Escaldes-Engordany
La néta del síndic Cairat escriu la vida del polític i de l’avi devot
El lauredià va ocupar el càrrec en el període convuls de 1937-1961
Francesc Cairat Freixes va ser síndic general d’Andorra del 1937 al 1961, 24 anys de mandat durant els quals va haver d’afrontar la gestió del país, els problemes que es van derivar dels conflictes de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, la concessió de FHASA i l’anomenada la guerra de les ràdios. Maria Teresa Cairat, la seva néta, apropa «la figura de l’home polític, però també la del padrí per a qui la família ho era tot». El síndic Cairat, el meu padrí (editorial Andorra, 2015) es presentarà públicament el pròxim 17 d’abril, a les 19.30 al centre cultural La Llacuna.
Cairat va néixer a Sant Julià de Lòria el 3 d’abril de 1880 i va ser nomenat síndic el 18 de desembre de 1936, sis mesos després de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Per afrontar les incursions dels membres de la CNT i la FAI, els coprínceps va enviar a les Valls un destacament de la gendarmeria francesa que es posà sota les ordres dels veguers. La pesseta va veure’s afectada per la guerra espanyola i Cairat va firmar uns vals provisionals que van servir de paper-moneda. L’any 1939, veient que s’apropava l’hivern i que Andorra patia escassetat de comestibles, el síndic Cairat es va entrevistar amb el Govern de Franco a Burgos i va aconseguir aliments suficients per abastir el país durant mig any.
En acabar la Guerra Civil, Francesc Cairat, acompanyat pel coronel Baulard, cap de la gendarmeria destacada a Andorra, va veure arribar les forces de Franco a la frontera de la Farga de Moles. A Andorra hi havia un bon nombre de refugiats republicans i Cairat havia de fer mans i mànigues per evitar que les forces franquistes entressin a buscar-los.
També aquell any, França va entrar a la que seria la Segona Guerra Mundial. El novembre de 1942 els alemanys van arribar a la frontera del Pas de la Casa, sense tenir massa clar si havien d’ocupar el país. Cairat va utilitza la simpatia de Franco per Hitler per evitar-ho. Els alemanys van perdre la guerra el 1944.
El pas dels maquis antifranquistes per territori andorrà també va ser un maldecap per al síndic Cairat. Davant el rumor que Espanya pogués intervenir dins Andorra, França, amb desconeixement del Consell General, va enviar a les Valls un destacament de gendarmes. El bisbe, emparant-se amb el dret de paritat, va enviar un destacament igual de la Guàrdia Civil però a la frontera de la Farga de Moles es va topar amb els gendarmes que no els deixaven passar. Finalment, Cairat va aconseguir una resolució pacífica sense que afectés cap refugiat polític.
El 31 de desembre de l’any 1960, amb 80 anys, i després de 24 anys en el càrrec, Cairat va demanar al Consell que prescindissin d’ell com a síndic general. El Consell, per unanimitat, va fer constar en acta: «Tenint en compte els grans serveis que sempre ha prestat a Andorra, la seva gran experiència i el cert judici (...) nomenar a vida al M.I. Sr. Francesc Cairat Freixes, Síndic Honorari Assessor del M.I. Consell, (...) mereixerà a vida el tractament de Molt Il·lustre Senyor».
Per homenatjar-lo, el Comú de Sant Julià de Lòria, als anys 70, va batejar l’avinguda del nou vial amb el seu nom i va col·locar un bust de Cairat a l’entrada del poble, amb la mirada a l’horitzó, símbol de vigilància de les Valls d’Andorra. El disseny de la font on reposa el bust és de Sergi Mas Balaguer. Els materials utilitzats per a l’escultura són el granet (pedra de riu) i el ferro forjat.
Cairat va néixer a Sant Julià de Lòria el 3 d’abril de 1880 i va ser nomenat síndic el 18 de desembre de 1936, sis mesos després de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Per afrontar les incursions dels membres de la CNT i la FAI, els coprínceps va enviar a les Valls un destacament de la gendarmeria francesa que es posà sota les ordres dels veguers. La pesseta va veure’s afectada per la guerra espanyola i Cairat va firmar uns vals provisionals que van servir de paper-moneda. L’any 1939, veient que s’apropava l’hivern i que Andorra patia escassetat de comestibles, el síndic Cairat es va entrevistar amb el Govern de Franco a Burgos i va aconseguir aliments suficients per abastir el país durant mig any.
En acabar la Guerra Civil, Francesc Cairat, acompanyat pel coronel Baulard, cap de la gendarmeria destacada a Andorra, va veure arribar les forces de Franco a la frontera de la Farga de Moles. A Andorra hi havia un bon nombre de refugiats republicans i Cairat havia de fer mans i mànigues per evitar que les forces franquistes entressin a buscar-los.
També aquell any, França va entrar a la que seria la Segona Guerra Mundial. El novembre de 1942 els alemanys van arribar a la frontera del Pas de la Casa, sense tenir massa clar si havien d’ocupar el país. Cairat va utilitza la simpatia de Franco per Hitler per evitar-ho. Els alemanys van perdre la guerra el 1944.
El pas dels maquis antifranquistes per territori andorrà també va ser un maldecap per al síndic Cairat. Davant el rumor que Espanya pogués intervenir dins Andorra, França, amb desconeixement del Consell General, va enviar a les Valls un destacament de gendarmes. El bisbe, emparant-se amb el dret de paritat, va enviar un destacament igual de la Guàrdia Civil però a la frontera de la Farga de Moles es va topar amb els gendarmes que no els deixaven passar. Finalment, Cairat va aconseguir una resolució pacífica sense que afectés cap refugiat polític.
El 31 de desembre de l’any 1960, amb 80 anys, i després de 24 anys en el càrrec, Cairat va demanar al Consell que prescindissin d’ell com a síndic general. El Consell, per unanimitat, va fer constar en acta: «Tenint en compte els grans serveis que sempre ha prestat a Andorra, la seva gran experiència i el cert judici (...) nomenar a vida al M.I. Sr. Francesc Cairat Freixes, Síndic Honorari Assessor del M.I. Consell, (...) mereixerà a vida el tractament de Molt Il·lustre Senyor».
Per homenatjar-lo, el Comú de Sant Julià de Lòria, als anys 70, va batejar l’avinguda del nou vial amb el seu nom i va col·locar un bust de Cairat a l’entrada del poble, amb la mirada a l’horitzó, símbol de vigilància de les Valls d’Andorra. El disseny de la font on reposa el bust és de Sergi Mas Balaguer. Els materials utilitzats per a l’escultura són el granet (pedra de riu) i el ferro forjat.