Escaldes-Engordany
Tres afectats a Andorra per les preferents, pendents de sentència
Els reclamants van invertir importants quantitats de diners que van dels 33.000 fins als 220.000 euros
Continua obert el camí judicial arran de l’escàndol de les participacions preferents que ara fa uns 3 anys va deixar atrapats centenars de milers de persones estalviadores i que van veure com els seus diners de sobte s’evaporaven. En el conjunt de l’estat Espanyol fins el moment s’han presentat unes 3.700 demandes, de les quals unes 50 corresponents a afectats que viuen en diferents municipis de l’Alt Urgell i la Cerdanya. En el cas d’Andorra, l’Associació de Perjudicats d’Entitats Financeres, APDEF, va representar l’any passat tres casos que, a mode de prova, van acabar a Batllia i que, hores d’ara, resten pendents de resolució judicial. Unes sentències que s’esperen es facin públiques abans de l’estiu.
A diferència dels perjudicats residents a l’altra banda de la frontera, al Principat es tracta d’inversions econòmiques molt superiors. Així a les comarques pirinenques «estaríem parlant d’imports de 4.000 euros de mitjana», segons va explicar el president de l’entitat, Antoni Cudós, tret d’alguna excepció com el cas per exemple de tres germans del petit poble de Mussa que entre tots sumen 300.000 euros. Pel que fa al Principat els procediments judicials oberts arriben a quantitats que se situen en xifres que van dels 33.000 fins als 220.000 euros, passant per un de 90.000 euros.
En funció de l’èxit que tinguin aquestes reclamacions, Cudós va indicar que es presentaran altres 7 demandes que, en alguns casos, corresponen a importants quantitats econòmiques dirigides a la inversió en participacions preferents i préstecs subordinats.
A Andorra els afectats van comprar aquests productes a Bankia i dues entitats bancàries amb seu a Islàndia, però no ho van fer directament sinó a través de dos bancs andorrans que van actuar de comercialitzadors, és a dir, com a intermediaris. El Principat presenta la peculiaritat que les persones afectades no s’atreveixen a denunciar perquè «s’estimen més continuar en l’anonimat». És per això que molts dels afectats van decidir actuar pel seu compte i negociar directament amb l’entitat, la qual cosa va permetre en algun cas recuperar fins el 80% del que s’havia invertit.
Les històries dels afectats presenten una trama molt semblant: persones que van destinar els seus estalvis a productes financers dels quals desconeixien la seva lletra petita.
L’opció d’associar-se va permetre aconseguir a un gran nombre d’afectats començar a recuperar la totalitat dels seus diners. D’aquesta manera l’APDEF s’ha convertit en un «veritable grup de pressió per combatre les males praxis bancàries».
La majoria de jutges han pres consciència social i es decanten pels perjudicats quan han estat objecte d’un engany en el moment de contractar un producte tòxic.
Pel que fa a les accions de Bankia es poden presentar demandes abans del proper juliol perquè a partir d’aquesta data prescriurà la possibilitat de reclamar judicialment a l’estat Espanyol. Les persones interessades poden contactar amb l’associació a través de la web www.apdef. com.
AFECTATS PIRINEU/ De la cinquantena de demandes presentades als municipis de les comarques pirinenques, 25 han estat resoltes judicialment amb resultats positius pels demandants. Es tracta de reclamacions de diners que van dels 133.000 euros fins als 6.000€. Per tant el 62% dels expedients són favorables, és a dir, la totalitat dels procediments que acaben sent solucionats per la via dels tribunals.
La pràctica majoria corresponen a Catalunya Caixa, una entitat «tancada en banda» i que malgrat les sentències desfavorables als seus interessos, ha optat «per impugnar de manera sistemàtica». En general la resta d’entitats financeres espanyoles no hi posen massa pals a les rodes una vegada es pronuncia la justícia.
Les demandes principalment tenen que veure amb preferents i deute subordinats i també hi ha, pel que fa a les comarques pirinenques, 3 casos de perjudicats per l’adquisició d’accions de Bankia.
Tot plegat segueix viu i a l’espera que els jutges dictin les resolucions judicials pertinents. Pel que fa a Andorra els batlles serà la primera vegada que s’hagin de pronunciar sobre aquesta qüestió.
A diferència dels perjudicats residents a l’altra banda de la frontera, al Principat es tracta d’inversions econòmiques molt superiors. Així a les comarques pirinenques «estaríem parlant d’imports de 4.000 euros de mitjana», segons va explicar el president de l’entitat, Antoni Cudós, tret d’alguna excepció com el cas per exemple de tres germans del petit poble de Mussa que entre tots sumen 300.000 euros. Pel que fa al Principat els procediments judicials oberts arriben a quantitats que se situen en xifres que van dels 33.000 fins als 220.000 euros, passant per un de 90.000 euros.
En funció de l’èxit que tinguin aquestes reclamacions, Cudós va indicar que es presentaran altres 7 demandes que, en alguns casos, corresponen a importants quantitats econòmiques dirigides a la inversió en participacions preferents i préstecs subordinats.
A Andorra els afectats van comprar aquests productes a Bankia i dues entitats bancàries amb seu a Islàndia, però no ho van fer directament sinó a través de dos bancs andorrans que van actuar de comercialitzadors, és a dir, com a intermediaris. El Principat presenta la peculiaritat que les persones afectades no s’atreveixen a denunciar perquè «s’estimen més continuar en l’anonimat». És per això que molts dels afectats van decidir actuar pel seu compte i negociar directament amb l’entitat, la qual cosa va permetre en algun cas recuperar fins el 80% del que s’havia invertit.
Les històries dels afectats presenten una trama molt semblant: persones que van destinar els seus estalvis a productes financers dels quals desconeixien la seva lletra petita.
L’opció d’associar-se va permetre aconseguir a un gran nombre d’afectats començar a recuperar la totalitat dels seus diners. D’aquesta manera l’APDEF s’ha convertit en un «veritable grup de pressió per combatre les males praxis bancàries».
La majoria de jutges han pres consciència social i es decanten pels perjudicats quan han estat objecte d’un engany en el moment de contractar un producte tòxic.
Pel que fa a les accions de Bankia es poden presentar demandes abans del proper juliol perquè a partir d’aquesta data prescriurà la possibilitat de reclamar judicialment a l’estat Espanyol. Les persones interessades poden contactar amb l’associació a través de la web www.apdef. com.
AFECTATS PIRINEU/ De la cinquantena de demandes presentades als municipis de les comarques pirinenques, 25 han estat resoltes judicialment amb resultats positius pels demandants. Es tracta de reclamacions de diners que van dels 133.000 euros fins als 6.000€. Per tant el 62% dels expedients són favorables, és a dir, la totalitat dels procediments que acaben sent solucionats per la via dels tribunals.
La pràctica majoria corresponen a Catalunya Caixa, una entitat «tancada en banda» i que malgrat les sentències desfavorables als seus interessos, ha optat «per impugnar de manera sistemàtica». En general la resta d’entitats financeres espanyoles no hi posen massa pals a les rodes una vegada es pronuncia la justícia.
Les demandes principalment tenen que veure amb preferents i deute subordinats i també hi ha, pel que fa a les comarques pirinenques, 3 casos de perjudicats per l’adquisició d’accions de Bankia.
Tot plegat segueix viu i a l’espera que els jutges dictin les resolucions judicials pertinents. Pel que fa a Andorra els batlles serà la primera vegada que s’hagin de pronunciar sobre aquesta qüestió.