Avís per a navegants: aquest tema podria haver tingut qualsevol altre resultat segons les taxes escollides per fer la comparativa, però hem triat nou taxes comunes a totes les parròquies: servei de grua; foc i lloc; higiene pública (escombraries, neteja); enllumenat públic; manteniment i/o lloguer d’un nínxol; embrancament d’un edifici o habitatge unifamiliar a la xarxa d’aigua pública i a la xarxa d’aigües residuals; autorització de radicació en una parròquia d’un comerç o activitat, i la concessió d’una llicència urbanística per realitzar obres menors, com, per exemple, una reforma al bany.

Una de les taxes que més castiga la butxaca dels contribuents és la grua, un servei que ningú voldria utilitzar. La més cara és la d’Andorra la Vella ja que la retirada del vehicle mal estacionat i la seva posterior recuperació costa 130 euros. El càstig més barat per aparcar en un lloc prohibit és a Escaldes-Engordany, on val 60 euros.

Quant al foc i lloc, l’impost comunal que paga la ciutadania entre 18 i 65 anys a la parròquia on resideix, l’import és similar –uns 25 euros– en tots els comuns, excepte per al de Sant Julià, que grava la residència en el seu territori en 42,10 euros. La càrrega impositiva és anual.

La taxa d’higiene pública grava la prestació dels serveis públics destinats a la neteja i el manteniment de la parròquia, com la neteja de vies i espais públics, treta de neu, recollida d’escombraries, recollida selectiva de residus urbans i qualsevol altre servei públic de manteniment. La taxa d’enllumenat públic grava la prestació del servei públic d’enllumenat de la parròquia (il·luminació de vies públiques, nadalenca, equipaments urbans, locals públics comunals, esglésies, monuments, etcètera). A les Valls del Nord les dues taxes són conjuntes i, en d’altres parròquies el preu és variable, no hi ha una taxa fixa. Quant a l’enllumenat públic hem de destacar que el servei a Sant Julià de Lòria és molt barat, quasi irrisori, ja que la taxa és de 2,29 euros anuals (la parròquia disposa de la Mútua Elèctrica).

NÍNXOLS I AIGUA / I com tots sabem, la mort té un preu. Les parròquies ofereixen l’opció de comprar o llogar nínxols i algunes cobren una quota anual per al manteniment dels cementiris, mentre que d’altres, com Canillo o Andorra la Vella, no cobren res. El lloguer dels nínxols varia segons el comú i depèn de diversos factors, com la durada d’ús o la ubicació.

D’altres taxes necessàries per viure en una parròquia, però que en aquest cas es paguen una vegada, és l’embrancament dels edificis o habitatges unifamiliars a la xarxa d’aigua, ja sigui la d’aigua potable o la del clavegueram. En algunes parròquies s’opta per la fórmula per cobrar un preu per cada metre quadrat construït i, en d’altres, una quota fixa. També hi ha taxes úniques per connectar-se a la xarxa general i excepcions com a Escaldes-Engordany, que té una taxa per embrancar-se a la xarxa d’aigües termals que circula pel subsòl de la parròquia.

També hi ha taxes específiques per autoritzar les radicacions de comerços i activitats professionals o empresarials en una parròquia. En algunes parròquies la quota és comuna però en d’altres hi ha un barem que cobra segons l’activitat i els metres quadrats que ocupa.

Realitzar una obra de reforma a casa també té un preu. Per exemple, si una família vol reformar el bany o la cuina pagarà una taxa d’autorització fixa segons la parròquia o variable segons els metres quadrats. En tot cas, la taxa d’obres menors no té res a veure amb obres majors.

Tots els comuns tenen a la seva pàgina web les taxes i impostos comunals, a més d’estar publicats al BOPA.