Al Principat d’Andorra, l’any 2014 es van notificar vuit sospites de cas de tuberculosi, de les quals cinc es van confirmar com a nous casos en residents andorrans, el que va situar la taxa d’incidència anual d’aquesta malaltia al Principat en 6,5 per 100.000 habitants que tenen aquesta malaltia arreu d’Europa. Quan durant el període 2012-2013 era de 10,4. La cap d’àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut, Rosa Vidal, afirma que la taxa actual «està en molt bona posició, doncs en relació als països que l’envolten, és la taxa més baixa». Ja que Espanya està en 11,9, França en 7,5 i Portugal en 22,8.
 

Pel que fa al sexe dels pacients detectats al Principat en 2014, el 100% van ser homes, dos d’ells tenien entre 35 i 54 anys, un entre 55 i 74 i els altres dos tenien més de 74 anys. Tot i que cal destacar que no hi ha una franja d’edat o una condició sexual que afecti de forma negativa o positiva a agafar la infecció.

 Des del 1997 fins al 2014 s’han detectat un total de 191 sospites de casos de tuberculosis al país, d’aquest però, se n’han confirmat 169; 27 provinents del servei d’immigració i fronterers i 142 pertanyents a residents. Per diagnosticar aquesta malaltia, cada país té els seus mètodes, en el cas d’Andorra, segons l’àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut, el diagnòstic pot efectuar-se per tres vies diferents. La més comú és que el ciutadà acudeixi al seu metge perquè no es troba bé, després d’examinar-lo, si el metge troba indicis o sospita que es pot tractar de tuberculosi, realitza les proves adients al pacient, com anàlisis de sang o radiografies, depenent del cas, per determinar si efectivament es tracta d’aquesta malaltia o no. 
 

D’altra banda, el pacient pot ser identificat com a possible cas infectat a través dels diversos estudis de contacte que realitza el Principat. Aquest fet però, és minoritari. I una altra possible via és a través de les proves i anàlisis que realitza el Servei d’Immigració quan un nou membre vol entrar al Principat, tot i que, ara per ara, immigració no fa aquestes proves.  És important intentar diagnosticar i aïllar la malaltia quan abans millor, ja que d’aquest fet en dependrà l’evolució i la intensitat i durada del tractament. Vidal comenta que per combatre la tuberculosi «normalment s’ha de fer un tractament d’entre sis i nou mesos, tot i que segons el pacient i el propi cos, aquest període pot variar».

 

Dia mundial de la tuberculosi / Amb el lema  Arribar als tres milions, escollit per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es celebra avui el Dia Mundial de la Tuberculosi. Segons l’entitat, cada any, 9 milions de persones emmalalteixen i tres milions d’aquestes no reben l’atenció i els recursos necessaris. L’OMS incideix en la importància de fer arribar els estris a tothom i comenta que amb el lema es fa una «crida als ciutadans per ajudar a atendre aquestes persones que no poden accedir a la cura».
 

A més, el Govern participa en el Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi a Andorra (PPCTA) impulsat per l’Àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut. El programa és de cobertura universal i és totalment gratuït i de lliure accés per a tothom qui el necessiti sol·licitar. Vidal comenta que, afortunadament, Andorra «compta amb tots els medicaments i proves necessàries per al tractament de la infecció». Però no tots els països tenen aquest privilegi, per aquest fet, l’OMS es proposa conscienciar a la població de que, si bé la tuberculosi és una malaltia curable, els esforços que es fan per detectar, tractar i guarir a totes les persones que contrauen la malaltia no són suficients. 
 

L’entitat afirma que la gran part d’aquests tres milions de persones que no disposen dels recursos per combatre la malaltia, «viuen en les comunitats més pobres i més vulnerables o pertanyen a poblacions marginades, com treballadors emigrants, refugiats, desplaçats i altres». És per això que l’OMS aprofita per demanar que s’ampliïn els programes de tuberculosis, que es garanteixi un accés i cobertura universals, i que s’inverteixi més en la investigació bàsica i el desenvolupament de productes, diagnòstics, fàrmacs i vacunes. A més demana major informació preventiva per als països més afectats.