Segons l’OMS, actualment, el 3% de la població d’Andorra pateix fibromiàlgia, doncs unes 2400 persones han de fer front durant el seu dia a dia a aquesta la malaltia. I segons la presidenta de l’Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics i de la Síndrome de Fatiga Crònica (AMARE), Rosa Mari Sorribes, aquestes ho han de fer sense l’ajuda del Govern ni la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Sorribes afirma, amb coneixement de causa, doncs ella mateixa pateix fibromiàlgia, que hi ha «un protocol de diagnosi, la CASS ens ho ha confirmat, però aquest protocol no està posat en marxa, ni ara per ara, hi estarà, no volen donar a conèixer i encara menys posar-lo operatiu».
 

Aquest és un gran problema, ja que diagnosticar la fibromiàlgia és força dificultós i s’han de fer moltes proves. Per això AMARE demana que el protocol de diagnosi surti a la llum i arribi a la ciutadania, doncs «ens hem de desplaçar a altres ciutats com Barcelona per a que ens facin totes les proves, ja que aquí no hi ha una forma de diagnosticar-la, mentre que a la resta de ciutats si que hi és». 
 

A més, segons comenta la presidenta, al Principat no hi ha especialistes o departaments específics que s’encarreguin de tractar i seguir la malaltia. «Per sort però, si que hi ha algun professional que ens intenta ajudar en el que pot i ens comprèn, com la doctora Elena Martínez Castro», a més, Sorribes comenta que gràcies a la doctora, ella va ser diagnosticada amb fibromiàlgia sense haver de passar per totes les proves, i que tot i que hi ha un centre de dolor al Principat, «aquest és molt genèric i no es fan examinacions primordials com el tocament dels 18 punts de dolor». 
 

AMARE col·labora també amb la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD), ja que la fibromiàlgia és una malaltia que pot derivar en una invalidesa permanent. A més, des de les empreses, no es posen facilitats, sinó tot el contrari «tenim més d’un cas en que un cop s’ha diagnosticat la malaltia, l’empresa ha decidit acomiadar la persona sense pensar en buscar solucions o en intentar tractar el tema d’una millor manera, en aquest aspecte, estem molt desprotegits», explica Sorribes. A més, des d’aquestes dues associacions, s’intenta ajudar a qui ho necessiti en tots els papers, documents i problemes i imposicions que els hi posa la CASS i el Govern, doncs Sorribes afirma que cada cop «ens faciliten menys medicaments i alternatives, i si ja teníem poques facilitats, amb la crisi i les retallades, la situació ha empitjorat molt, ens han fet molt de mal». A més, «els psicòlegs i psiquiatres que necessitem per enfrontar-nos a la malaltia, no estan inclosos en la Seguretat Social, i els pocs traumatòlegs que tenim aquí, no estan especialitzats en fibromiàlgia, per tant, a part d’haver de buscar-nos la vida,ens hem de gastar un dineral».
 

La presidenta comenta que el 82% dels afectats de fibromialgia són dones, i sobretot, «dones que han patit i han lluitat molt en aquesta vida, ja que està demostrat que les emocions i l’estat d’ànim afecta molt a la malaltia». I tot i que la majoria d’afectats són gent adulta, al Principat també hi ha algunes ocasions en que nens de poca edat, tenen fibromiàlgia, com és el cas d’una noia de l’associació, que amb tant sols 14 anys, ella i la seva família, es veuen desemparats i aclaparats per aquest oblit del Principat.  

 «A Andorra hi ha moltes carències vers aquesta malaltia i malauradament de moltes altres, a més, i hi falten molts estudis, doncs a vegades no interessa fer recerca si no s’en pot treure profit», afirma Sorribes. Per això, des d’AMARE i les associacions que l’ajuden, s’intenta donar el màxim d’informació, ja no només als qui pateixen la malaltia, sinó també a familiars i amics perquè puguin fer la lluita més amena. 

A més, Sorribes comenta que «gràcies a la feina d’AMARE i les altres associacions com la FAAD, actualment, podem afirmar que no hi ha cap metge del Principat que no sàpiga de que tracta la fibromiàlgia; i això és que necessitem».