Escaldes-Engordany
Surt el sol al Principat
Ja no hi ha necessitat i, per tant, res a perdre a Badalona
ha nevat molt en el darrer mes i el clima ha estat variable, fins que divendres el sol va decidir sortir. Ja s’apropa la primavera i amb ella, el bon temps. Al Poliesportiu, però, la primera estació de l’any ha arribat abans de temps. Molt s’ha patit amb la ratxa de vuit derrotes consecutives, però allò ja és història.
Avui podem dir que tot allò que es va torçar torna estar de cara. Són bons temps a Cal BCA. L’equip tricolor va tocar fons el 16 de febrer, quan va perdre a Gran Canària, dos dels tres rivals directes van guanyar i va entrar en la zona de descens. Va ser cosa d’una jornada fins rebre el Manresa –quinze dies d’espera, perquè entremig hi havia la Copa– i llavors va començar la metamorfosi. La victòria va ser clara i va permetre sortir de la zona vermella. Després va tocar el desplaçament a Baskònia, que no perd a casa en lliga des de l’octubre i que va haver de fer un tercer quart col·losal –també desastrós per als de Peñarroya en l’única taca d’aquell dia– per evitar la sorpresa. Amb tot, de nou dos dels tres rivals directes van guanyar i tot i mantenir-se fora de la zona de descens, l’equip de Peñarroya estava al límit de l’abisme.
Dissabte la pressió tornava a fer-se visible però va venir el Tenerife i el triomf va ser fins i tot més plàcid que contra el Manresa. Els altres tres han perdut i ara hi ha un matalàs que anirà de meravella tant per viatjar la setmana que ve a la pista de la Penya amb una mentalitat ben diferent –ja no hi ha necessitat i per tant, no hi ha res a perdre allà– i per encarar la sèrie de partits a casa contra rivals directes que acabaran de jutjar si Andorra mereix viure un any més en l’elit del bàsquet espanyol.
Arribar al moment clau en aquestes condicions és un luxe tal i com estava tot fa tres setmanes i tota la culpa la té el temps. La revolució al vestidor tricolor feta entre el desembre i gener per solucionar una situació que feia pudor a tragèdia necessitava un temps d’adaptació. Tres cares i mitja –la de Sada– noves, quan totes elles han de ser decisives, necessiten un procés d’adaptació, ecara que la ratxa de derrotes tenia a tothom dels nervis.
Jawai no té números espectaculars, però aporta intangibles vitals per al col·lectiu. La grada del Poliesportiu ho sap i per això l’adora. Sada ha fet més assistències en els dos últims partits que en els set precedents i Stojanovski i Bogdanovic mereixen una menció especial. Ells són els executors d’aquest nou MoraBanc. Jugadors internacionals, amb experiència en Eurolliga, gent que quan l’han de ficar no perdona, com el del tercer quart de dissabte, que van fer 17 dels 19 punts de l’equip. Ells han fet que surti el sol al Poliesportiu i que tothom es tregui la por de sobre.
Avui podem dir que tot allò que es va torçar torna estar de cara. Són bons temps a Cal BCA. L’equip tricolor va tocar fons el 16 de febrer, quan va perdre a Gran Canària, dos dels tres rivals directes van guanyar i va entrar en la zona de descens. Va ser cosa d’una jornada fins rebre el Manresa –quinze dies d’espera, perquè entremig hi havia la Copa– i llavors va començar la metamorfosi. La victòria va ser clara i va permetre sortir de la zona vermella. Després va tocar el desplaçament a Baskònia, que no perd a casa en lliga des de l’octubre i que va haver de fer un tercer quart col·losal –també desastrós per als de Peñarroya en l’única taca d’aquell dia– per evitar la sorpresa. Amb tot, de nou dos dels tres rivals directes van guanyar i tot i mantenir-se fora de la zona de descens, l’equip de Peñarroya estava al límit de l’abisme.
Dissabte la pressió tornava a fer-se visible però va venir el Tenerife i el triomf va ser fins i tot més plàcid que contra el Manresa. Els altres tres han perdut i ara hi ha un matalàs que anirà de meravella tant per viatjar la setmana que ve a la pista de la Penya amb una mentalitat ben diferent –ja no hi ha necessitat i per tant, no hi ha res a perdre allà– i per encarar la sèrie de partits a casa contra rivals directes que acabaran de jutjar si Andorra mereix viure un any més en l’elit del bàsquet espanyol.
Arribar al moment clau en aquestes condicions és un luxe tal i com estava tot fa tres setmanes i tota la culpa la té el temps. La revolució al vestidor tricolor feta entre el desembre i gener per solucionar una situació que feia pudor a tragèdia necessitava un temps d’adaptació. Tres cares i mitja –la de Sada– noves, quan totes elles han de ser decisives, necessiten un procés d’adaptació, ecara que la ratxa de derrotes tenia a tothom dels nervis.
Jawai no té números espectaculars, però aporta intangibles vitals per al col·lectiu. La grada del Poliesportiu ho sap i per això l’adora. Sada ha fet més assistències en els dos últims partits que en els set precedents i Stojanovski i Bogdanovic mereixen una menció especial. Ells són els executors d’aquest nou MoraBanc. Jugadors internacionals, amb experiència en Eurolliga, gent que quan l’han de ficar no perdona, com el del tercer quart de dissabte, que van fer 17 dels 19 punts de l’equip. Ells han fet que surti el sol al Poliesportiu i que tothom es tregui la por de sobre.