Escaldes-Engordany
La Guàrdia Civil va interceptar 12,5 milions d’euros entre 2011-2013
Es van intentar entrar 7,2 milions i se’n volien retirar 5,3 del país
La Guàrdia Civil i els Serveis de Vigilància Duanera van interceptar i comissar 12,5 milions d’euros a la frontera hispanoandorrana entre els anys 2011 i 2013. La xifra suposa el 21,6% de la quantitat total comissada durant tot el període a tot el territori espanyol: 57,8 milions d’euros. Les dades les va revelar ahir el diari econòmic Cinco Días.
Dels 12,5 milions comissats, 7,2 milions pertanyien a 263 persones (la mitjana surt a uns 27.400 euros per cap) que pretenien entrar a Andorra amb aquesta quantitat. Els 5,3 milions restants era la quantitat que es va intentar entrar a l’Estat espanyol procedent del Principat sense declarar. La legislació espanyola permet circular amb una quantitat indeterminada de diners sempre que es declari a partir dels 10.000 euros.
Curiosament, l’any 2014 la quantitat comissada va ser a ciutadans que intentaven entrar a Espanya amb diners procedents d’Andorra i no a la inversa. La causa podria ser la crisi financera espanyola que ha obligat a molta gent a recuperar diners que guardava a Andorra per disposar de líquid. En canvi, també denota que els evasors ja no confien en pujar capital a Andorra via carretera ja que l’any 2010 el país va sortir de la llista de paradisos fiscals i va firmar amb Espanya un tractat d’intercanvi d’informació tributària.
El delicte fiscal està en què les quantitats retirades no es van declarar a la duana espanyola a partir dels 10.000 euros. Quan passa això, la Guàrdia Civil confisca els diners i deixa mil euros al viatger en concepte de supervivència. Les sancions poden arribar al 200% de la quantitat comissada segons diverses variables, com l’ocultació.
L’ESTIGMA DE BPA // Segons el periodista Alejandro Meraviglia, que firma la informació de Cinco Días, «la caiguda de BPA després de l’acusació de blanqueig de capitals realitzada per les autoritats dels Estats Unitst ha reforçat l’estigma sobre el petit país dels Pirineus» tot i que recorda que ja no és paradís fiscal des del 2010.
El redactor afegeix que «si el blanqueig de capitals i els delictes fiscals poden cometre’s des d’un ordinador, la frontera física entre Espanya i Andorra continua sent un punt crític d’entrada i sortida de capitals».
El Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) va emetre un informe el desembre passat en què subratllava que «la majoria dels moviments no declarats d’efectiu amb destinació o origen a Andorra estaven relacionats amb delictes fiscals». La nota es va publicar molt abans que esclatés l’afer Banco Madrid, filial de BPA.
El GAFI també va alertar que fan falta més efectius al Servei Executiu de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac), organisme del ministeri d’Economia espanyol, per poder controlar l’evasió fiscal. Las plantilla del Sepblac és de 85 persones, 15 de les quals realitzen els controls.
Cinco Días també informa que la Guàrdia Civil va decomissar l’any passat 1,5 milions d’euros que diverses persones intentaven entrar a Espanya pels controls fronterers terrestres i aeroportuaris de tot l’Estat. El 70% de la nacionalitat dels evasors fiscals detectats el 2014 era l’espanyola, seguida de la francesa, l’andorrana i la russa.
Dels 12,5 milions comissats, 7,2 milions pertanyien a 263 persones (la mitjana surt a uns 27.400 euros per cap) que pretenien entrar a Andorra amb aquesta quantitat. Els 5,3 milions restants era la quantitat que es va intentar entrar a l’Estat espanyol procedent del Principat sense declarar. La legislació espanyola permet circular amb una quantitat indeterminada de diners sempre que es declari a partir dels 10.000 euros.
Curiosament, l’any 2014 la quantitat comissada va ser a ciutadans que intentaven entrar a Espanya amb diners procedents d’Andorra i no a la inversa. La causa podria ser la crisi financera espanyola que ha obligat a molta gent a recuperar diners que guardava a Andorra per disposar de líquid. En canvi, també denota que els evasors ja no confien en pujar capital a Andorra via carretera ja que l’any 2010 el país va sortir de la llista de paradisos fiscals i va firmar amb Espanya un tractat d’intercanvi d’informació tributària.
El delicte fiscal està en què les quantitats retirades no es van declarar a la duana espanyola a partir dels 10.000 euros. Quan passa això, la Guàrdia Civil confisca els diners i deixa mil euros al viatger en concepte de supervivència. Les sancions poden arribar al 200% de la quantitat comissada segons diverses variables, com l’ocultació.
L’ESTIGMA DE BPA // Segons el periodista Alejandro Meraviglia, que firma la informació de Cinco Días, «la caiguda de BPA després de l’acusació de blanqueig de capitals realitzada per les autoritats dels Estats Unitst ha reforçat l’estigma sobre el petit país dels Pirineus» tot i que recorda que ja no és paradís fiscal des del 2010.
El redactor afegeix que «si el blanqueig de capitals i els delictes fiscals poden cometre’s des d’un ordinador, la frontera física entre Espanya i Andorra continua sent un punt crític d’entrada i sortida de capitals».
El Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) va emetre un informe el desembre passat en què subratllava que «la majoria dels moviments no declarats d’efectiu amb destinació o origen a Andorra estaven relacionats amb delictes fiscals». La nota es va publicar molt abans que esclatés l’afer Banco Madrid, filial de BPA.
El GAFI també va alertar que fan falta més efectius al Servei Executiu de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac), organisme del ministeri d’Economia espanyol, per poder controlar l’evasió fiscal. Las plantilla del Sepblac és de 85 persones, 15 de les quals realitzen els controls.
Cinco Días també informa que la Guàrdia Civil va decomissar l’any passat 1,5 milions d’euros que diverses persones intentaven entrar a Espanya pels controls fronterers terrestres i aeroportuaris de tot l’Estat. El 70% de la nacionalitat dels evasors fiscals detectats el 2014 era l’espanyola, seguida de la francesa, l’andorrana i la russa.