ESCALDES-ENGORDANY
Menjadores per als gats de carrer i captures per esterilitzar-los
Laika instal·la punts de menjar a les colònies de felins i el projecte de la gatera nacional s’està redactant
Els felins vagabunds ja disposen de punts de menjar per poder alimentar-se amb control i mantenir la higiene pública. L’entitat Laika ha començat la instal·lació de menjadores en les colònies de gats identificades. La col·locació dels espais es fa a instàncies de cada comú, que demana a l’entitat la ubicació d’un punt de menjar en alguna zona localitzada en què conviuen gats de carrer.
Fins ara ja s’han instal·lat una quinzena de menjadores per totes les parròquies. Algunes són visibles però d’altres no es difonen per evitar que algú pugui fer mal o molestar les colònies de gats. L’objectiu d’aquests espais és que «l’alimentació dels animals estigui controlada tant per higiene com per evitar enverinaments», explica Meritxell Teruel, vicepresidenta de Laika.
Diverses voluntàries s’encarreguen de portar a les menjadores el pinso per als gats que els distribueix Laika. Els espais, «nets i amb dosificador de menjar», tenen diverses capacitats segons la quantitat de gats que viuen a les colònies. Els més grans, com el de la fotografia, té capacitat per a una vintena de felins.
El control de les colònies de gats és una de les reivindicacions de Laika. Fa poques setmanes ha entrat en vigor el reglament que obliga els comuns a ocupar-se del grup de felins. «Cada comú s’encarrega de capturar-los, portar-los al veterinari perquè els esterilitzin i els torna a traslladar a la colònia», especifica Teruel. Del cost de l’esterilització se n’ocupa el Govern, i del menjar i el cens de gats, Laika. La quantitat de colònies i gats és indeterminada, però es calcula que hi ha centenars de felins vivint en llibertat.
La quantitat de gats que viuen i neixen al carrer anirà disminuint progressivament ja que s’ha iniciat la campanya global d’esterilització. Que els felins no es puguin reproduir evitarà la proliferació indiscriminada de gats, assegurarà la seva salut i evitarà que en èpoques de zel muntin escàndols nocturns i marquin el territori.
Quan els comuns capturen els gats i els porten per esterilitzar, abans es comprova el seu estat de salut i, en cas de patir leucèmia o sida –en cap cas es contagia als humans perquè és una varietat exclusivament dels gats–, les bèsties són eutanasiades.
GATERA NACIONAL / Una altra de les reivindicacions de Laika és l’aprovació de la gatera nacional. El departament d’Agricultura està elaborant el projecte per construir la instal·lació que funcionarà com la gossera nacional. L’espai tindrà capacitat per a una trentena o més de gats destinats a l’adopció, no es recuperaran de les colònies de gats. A la gatera nacional s’hi portaran els felins que, per motius justificats, els seus propietaris no se’n poden fer càrrec, com problemes de salut o trasllat de residència.
Tot i que la gatera és pública, com la gossera, i depèn d’Agricultura, l’entitat Laika col·labora en buscar-los una llar definitiva o d’acollida. Hi ha gent que s’ofereix a cuidar temporalment un gat fins que troba casa. Actualment, però, les opcions d’acollida estan complertes. Laika també ajuda els propietaris que volen conservar els seus animals però que per manca de mitjans econòmics –principalment, estar a l’atur– no els poden mantenir. Laika els ofereix pinso per alimentar-los i també organitza campanyes per recollir donatius que es destinaran a assistència veterinària o operacions. L’últim cas ha estat el del gat Fènix, que ha estat operat d’una pota. La intervenció quirúrgica ascendeix a uns 400 euros i amb donatius ja s’han recaptat més de 200 euros.
Laika té un compte obert a MoraBanc però també es recullen donatius a l’Hospital de les Valls i a Moon veterinari.
Una quinzena de gossos pendents d’adopció
La vintena de socis i voluntaris de Laika organitzen activitats per recaptar fons per al funcionament de l’entitat, com un mercat mensual de segona mà a la plaça Guillemó, loteria per Nadal, i ara prepara una classe multitudinària de ioga i una parada de roses per Sant Jordi. També hi ha voluntaris que es desplacen amb freqüència fins a la gossera nacional per pasejar la quinzena de gossos que hi viuen actualment i que estan en espera d’adopció.
La gossera és propietat del departament d’Agricultura, que manté les instal·lacions, dóna menjar als gossos i els proprociona assitència sanitària. Els voluntaris els visiten i els treuen a passejar. De fet, la qualitat de vida dels animals no té res a veure amb la de fa uns anys, segons recorda el president de Laika, Josep Mas. La gossera té 40 gàbies i només 15 gossos, però temps enrere n’hi va arribar a haver 80. Els gossos surten cada dia un parell d’hores a córrer.
Fins ara ja s’han instal·lat una quinzena de menjadores per totes les parròquies. Algunes són visibles però d’altres no es difonen per evitar que algú pugui fer mal o molestar les colònies de gats. L’objectiu d’aquests espais és que «l’alimentació dels animals estigui controlada tant per higiene com per evitar enverinaments», explica Meritxell Teruel, vicepresidenta de Laika.
Diverses voluntàries s’encarreguen de portar a les menjadores el pinso per als gats que els distribueix Laika. Els espais, «nets i amb dosificador de menjar», tenen diverses capacitats segons la quantitat de gats que viuen a les colònies. Els més grans, com el de la fotografia, té capacitat per a una vintena de felins.
El control de les colònies de gats és una de les reivindicacions de Laika. Fa poques setmanes ha entrat en vigor el reglament que obliga els comuns a ocupar-se del grup de felins. «Cada comú s’encarrega de capturar-los, portar-los al veterinari perquè els esterilitzin i els torna a traslladar a la colònia», especifica Teruel. Del cost de l’esterilització se n’ocupa el Govern, i del menjar i el cens de gats, Laika. La quantitat de colònies i gats és indeterminada, però es calcula que hi ha centenars de felins vivint en llibertat.
La quantitat de gats que viuen i neixen al carrer anirà disminuint progressivament ja que s’ha iniciat la campanya global d’esterilització. Que els felins no es puguin reproduir evitarà la proliferació indiscriminada de gats, assegurarà la seva salut i evitarà que en èpoques de zel muntin escàndols nocturns i marquin el territori.
Quan els comuns capturen els gats i els porten per esterilitzar, abans es comprova el seu estat de salut i, en cas de patir leucèmia o sida –en cap cas es contagia als humans perquè és una varietat exclusivament dels gats–, les bèsties són eutanasiades.
GATERA NACIONAL / Una altra de les reivindicacions de Laika és l’aprovació de la gatera nacional. El departament d’Agricultura està elaborant el projecte per construir la instal·lació que funcionarà com la gossera nacional. L’espai tindrà capacitat per a una trentena o més de gats destinats a l’adopció, no es recuperaran de les colònies de gats. A la gatera nacional s’hi portaran els felins que, per motius justificats, els seus propietaris no se’n poden fer càrrec, com problemes de salut o trasllat de residència.
Tot i que la gatera és pública, com la gossera, i depèn d’Agricultura, l’entitat Laika col·labora en buscar-los una llar definitiva o d’acollida. Hi ha gent que s’ofereix a cuidar temporalment un gat fins que troba casa. Actualment, però, les opcions d’acollida estan complertes. Laika també ajuda els propietaris que volen conservar els seus animals però que per manca de mitjans econòmics –principalment, estar a l’atur– no els poden mantenir. Laika els ofereix pinso per alimentar-los i també organitza campanyes per recollir donatius que es destinaran a assistència veterinària o operacions. L’últim cas ha estat el del gat Fènix, que ha estat operat d’una pota. La intervenció quirúrgica ascendeix a uns 400 euros i amb donatius ja s’han recaptat més de 200 euros.
Laika té un compte obert a MoraBanc però també es recullen donatius a l’Hospital de les Valls i a Moon veterinari.
Una quinzena de gossos pendents d’adopció
La vintena de socis i voluntaris de Laika organitzen activitats per recaptar fons per al funcionament de l’entitat, com un mercat mensual de segona mà a la plaça Guillemó, loteria per Nadal, i ara prepara una classe multitudinària de ioga i una parada de roses per Sant Jordi. També hi ha voluntaris que es desplacen amb freqüència fins a la gossera nacional per pasejar la quinzena de gossos que hi viuen actualment i que estan en espera d’adopció.
La gossera és propietat del departament d’Agricultura, que manté les instal·lacions, dóna menjar als gossos i els proprociona assitència sanitària. Els voluntaris els visiten i els treuen a passejar. De fet, la qualitat de vida dels animals no té res a veure amb la de fa uns anys, segons recorda el president de Laika, Josep Mas. La gossera té 40 gàbies i només 15 gossos, però temps enrere n’hi va arribar a haver 80. Els gossos surten cada dia un parell d’hores a córrer.