Després d’un mes i mig, el Govern segueix sense ministre de Cultura
La contenció fa que el pressupost sigui molt limitat i situa en només un 1,3% del total // Les entitats reclamen més subvencions perquè «són una inversió de futur»
Un mes i gairebé dues setmanes després de les eleccions, el ministeri de Cultura segueix sense responsable. És cert que la malaltia del cap de Govern, Toni Martí, va fer endarrerir les negociacions per tancar el gabinet, igual que ha passat amb els ministeris de Salut i Funció Pública. En el seu dia, qui havia sigut ministre fins ara amb la legislatura de DA, Albert Esteve, va fer saber que si fos per ell repetiria en el càrrec, posant-se a disposició del reelegit cap de Govern. Però fins ara no ha sonat cap nom amb força i fins i tot s’ha especulat amb la possibilitat que entrés a formar de la cartera d’un altre ministeri, tal i com va passar ja fa anys amb el d’Esports.
Ni sobre aquest aspecte ni sobre cap altre relacionat s’ha pronunciat Martí. I és que trobar algú disposat a treballar motivat amb un pressupost tan baix per la riquesa cultural del país sembla complicat. Albert va ser el primer en ocupar el ministeri quan es va instaurar com a tal durant l’any 2011 i les principals queixes de les associacions i organitzacions culturals recauen en les subvencions. Un problema, però, que la majoria no atribueixen al mateix ministre, sinó més aviat al poc pressupost que es destina al ministeri. Tampoc variarà gaire la cosa per a qui entri a ocupar el càrrec, perquè el pressupost per aquest 2015 se situa en poc més de cinc milions d’euros, el que representa aproximadament un 1,3% del total del pressupost.
Un dada que contrasta amb una altra del Departament d’Estadística de Govern que fa referència al consum nacional per grups. Segons l’informe del 2012 la despesa en esbarjo, espectacles i cultura va ser de 61 milions d’euros, situant-se, per exemple, a només tres milions del consum en vestit i el calçat i per davant d’altres com el consum en les comunicacions.
Tal i com exposava Antoni Pol en un article per a EL PERIÒDIC fa tot just un any, «cal avui dia un 32,77% menys de cultura que fa 15 anys quan té un 15% més de població?». I no sembla que la cosa no canviarà quan, a més, la meitat del pressupost anirà destinat a cobrir els sous dels treballadors de l’administració, mentre que més d’1 milió es destinarà a despeses corrents, de forma que per a inversions i projectes el pressupost queda reduït a menys d’1,5 milions d’euros.
Evolució del pressupost / Tot i que ens el darrers anys el pressupost de cultura augmenta, ho fa de forma gairebé plana. És veritat que en comparació a l’inici de la crisi ha crescut després d’haver arribar al mínim de 2,95 milions d’euros l’any 2009. Però des del 2012 ha crescut en menys de 500.000 euros, mentre esdeveniments i entitats culturals van desapareixent.
La xifra més alta prevista va ser per l’any 2010, quan encara no hi havia un ministeri establert, i es va arribar a la xifra de vuit milions d’euros. Això sí, finalment el pressupost no va ser aprovat, igual que va succeir amb el del 2011.
En aquest pressupost s’hi ha d’incloure obres necessàries que ja porten cua i que són d’una magnitud important, com l’hotel Rosaleda o Ràdio Andorra. Però això no suposa un increment substancial en el pressupost, sinó que provoca que les possibilitats de repartir en subvencions per a entitats i esdeveniments sigui mínima.
Invertir en la societat / Tal i com va explicar Àngels Mach, la presidenta de la Societat Andorrana de Ciències (SAC) una entitat amb un important nombre de projectes i accions culturals, «la cultura és una inversió de futur en forma de cohesió social». Cal entendre, doncs, que no s’ha tractar com una empresa que proporcioni un retorn econòmic. «El Govern ha d’entendre que la cultura necessita subvencions, perquè el voluntariat està molt bé i funciona, però per molt bona voluntat que hi posis hi ha coses que s’han de pagar», va afegir.
La resposta fàcil és justificar la manca de subvencions amb la contenció, però igual que se la juguen les entitats i associacions apostant per crear una cultura conjunta i per a tothom, «un ministre no pot acceptar disposar d’una quantitat tan petita de diners». Una contenció que també van aplicar i ho segueixen fent els comuns, reduint en alguns casos a la meitat el pressupost destinat a la cultura.
Ni sobre aquest aspecte ni sobre cap altre relacionat s’ha pronunciat Martí. I és que trobar algú disposat a treballar motivat amb un pressupost tan baix per la riquesa cultural del país sembla complicat. Albert va ser el primer en ocupar el ministeri quan es va instaurar com a tal durant l’any 2011 i les principals queixes de les associacions i organitzacions culturals recauen en les subvencions. Un problema, però, que la majoria no atribueixen al mateix ministre, sinó més aviat al poc pressupost que es destina al ministeri. Tampoc variarà gaire la cosa per a qui entri a ocupar el càrrec, perquè el pressupost per aquest 2015 se situa en poc més de cinc milions d’euros, el que representa aproximadament un 1,3% del total del pressupost.
Un dada que contrasta amb una altra del Departament d’Estadística de Govern que fa referència al consum nacional per grups. Segons l’informe del 2012 la despesa en esbarjo, espectacles i cultura va ser de 61 milions d’euros, situant-se, per exemple, a només tres milions del consum en vestit i el calçat i per davant d’altres com el consum en les comunicacions.
Tal i com exposava Antoni Pol en un article per a EL PERIÒDIC fa tot just un any, «cal avui dia un 32,77% menys de cultura que fa 15 anys quan té un 15% més de població?». I no sembla que la cosa no canviarà quan, a més, la meitat del pressupost anirà destinat a cobrir els sous dels treballadors de l’administració, mentre que més d’1 milió es destinarà a despeses corrents, de forma que per a inversions i projectes el pressupost queda reduït a menys d’1,5 milions d’euros.
Evolució del pressupost / Tot i que ens el darrers anys el pressupost de cultura augmenta, ho fa de forma gairebé plana. És veritat que en comparació a l’inici de la crisi ha crescut després d’haver arribar al mínim de 2,95 milions d’euros l’any 2009. Però des del 2012 ha crescut en menys de 500.000 euros, mentre esdeveniments i entitats culturals van desapareixent.
La xifra més alta prevista va ser per l’any 2010, quan encara no hi havia un ministeri establert, i es va arribar a la xifra de vuit milions d’euros. Això sí, finalment el pressupost no va ser aprovat, igual que va succeir amb el del 2011.
En aquest pressupost s’hi ha d’incloure obres necessàries que ja porten cua i que són d’una magnitud important, com l’hotel Rosaleda o Ràdio Andorra. Però això no suposa un increment substancial en el pressupost, sinó que provoca que les possibilitats de repartir en subvencions per a entitats i esdeveniments sigui mínima.
Invertir en la societat / Tal i com va explicar Àngels Mach, la presidenta de la Societat Andorrana de Ciències (SAC) una entitat amb un important nombre de projectes i accions culturals, «la cultura és una inversió de futur en forma de cohesió social». Cal entendre, doncs, que no s’ha tractar com una empresa que proporcioni un retorn econòmic. «El Govern ha d’entendre que la cultura necessita subvencions, perquè el voluntariat està molt bé i funciona, però per molt bona voluntat que hi posis hi ha coses que s’han de pagar», va afegir.
La resposta fàcil és justificar la manca de subvencions amb la contenció, però igual que se la juguen les entitats i associacions apostant per crear una cultura conjunta i per a tothom, «un ministre no pot acceptar disposar d’una quantitat tan petita de diners». Una contenció que també van aplicar i ho segueixen fent els comuns, reduint en alguns casos a la meitat el pressupost destinat a la cultura.