ESCALDES-ENGORDANY
Les al·lèrgies respiratòries són les més freqüents al Principat
Al voltant del 40% de la població andorrana pateix una resposta immunològica vers el pol·len
L’hàbitat i el medi ambient tenen molt a veure en les al·lèrgies i el seu desenvolupament, en especial, a les d’Andorra. Com confirma l’al·lergòleg de la Fundació Althaia i responsable d’al·lergologia de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Santiago Nevot, «és diferent l’al·lèrgia d’un individu que viu al Principat a la d’un que està al litoral mediterrani o a l’atlàntic». Segons Nevot, «aquí predominen les al·lèrgies respiratòries i rinoconjuntivitis, i el fenomen al·lergen més presents d’aquestes, és el pol·len del bedoll, el freixe, l’avellaner, la gramínia i l’artemísia».
Andorra és un país on predomina la naturalesa, la muntanya i la vegetació, per això, del total del 40% de la població que té al·lèrgia al Principat, tres quarts parts la té als arbres i plantes esmentades. «L’individu té predisposició a certes al·lèrgies, però es fa al·lèrgic a allò que l’envolta i amb allò que hi té contacte i respira», comenta Nevot. L’al·lergòleg confirma, a més, que s’espera que aquest percentatge d’unes 10.000 persones augmenti cada cop més.
Una al·lèrgia es produeix per una reacció en el sistema immunològic de la persona vers una substància ambiental que li pugui provocar una resposta. Cal tenir present, però, que no totes les substàncies ambientals poden produir una al·lèrgia.
El pol·len sí pot ser reconegut com una substància al·lèrgena per al sistema immunològic d’un individu, i amb el contacte amb aquest, es desencadenen una sèrie de reaccions immunològiques en l’interior de la persona que donen com a resultat uns símptomes de mal estar. Aquests variaran segons la persona i el fenomen al·lergen, doncs «en una al·lèrgia lleu, els símptomes s’aproximen a un constipat, però de més durada, i es presenten, a més, sempre en les mateixes èpoques de l’any, en aquest cas, a la primavera» afirma Nevot. Els símptomes, poden ser, entre d’altres, picor i taponament mucós del nas, alta freqüència d’esternuts o picor i llagrimeig dels ulls, a part d’un cansament general i de poca energia.
Aquesta rinoconjuntivitis pot durar des de duess setmanes fins a mesos, depenent de la sensibilitat de l’individu i del factor al·lergen. I amb una al·lèrgia una mica més greu, a part de tots aquests símptomes esmentats, també es pot desenvolupar asma. Per intentar contrarestar aquests símptomes, cada vegada s’elaboren més medicaments que tenen la capacitat d’anul·lar-los o minorar-los. «Normalment, es donen antihistamínics, que bloquegen l’alliberació de l'histamina, la molècula que provoca els símptomes al·lèrgics, com que et plorin els ulls o esternudis», comenta Nevot.
Però a més, segons els símptomes de l’individu, es pot complementar aquest medicament amb altres elements, com gotes per als ulls (en el cas que piquin o plorin amb freqüència), esprai nasal (per facilitar la respiració o alleujar l’enrogiment d’aquest) o pomades per a la boca (per evitar el ressecament o la picor). També són cada cop més emprades les injeccions d’immunoteràpia, que permeten acostumar el sistema immunològic als factors al·lèrgens que el fan reaccionar.
Aquests últims medicaments són dosis mensuals i permeten, per exemple, que en arribar la primavera, el cos no desenvolupi els símptomes d’al·lèrgia de cada any que li provoca el pol·len, ja que aquest hi serà més tolerant.
Normalment, les al·lèrgies ambientals o pol·líniques tenen un prototip bastant definit. En el cas del Principat, es va fer un estudi al 2011 per veure quina era la situació d’al·lèrgies a Andorra i quins eren els seus individus més afectats per la patologia.
D’aquest estudi en va resultar una imatge típica de l’al·lèrgic andorrà, que es definia com un pacient d’entre 10 i 35 anys, és a dir, un jove o adult de poca edat, i que hagués estat en contacte amb la primavera andorrana durant uns cinc o sis anys, ja que es necessita un llarg període d’exposició al pol·len d’aquí per acabar sent-ne sensible: «Necessites diverses primaveres per desenvolupar l’al·lèrgia al pol·len del bedoll o el freixe, rarament un nen de cinc anys serà sensible a aquest», aclareix Nevot. «Tot i que no sabem, encara, perquè es desenvolupa en una edat o una altra d’entre la franja comentada».
A més, l’al·lergòleg afirma que l’al·lèrgia al pol·len afecta més les dones que els homes, sense tenir coneixement tampoc del perquè és així. Tot i tenir un perfil definit, Nevot comenta que cada individu respon de manera diferent al mateix tipus d’al·lèrgia ja que en dependrà de la sensibilització del seu sistema immunològic. «Amb una mateixa concentració de gra de pol·len en un ambient, i davant de la mateixa al·lèrgia, cada individu respondrà d’una forma diferent».
Aquesta primavera, però, s’espera que la concentració de pol·len sigui moderada ja que es preveu que aquesta estigui al voltant dels 2.000 i els 2.500 grams. «El més fort, però, està per venir» comenta Nevot, «i és que la gramínia, una altra gran causant de les al·lèrgies del Principat, arribarà amb força cap mitjans o finals de juny».
Consell de Prevenció / En el dia a dia, podem fer un seguit d’accions per intentar conviure de la millor forma possible amb les al·lèrgies. Des de l’àrea d’al·lergologia de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell es recomana tenir les finestres tancades la major part del temps possible, tant als edificis com al cotxe, per evitar així la introducció de partícules de pol·len o altres elements al·lergògens possibles. A més, s’ha d’evitar estar exposat a l’aire lliure en èpoques primaverals o a última hora, prenent especial atenció als dies amb molt de sol o amb forts vents ja que afavoreixen la proliferació del pol·len.
A més, Nevot aconsella que si «es tenen símptomes d’al·lèrgia, és necessari acudir a un al·lergòleg com abans millor, d’aquesta manera, es podran administrar els medicaments o solucions adients i s’estarà preparat també per a la propera època d’al·lèrgies».
Andorra és un país on predomina la naturalesa, la muntanya i la vegetació, per això, del total del 40% de la població que té al·lèrgia al Principat, tres quarts parts la té als arbres i plantes esmentades. «L’individu té predisposició a certes al·lèrgies, però es fa al·lèrgic a allò que l’envolta i amb allò que hi té contacte i respira», comenta Nevot. L’al·lergòleg confirma, a més, que s’espera que aquest percentatge d’unes 10.000 persones augmenti cada cop més.
Una al·lèrgia es produeix per una reacció en el sistema immunològic de la persona vers una substància ambiental que li pugui provocar una resposta. Cal tenir present, però, que no totes les substàncies ambientals poden produir una al·lèrgia.
El pol·len sí pot ser reconegut com una substància al·lèrgena per al sistema immunològic d’un individu, i amb el contacte amb aquest, es desencadenen una sèrie de reaccions immunològiques en l’interior de la persona que donen com a resultat uns símptomes de mal estar. Aquests variaran segons la persona i el fenomen al·lergen, doncs «en una al·lèrgia lleu, els símptomes s’aproximen a un constipat, però de més durada, i es presenten, a més, sempre en les mateixes èpoques de l’any, en aquest cas, a la primavera» afirma Nevot. Els símptomes, poden ser, entre d’altres, picor i taponament mucós del nas, alta freqüència d’esternuts o picor i llagrimeig dels ulls, a part d’un cansament general i de poca energia.
Aquesta rinoconjuntivitis pot durar des de duess setmanes fins a mesos, depenent de la sensibilitat de l’individu i del factor al·lergen. I amb una al·lèrgia una mica més greu, a part de tots aquests símptomes esmentats, també es pot desenvolupar asma. Per intentar contrarestar aquests símptomes, cada vegada s’elaboren més medicaments que tenen la capacitat d’anul·lar-los o minorar-los. «Normalment, es donen antihistamínics, que bloquegen l’alliberació de l'histamina, la molècula que provoca els símptomes al·lèrgics, com que et plorin els ulls o esternudis», comenta Nevot.
Però a més, segons els símptomes de l’individu, es pot complementar aquest medicament amb altres elements, com gotes per als ulls (en el cas que piquin o plorin amb freqüència), esprai nasal (per facilitar la respiració o alleujar l’enrogiment d’aquest) o pomades per a la boca (per evitar el ressecament o la picor). També són cada cop més emprades les injeccions d’immunoteràpia, que permeten acostumar el sistema immunològic als factors al·lèrgens que el fan reaccionar.
Aquests últims medicaments són dosis mensuals i permeten, per exemple, que en arribar la primavera, el cos no desenvolupi els símptomes d’al·lèrgia de cada any que li provoca el pol·len, ja que aquest hi serà més tolerant.
Normalment, les al·lèrgies ambientals o pol·líniques tenen un prototip bastant definit. En el cas del Principat, es va fer un estudi al 2011 per veure quina era la situació d’al·lèrgies a Andorra i quins eren els seus individus més afectats per la patologia.
D’aquest estudi en va resultar una imatge típica de l’al·lèrgic andorrà, que es definia com un pacient d’entre 10 i 35 anys, és a dir, un jove o adult de poca edat, i que hagués estat en contacte amb la primavera andorrana durant uns cinc o sis anys, ja que es necessita un llarg període d’exposició al pol·len d’aquí per acabar sent-ne sensible: «Necessites diverses primaveres per desenvolupar l’al·lèrgia al pol·len del bedoll o el freixe, rarament un nen de cinc anys serà sensible a aquest», aclareix Nevot. «Tot i que no sabem, encara, perquè es desenvolupa en una edat o una altra d’entre la franja comentada».
A més, l’al·lergòleg afirma que l’al·lèrgia al pol·len afecta més les dones que els homes, sense tenir coneixement tampoc del perquè és així. Tot i tenir un perfil definit, Nevot comenta que cada individu respon de manera diferent al mateix tipus d’al·lèrgia ja que en dependrà de la sensibilització del seu sistema immunològic. «Amb una mateixa concentració de gra de pol·len en un ambient, i davant de la mateixa al·lèrgia, cada individu respondrà d’una forma diferent».
Aquesta primavera, però, s’espera que la concentració de pol·len sigui moderada ja que es preveu que aquesta estigui al voltant dels 2.000 i els 2.500 grams. «El més fort, però, està per venir» comenta Nevot, «i és que la gramínia, una altra gran causant de les al·lèrgies del Principat, arribarà amb força cap mitjans o finals de juny».
Consell de Prevenció / En el dia a dia, podem fer un seguit d’accions per intentar conviure de la millor forma possible amb les al·lèrgies. Des de l’àrea d’al·lergologia de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell es recomana tenir les finestres tancades la major part del temps possible, tant als edificis com al cotxe, per evitar així la introducció de partícules de pol·len o altres elements al·lergògens possibles. A més, s’ha d’evitar estar exposat a l’aire lliure en èpoques primaverals o a última hora, prenent especial atenció als dies amb molt de sol o amb forts vents ja que afavoreixen la proliferació del pol·len.
A més, Nevot aconsella que si «es tenen símptomes d’al·lèrgia, és necessari acudir a un al·lergòleg com abans millor, d’aquesta manera, es podran administrar els medicaments o solucions adients i s’estarà preparat també per a la propera època d’al·lèrgies».