De la Rosa instrueix en un temps mort Foto: ORIOL LLAURADÓ

Amb la veritat per davant, és cert que el BP Andorra vol anar amb molta cura amb la qüestió del futur tècnic, després d’aquest any de prova amb Xavi De la Rosa compaginant el càrrec amb el de seleccionador nacional de futbol sala. Però això no vol dir que certs comentaris no tinguin el seu valor. Dir que la opció de mantenir De la Rosa a la banqueta la temporada vinent, en cas que l’equip vagi bé i que la compatibilitat de càrrecs amb la Federació Andorrana de Futbol (FAF) sigui possible i positiva, és dir poca cosa, però al mateix temps és dir molt. El director gerent del club, Emili Puig, també va afirmar, després de manifestar dijous passat que l’opció que estudien és mantenir el tècnic si els condicionants es compleixin, que això «era avançar-se molt en el temps». I jo diria més: en els esdeveniments.

El que passa és que, ben mirat, el club acaba de viure una situació gairebé dramàtica amb l’experiència de Jandro Álvarez a la banqueta. Al mes de ser al club, el lleonès ja tenia la creu posada per diversos motius, entre d’altres i fonamentalment pel seu caràcter entre reservat i desconfiat –¿potser més el segon adjectiu que el primer?–, front a un club que li proposava situacions que ell no acceptava –¿i per què?–. Per exemple, tenir al seu costat un segon entrenador, en aquest cas la institució Carles Riba, el qual amb Jandro no era més que un ens que pul·lulava per la banqueta en els partits de casa, i que en el dia a dia no tenia ni veu ni vot, no fos que Jandro pensés que algú fiqués cullerada en el seu treball. Això, entre d’altres coses, queia malament al sí del club, i era un dels punts en contra d’un entrenador que, davant dels mitjans, també transmetia una imatge seca i dura, potser de castellà-lleonès profund, de pell i caràcter dur, tot i que, realment, sempre es va mostrar educat i atent davant de les sol·licituds dels mitjans de comunicació del país. El seu problema era el tarannà.

Amb tot, la situació d’ara és completament diferent. Ara tenim d’entrenador l’home que viu les 24 hores pensant en el futbol sala, l’home que fa uns mesos va decidir canviar els aires del club per la selecció, el mateix que va intentar compaginar els dos càrrecs i el mateix que va veure com la FAF li tancava aquesta opció amb raons que, ben mirat, eren lògiques. Exclusivitat i dedicació total és igual a bona feina.

Segurament seria així, i segurament també a l’inrevés, és a dir, com ara. Els dos càrrecs ja són del Dela, i el club, que el vol i l’estima perquè és el tècnic del país, modern, intens, agressiu, fort de caràcter, motivant, exigent fins l’extrem, és la persona que vol mantenir com a entrenador «si tot surt bé», diu Puig. La pregunta, tal vegada, és si el club no força massa la màquina, si no li donen una mà i agafa el braç. En definitiva, si no ha d’anar una mica amb més de tacte, i en juny, estudiar la tàctica per un nou abordatge.

¿Tensa massa la corda el BP? Mai se sap, però potser des de la FAF, que ha sortit al pas per anestesiar el malalt, potser haurà de tancar l’aixeta si no vol que el que ha estat una cessió passi a ser un compromís. És clar que la situació és complicada: A veure qui és el guapo que busca un tècnic de fora, després de l’experiència amb Jandro el Breu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.