantingui vigilant, i mai s’han de recollir ni tocar. Els mascles són més solitaris i en època de zel (inicis de l’estiu) es tornen molt territorials.