Escaldes-Engordany
El TC ordena la destrucció de les escoltes de l’agent Iturbe
Les converses del policia des del telèfon de feina van ser gravades
El Tribunal Constitucional (TC) ha acordat atorgar l’empara a l’agent de policia Josep Maria Iturbe «pel que fa a la vulneració del seu dret al secret de les comunicacions per les escoltes efectuades al seu telèfon professional» des del mateix Servei de Policia i ordena «la destrucció de les escoltes efectuades».
D’altra banda, el TC ha desestimat el recurs d’empara presentat per Iturbe i l’agent Eric Gagliardini pel que fa a la vulneració dels seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions en tres casos: pels enregistraments de les trucades d’emergència efectuades per la Sala d’Informació, d’Intendència i Comandament (SIIC), pel sistema de videovigilància instal·lat a la seu del Servei de Policia i per la traçabilitat de les connexions a internet, independentment de l’accés a les dades sensibles emmagatzemades a la base de dades de la Policia.
Tot i que el TC admet que es tracta de qüestions «fonamentals», les al·legacions no poden prosperar perquè «els recurrents no han pogut demostrar l’existència d’un perjudici real sofert en l’exposició de les vulneracions al·legades. (...) Els seus arguments són inadmissibles», conclou el TC.
reaccions / El sindicat del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA) va celebrar ahir la sentència. El president del CFPA, Salvador Prieto, va manifestar que és «bo que el TC doni la raó al company Iturbe» però va recordar que «encara hi ha una causa pendent». La Batllia té sobre la taula la denúncia d’Iturbe sobre qui i perquè va enregistrar les converses que l’agent mantenia des del seu telèfon professional. «Som prudents. En tot cas, és bo que el TC es manifesti per la clara vulneració dels drets d’Iturbe», va afegir Prieto.
Carles Juan, del Sindicat de Policia d’Andorra (SIPA), va comentar: «Em sembla bé el que digui la justícia, el que digui el TC».
CRONOLOGIA DELS FETS /Els fets es remunten al 20 de novembre del 2008 quan Iturbe va trucar al SIIC com a ciutadà i l’agent Gagliardini va ser qui el va atendre. El 9 de novembre del 2012, Iturbe va ser informat que havia estat objecte d’escoltes a l’extensió del seu telèfon professional per part de persona o persones desconegudes, un fet que està sent investigat en una altra causa (a la qual feia referència Prieto, del CFPA). Tot just fa un any, el 21 de març del 2014, els agents Iturbe i Gagliardini van presentar una demanda a la Batllia «en el marc del procediment urgent i preferent per una presumpta intromissió il·legítima il·legal en els seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions, reconeguts als articles 14 i 15 de la Constitució».
El TC exposa que la representació processal dels dos agents [Iturbe i Gagliardini] argumenta que el procediment urgent i preferent no es va presentar tan sols pel fet que Iturbe fos escoltat i gravat en el seu lloc de treball, sinó també per destacar fets «molt greus» com l’enregistrament de les trucades i de les comunicacions via ràdio de la SIIC mitjançant un sistema «fàcilment accessible» des del qual «es pot escoltar i difondre sense cap autorització judicial i amb finalitats allunyades del simple control de les comunicacions, com pot ser l’obertura d’expedients disciplinaris. Els enregistraments s’efectuen sense informar la ciutadania, ni els agents de policia. El mateix succeeix amb la videovigilància i la traçabilitat de les comunicacions informàtiques».
La intervenció de les línies telefòniques del lloc de treball d’Iturbe va començar el març de l’any 2009, quan un tècnic del servei oficial va posar en funcionament la gravació continuada de totes les converses fins al mes de maig de 2010.
Els magistrats del Constitucional estableixen que «no hi ha cap base legal derivada d’una llei o d’una jurisprudència» que permeti la intromissió en les comunicacions de l’agent. A més, matisen que «cap resolució dictada per un jutge –en el marc d’una suposada investigació policial– va autoritzar les escoltes». Per tot això, el TC considera que «s’ha vulnerat el dret al secret de les comunicacions, reconegut a l’article 15 de la Constitució, del senyor Josep Maria Iturbe Garcia».
D’altra banda, el TC ha desestimat el recurs d’empara presentat per Iturbe i l’agent Eric Gagliardini pel que fa a la vulneració dels seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions en tres casos: pels enregistraments de les trucades d’emergència efectuades per la Sala d’Informació, d’Intendència i Comandament (SIIC), pel sistema de videovigilància instal·lat a la seu del Servei de Policia i per la traçabilitat de les connexions a internet, independentment de l’accés a les dades sensibles emmagatzemades a la base de dades de la Policia.
Tot i que el TC admet que es tracta de qüestions «fonamentals», les al·legacions no poden prosperar perquè «els recurrents no han pogut demostrar l’existència d’un perjudici real sofert en l’exposició de les vulneracions al·legades. (...) Els seus arguments són inadmissibles», conclou el TC.
reaccions / El sindicat del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA) va celebrar ahir la sentència. El president del CFPA, Salvador Prieto, va manifestar que és «bo que el TC doni la raó al company Iturbe» però va recordar que «encara hi ha una causa pendent». La Batllia té sobre la taula la denúncia d’Iturbe sobre qui i perquè va enregistrar les converses que l’agent mantenia des del seu telèfon professional. «Som prudents. En tot cas, és bo que el TC es manifesti per la clara vulneració dels drets d’Iturbe», va afegir Prieto.
Carles Juan, del Sindicat de Policia d’Andorra (SIPA), va comentar: «Em sembla bé el que digui la justícia, el que digui el TC».
CRONOLOGIA DELS FETS /Els fets es remunten al 20 de novembre del 2008 quan Iturbe va trucar al SIIC com a ciutadà i l’agent Gagliardini va ser qui el va atendre. El 9 de novembre del 2012, Iturbe va ser informat que havia estat objecte d’escoltes a l’extensió del seu telèfon professional per part de persona o persones desconegudes, un fet que està sent investigat en una altra causa (a la qual feia referència Prieto, del CFPA). Tot just fa un any, el 21 de març del 2014, els agents Iturbe i Gagliardini van presentar una demanda a la Batllia «en el marc del procediment urgent i preferent per una presumpta intromissió il·legítima il·legal en els seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions, reconeguts als articles 14 i 15 de la Constitució».
El TC exposa que la representació processal dels dos agents [Iturbe i Gagliardini] argumenta que el procediment urgent i preferent no es va presentar tan sols pel fet que Iturbe fos escoltat i gravat en el seu lloc de treball, sinó també per destacar fets «molt greus» com l’enregistrament de les trucades i de les comunicacions via ràdio de la SIIC mitjançant un sistema «fàcilment accessible» des del qual «es pot escoltar i difondre sense cap autorització judicial i amb finalitats allunyades del simple control de les comunicacions, com pot ser l’obertura d’expedients disciplinaris. Els enregistraments s’efectuen sense informar la ciutadania, ni els agents de policia. El mateix succeeix amb la videovigilància i la traçabilitat de les comunicacions informàtiques».
La intervenció de les línies telefòniques del lloc de treball d’Iturbe va començar el març de l’any 2009, quan un tècnic del servei oficial va posar en funcionament la gravació continuada de totes les converses fins al mes de maig de 2010.
Els magistrats del Constitucional estableixen que «no hi ha cap base legal derivada d’una llei o d’una jurisprudència» que permeti la intromissió en les comunicacions de l’agent. A més, matisen que «cap resolució dictada per un jutge –en el marc d’una suposada investigació policial– va autoritzar les escoltes». Per tot això, el TC considera que «s’ha vulnerat el dret al secret de les comunicacions, reconegut a l’article 15 de la Constitució, del senyor Josep Maria Iturbe Garcia».