• IVA: de la pròrroga a la tanda de penals

Andorra va viure el 26-A del 2009 un dels partits més importants al terreny de joc impositiu on s’enfrontaven dos grans: el del sí a l’IVA, que va aplegar PS i CR, i els que portaven la bandera del no, ApC. Després d’una pallissa per 25 gols a 3, va començar la disputa entre dos falsos socis que, com és evident en política, havien de marcar posicions.

Van iniciar aleshores un nou match, en aquest cas enfrontant percentatges més alts i més baixos però sempre amb un únic objectiu: no apujar la pressió fiscal. Davant el ritme accelerat que va començar a tenir el joc, amb contínues ofensives en forma de projectes de llei –el de l’impost sobre la renda dels no residents, el de les societats i el de la renda de les activitats econòmiques–, els reformistes van passar a un pur estil italià, adormint el partit fins a què tot es veiés més clar.

El resultat no va ser un altre que les famoses pròrrogues in eternum que Joan Gabriel es va cansar de defensar sota la premissa que fins a l’arribada de l’IVA no es podien tirar els penals o, en termes parlamentaris, procedir a la votació final. La tanda de penals ja ha arribat i CR ja no vol aquell IVA que tant havia reclamat. Potser perquè tothom pensa en què el partit encara està per començar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.