Se n’ha de parlar. És necessari. El silenci només alimenta la nebulosa entorn la llegenda negra d’Andorra», adverteix el doctor en història per la Universitat de Lleida Josep Calvet Bellera (la Pobla de Segur, 1965), investigador de l’evasió durant la Segona Guerra Mundial pels Pirineus. Després de Les muntanyes de la llibertat (2008) i La batalla del Pirineu: xarxes d’informació i d’evasió aliades al Pallars Sobirà, a l’Alt Urgell i a Andorra (2011), ha publicat Huyendo del Holocausto (Milenio, 2014), que va presentar ahir a la tarda a la llibreria La Puça.

En aquesta investigació, Calvet s’ha topat de nou amb la impossibilitat d’accedir a l’Arxiu del Bisbat d’Urgell. «No ens permeten l’accés, donen mil excuses!», lamenta Calvet. Tampoc han pogut remenar entre la paperassa dels arxius Claude Benet, autor de Guies, fugitius i espies (2009), ni Plàcid Garcia-Planas i Rosa Sala Rose, autors d’El marqués y la esvástica (2004). «Tampoc sabem si hi ha documentació que ens informi de quin va ser el paper del Bisbat, però ajudaria a aclarir-ho». Calvet creu que es podrien trobar molts més casos com el rector de Puigcerdà, que va ajudar molts fugitius.

A Huyendo del holocausto, Calvet ha reconstruït el periple de molts jueus que van fugir per Andorra i el Pirineu. Fins i tot, un cop imprès el llibre, n’ha seguit localitzant, com un home nascut el 1930 que amb 14 anys va passar per Andorra buscant la llibertat.