La tuberculosi és una malaltia cada cop menys comú però encara present sobretot en zones de pobresa i amb baix nivell de vida. Tot i això, es poden trobar mínims casos en països subdesenvolupats, com pot ser Andorra. 
 

La  malaltia, també coneguda amb l’abreviatura TB, és una infecció causada per micobacteris, principalment pel Mycobacterium tuberculosis. La tuberculosi sol atacar als pulmons però també pot afectar al sistema nerviós central, el sistema limfàtic, el sistema circulatori, el sistema genitourinari, el sistema gastrointestinal, els ossos, les articulacions i fins i tot la pell.  Els símptomes clàssics de la tuberculosi són una tos crònica, amb esput sanguinolent, febre, suors nocturnes i pèrdua de pes. Però la infecció d’altres òrgans causa una àmplia varietat de símptomes. 
 

El diagnòstic es basa en la radiologia, una prova de la tuberculina cutània i anàlisis de sang, així com una examinació al microscopi i un cultiu microbiològic dels fluids corporals. La cura de la tuberculosi és complicada i requereix llargs tractaments amb diversos antibiòtics. Els contactes, si és necessari, també són analitzats i tractats. La resistència als antibiòtics és un problema creixent en la tuberculosi extensament resistent als medicaments. 
 

La prevenció es basa en programes garbell i vacunació, generalment amb la vacuna Bacillus Calmette-Guérin (BCG). Aquesta malaltia s’encomana per via aèria, quan les persones infectades tossen, esternuden o escupen. Pot ser però que la malaltia no es desenvolupi del tot; les infeccions asimptomàtiques i latents són les més habituals. 

Aproximadament, una de cada deu infeccions latents progressarà finalment a la malaltia activa, que, si no és tractada, pot matar a més de la meitat de les víctimes. L’últim informe de la Salut Mundial mostrava un total de 1,6 milions de morts per causa de la tuberculosi, el 99% d’aquests a més, residien en països del tercer món.