Escaldes-Engordany
L’any de les desgràcies
L’equip alturgellenc va dissenyar a l’estiu una plantilla curta i les lesions han acabat amb ell H Santacruz era jugador i fa dues setmanes va passar a ser tècnic
La Seu FC és el sorprenent cuer al grup 5 de Segona amb un paupèrrim bagatge de 2 punts en 22 partits. La temporada està sent desastrosa i aquest serà el derbi més desigualat de la història. Però tot té una explicació. És l’any de les desgràcies, tot i que la situació ja fa uns anys que no agrada.
La gran plantilla que l’any 2011 va empatar 1-1 a casa i va caure a Aixovall 3-2 en els dos darrers precedents ha quedat en res. I l’Andorra, en una petita mesura, ha col·laborat en això. Fa dos anys que va fitxar Àlex Sánchez; el porter Ribó va marxar a l’Organyà; Ivan Vigo, al Sant Julià; Aleix, un vell somni de Richard Imbernón, s’ha retirat. Els problemes no acaben aquí. En el darrer partit de la pretemporada, un triangular amb Oliana i Sant Julià, es va lesionar de gravetat l’estrella, Carles Valls (lesió greu de lligaments) com també Grau, Meranges i Ticó.
D’aquí la resignació del president, Jordi Grau: «Es fa difícil refer l’equip en aquestes condicions. Primer perquè la Lliga Andorrana fa mal. A la Seu es juga per afició i has de pagar... A Andorra et paguen, i molt bé, per això marxen. També tenim l’escola Edfor però som pocs habitants, hi ha molts esports i les promeses de futur van en funció de les generacions. Ara s’ha ajuntat tot i les lesions ens estan ‘matxacant’», lamenta.
Grau insisteix a dir que la crisi és només esportiva. «Acceptem part de culpa però la junta està unida i compromesa fins l’últim dia». No nega el president, que va assumir el càrrec al 2008, que té una data de caducitat: «Quan acabi el segon mandat, al 2016. Cal saba nova», va avançar.
Una de les proves que demostren que encara creu en el miracle és el canvi d’entrenador. Fa dues setmanes, contra el Cervera, va debutar a la banqueta Jordi Santacreu, Santa, que era jugador i amb 27 anys ha decidit passar-se a les banquetes. «Amb ell anem millorant i la setmana passada vam aconseguir un empat que ens donarà moral per al derbi. Perquè el normal és que guanyi l’Andorra, però no anirem a perdre d’un gol sinó a donar la sorpresa».
Curiosament, Santa treballa a Andorra, on es va treure el títol. «Serà un duel d’alumne contra deixeble», bromeja el tècnic de la Seu, que va tenir a Justo Ruiz com a professor, «i portarem un equip maco, malgrat que tornem a tenir un sac de baixes», afegeix. Navinés per sanció i Grau, Aroca i Valls per lesió. Ell té clar que l’actitud és innegociable i només això és el que exigirà a Aixovall: «No demano victòries, sinó treballar. Fallar una passada és dolent si no vas a morir per recuperar la pilota». Si és així, l’FC Andorra haurà de suar els tres punts.
La gran plantilla que l’any 2011 va empatar 1-1 a casa i va caure a Aixovall 3-2 en els dos darrers precedents ha quedat en res. I l’Andorra, en una petita mesura, ha col·laborat en això. Fa dos anys que va fitxar Àlex Sánchez; el porter Ribó va marxar a l’Organyà; Ivan Vigo, al Sant Julià; Aleix, un vell somni de Richard Imbernón, s’ha retirat. Els problemes no acaben aquí. En el darrer partit de la pretemporada, un triangular amb Oliana i Sant Julià, es va lesionar de gravetat l’estrella, Carles Valls (lesió greu de lligaments) com també Grau, Meranges i Ticó.
D’aquí la resignació del president, Jordi Grau: «Es fa difícil refer l’equip en aquestes condicions. Primer perquè la Lliga Andorrana fa mal. A la Seu es juga per afició i has de pagar... A Andorra et paguen, i molt bé, per això marxen. També tenim l’escola Edfor però som pocs habitants, hi ha molts esports i les promeses de futur van en funció de les generacions. Ara s’ha ajuntat tot i les lesions ens estan ‘matxacant’», lamenta.
Grau insisteix a dir que la crisi és només esportiva. «Acceptem part de culpa però la junta està unida i compromesa fins l’últim dia». No nega el president, que va assumir el càrrec al 2008, que té una data de caducitat: «Quan acabi el segon mandat, al 2016. Cal saba nova», va avançar.
Una de les proves que demostren que encara creu en el miracle és el canvi d’entrenador. Fa dues setmanes, contra el Cervera, va debutar a la banqueta Jordi Santacreu, Santa, que era jugador i amb 27 anys ha decidit passar-se a les banquetes. «Amb ell anem millorant i la setmana passada vam aconseguir un empat que ens donarà moral per al derbi. Perquè el normal és que guanyi l’Andorra, però no anirem a perdre d’un gol sinó a donar la sorpresa».
Curiosament, Santa treballa a Andorra, on es va treure el títol. «Serà un duel d’alumne contra deixeble», bromeja el tècnic de la Seu, que va tenir a Justo Ruiz com a professor, «i portarem un equip maco, malgrat que tornem a tenir un sac de baixes», afegeix. Navinés per sanció i Grau, Aroca i Valls per lesió. Ell té clar que l’actitud és innegociable i només això és el que exigirà a Aixovall: «No demano victòries, sinó treballar. Fallar una passada és dolent si no vas a morir per recuperar la pilota». Si és així, l’FC Andorra haurà de suar els tres punts.