PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El passat més festiu del Principat

‘La bella Andorra’ és la darrera exposició virtual de l’ANA on es mostra la història més lúdica del país

Per IMAR MARTÍNEZ

Celebració dels actes del Dia de Meritxell, el 8 de setembre de 1948.
Celebració dels actes del Dia de Meritxell, el 8 de setembre de 1948. | Arxiu Nacional d’Andorra / Fons de Francesc Pantebre
L’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) segueix amb la seva voluntat de recopilar i donar a conèixer instantànies que mostren i ajuden a entendre la història del Principat. Això sí, amb les reduccions al pressupost per l’austeritat, l’opció més econòmica i que de fet permet arribar a més públic és la de les exposicions virtuals que es van iniciar l’any 2003 amb Viatge a Andorra. Fotografies de Lluís Olivella Arenas i Josep Olivella Arenas. A partir del 2008, consolidant aquesta nova forma de donar a conèixer el material de l’ANA es consolida amb la inauguració de la pàgina web dedicada a les exposicions. 

L’exposició
 
La darrera de les exposicions virtuals inaugurades recentment és La bella Andorra, a través de la qual es vol donar un punt de vista diferent presentant la històra d’Andorra més lúdica i festiva. Les instantànies que mostren la diferència de com es divertien i vivien les festes les classes socials més benestants i les més populars, com invertien el seu temps de lleus. Des de la celebració de les festes majors a les places dels pobles i els apleces de Meritxell, fins les primeres jornades d’esquí als prats d’Ordino o les festivitats de caire més social de les classes altes. 
 
L’exposició inclou imatges de principis de del segle XX fins als anys 60. Per a la selecció de les imatges s’han utilitzat diversos fons, amb fotografies extretes dels arxius de la Casa Rossell o la Casa d’Areny-Plandolit, que mostren la vida de la societat més acomodada, i d’altre fons com el de Francesc Pantebre o el de Josep Alsina Martí, que ajuden a visutalitzar les festes més populars.També s’hi inclouen imatges captades pels enginyers de les Forces Hidroelèctriques d’Andorra (Fhasa) –l’actual FEDA– i per Guillem de Plandolit, a més de fotografies de les quals se’n desconeix l’autor.
És curiós veure com de rudimentaris eren els equipaments que s’utilitzaven per practicar l’esquí i el poc preparats que estaven els espais comparat amb l’actualitat; les diferències de vestimenta entre els més poderosos i els més humils, sobretot en les festes populars com la Diada de Meritxell; o l’aspecte completament rural del país en general.
 
Entre les imatges que es recullen destaca també una sèrie de fotografies de Josep Alsina on els protagonistes són els més petits. Un nen jugant a tirar pedres o un grup d’infants amb el rei Carnestoltes mostren les diferències entre les formes de divertir-se i la velocitat a la que l’evolució ha canviat els hàbits. 
 
Els principis del segle XX van estar marcats per la voluntat i perseverança d’Andorra per evolucionar i obrir-se a través de noves carreteres. I és que el país encara vivia en condicions precàries, no havia donat el pas endavant que necessitava i seguia vivint només de l’agricultura i la ramaderia, i el comerç es topava amb les restriccions físiques i polítiques que no en permetien l’evolució i l’obertura. Tot i les penúries i les dificultats, els moments que tenien els andorrans per sortir de la monotonia eren, precissament, les festivitats que es recullen en l’exposició virtual. 

Més mostres 
 
La web de l’ANA manté també altres exposicions virtuals. Entre elles, la de casa Rossell d’Ordino, documentada des del segle XV i amb fotografies que van des dels anys 80 del segle XIX amb imatges de Joaquím de Riba Camarlot, fins a mitjans dels anys 50 del segle passat gràcies a Joaquim de Riba Cassany, nebot del primer. O la de FEDA, amb imatges de la transformació social i econòmica que va viure el Principat gràcies a la construcció de la central de Fhasa, entre 1930 i 1940. 
PUBLICITAT
PUBLICITAT