ESCALDES-ENGORDANY
Les fronteres són per franquejar-les
Sami Naïr reflexiona sobre les barreres identitàries que existeixen en les societats
«Frontera significa límit, però el concepte és contradictori perquè, en realitat, no tanca sinó que incita a franquejar-la». El filòsof, sociòleg i politòleg Sami Naïr va obrir ahir amb aquestes paraules el discurs entorn de la frontera que va pronunciar per cloure les novenes Jornades d’humanitats, organitzades pel ministeri d’Educació i dedicades a l’alumnat de Batxillerat dels tres sistemes educatius.
«La frontera és una realitat històrica entesa com a separació, però també és simbòlica, identitària i cultural». Naïr va centrar la seva intervenció en la frontera cultural i social, la de la identitat, la que marca les distàncies entre persones que conviuen en un mateix territori, ciutat, barri. El sociòleg va exposar que «no hi ha un model europeu sinó que cada país ho afronta a la seva manera, sobre la visió que té d’un mateix i de l’altre». I aquesta alteritat és determinant a l’hora d’aprendre a conviure entre autòctons i nouvinguts. Naïr afirma que l’educació és la base, és la que ha de servir «per autoreflexionar, per fer autocrítica sobre la manera de veure els altres».
«Europa ha triat una veu identitària: la secularització», va explicar, «és a dir, una marcada separació de política i religió. Però la laïcitat extrema té límits». Una qüestió complexa d’abordar. ¿Hem d’impedir que la gent vesteixi l’hàbit que l’identifica amb la religió que professa? ¿Hem de permetre que les dones vagin totalment tapades a sota d’un burka? «Tots tenim drets i deures», va recordar el ponent. «Hem d’evitar les contradiccons flagrants amb el dret civil», va matisar. «Les societats s’ha de fundar en el respecte», va concloure.
Abans de la ponència de Naïr, el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, que fa pocs dies que s’ocupa de la cartera, va parlar sobre la importància del concepte frontera per a Andorra, «on la frontera és tan física com política». Amb tot, Jover va reiterar que la frontera té una connotació positiva quan es pensa com «un espai de trobada, de complementarietat entre cultures, de llaços entre dos comunitats». A les Valls la visió de la frontera ha evolucionat: des del Manual Digest (1748), en què es clamava perquè el territori es mantingués aïllat de l’exterior, fins a l’actualitat, en què el país està immers en un procés d’obertura econòmica.
El conferenciant convidat també va reflexionar sobre França, un país que titlla «de tradició colonialista». Naïr és nascut a Argèlia, un país que va ser durant molts anys una colònia francesa. «Hi ha racisme, exclusió, diferències socials, estigmatització... Necessitem cohesió».
La convivència entre gent de procedències diverses i diferents religions i cultures només s’aconseguirà mitjançant el respecte mutu. «La immigració és marxandatge polític a França, diuen que la diferència és una frontera infranquejable però el discurs ha de ser que la frontera es pot superar», va comentar Naïr.
La convivència és possible, sense assimilació ni pèrdua d’identitat, sinó amb respecte per l’altre i, sobretot, amb igualtat social.
«La frontera és una realitat històrica entesa com a separació, però també és simbòlica, identitària i cultural». Naïr va centrar la seva intervenció en la frontera cultural i social, la de la identitat, la que marca les distàncies entre persones que conviuen en un mateix territori, ciutat, barri. El sociòleg va exposar que «no hi ha un model europeu sinó que cada país ho afronta a la seva manera, sobre la visió que té d’un mateix i de l’altre». I aquesta alteritat és determinant a l’hora d’aprendre a conviure entre autòctons i nouvinguts. Naïr afirma que l’educació és la base, és la que ha de servir «per autoreflexionar, per fer autocrítica sobre la manera de veure els altres».
«Europa ha triat una veu identitària: la secularització», va explicar, «és a dir, una marcada separació de política i religió. Però la laïcitat extrema té límits». Una qüestió complexa d’abordar. ¿Hem d’impedir que la gent vesteixi l’hàbit que l’identifica amb la religió que professa? ¿Hem de permetre que les dones vagin totalment tapades a sota d’un burka? «Tots tenim drets i deures», va recordar el ponent. «Hem d’evitar les contradiccons flagrants amb el dret civil», va matisar. «Les societats s’ha de fundar en el respecte», va concloure.
Abans de la ponència de Naïr, el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, que fa pocs dies que s’ocupa de la cartera, va parlar sobre la importància del concepte frontera per a Andorra, «on la frontera és tan física com política». Amb tot, Jover va reiterar que la frontera té una connotació positiva quan es pensa com «un espai de trobada, de complementarietat entre cultures, de llaços entre dos comunitats». A les Valls la visió de la frontera ha evolucionat: des del Manual Digest (1748), en què es clamava perquè el territori es mantingués aïllat de l’exterior, fins a l’actualitat, en què el país està immers en un procés d’obertura econòmica.
El conferenciant convidat també va reflexionar sobre França, un país que titlla «de tradició colonialista». Naïr és nascut a Argèlia, un país que va ser durant molts anys una colònia francesa. «Hi ha racisme, exclusió, diferències socials, estigmatització... Necessitem cohesió».
La convivència entre gent de procedències diverses i diferents religions i cultures només s’aconseguirà mitjançant el respecte mutu. «La immigració és marxandatge polític a França, diuen que la diferència és una frontera infranquejable però el discurs ha de ser que la frontera es pot superar», va comentar Naïr.
La convivència és possible, sense assimilació ni pèrdua d’identitat, sinó amb respecte per l’altre i, sobretot, amb igualtat social.