Les modificacions a la Llei de la seguretat social que es van aprovar fa sis mesos, amb els vots en contra del grup parlamentari socialdemòcrata, són vigents des d’ahir. Els canvis afecten, sobretot, el sistema de càlcul de les pensions i la redistribució dels percentatges de cotització. Per al ministeri de Salut i Benestar el més destacable és que la nova llei garanteix el pagament de les pensions, sí o sí. «El repte és que, per primer cop, en cas de dèficit de la branca de jubilació, l’Estat està obligat a cobrir les pensions», va explicar ahir el director de Salut i Benestar, Josep Maria Casals.
 

Tant temps sentint cridar que ve el llop i des del ministeri s’assegura que no cal témer, que «amb aquesta llei l’Estat esdevé el garant de la branca jubilació», va afegir Casals. «Les pensions estan garantides», va assegurar, ara bé, «hem de treballar les mesures per evitar el dèficit i que no ens passi com en la branca malaltia. Els canvis s’han fet per garantir la sostenibilitat.» Actualment, el fons de reserva de les pensions és de mil milions d’euros i la llei estableix que es creï un organisme específic «per gestionar els fons amb transparència.»  
 

Amb tot, Casals admet que el fons no és inesgotable i que el sistema ha de ser sostenible. Per això, un dels aspectes de la llei que ha canviat és el model de finançament. Fins abans-d’ahir es cotitzava  –entre empresa i treballador– un 20%, del qual un 10% es destinava a la branca general (malaltia) i l’altre 10% a la branca de jubilació. Des d’ahir, el percentatge global no varia però a les jubilacions s’hi destina un 12% i a la malaltia un 8%. Els dos punts que es traspassen d’una branca a l’altra han de permetre «sostenir el sistema.» Per contenir el dèficit de la branca general, que ascendeix a 50 milions d’euros, l’Estat destina cada any una partida del pressupost general.
 

Una altra de les principals modificacions que entren en vigor és el sistema del càlcul de les pensions. La nova fórmula –molt complexa– té en compte diversos barems, no només els punts cotitzats acumulats al llarg de la vida laboral sinó que també hi tenen un pes destacat els anys cotitzats. A més, cal haver cotitzat durant un mínim de quinze anys per tenir dret a pensió de jubilació. 
 

El nou sistema de càlcul elimina la possibilitat de comprar punts addicionals a la CASS, una opció que beneficiava les rendes més altes (per a l’assalariat amb un poder adquisitiu més alt era més fàcil que demanés cotitzar un percentatge més alt del seu sou). La nova fórmula és equitativa per a tothom. 
 

Casals va matisar que, tot i que les pensions estan garantides, s’aconsella implementar complements addicionals com, per exemple, contractar plans de pensions i/o d’estalvis –a càrrec dels particulars– o la possibilitat de jubilar-se més enllà dels 65 anys, opció que preveu la legislació. «Els països amb la branca de jubilacions més sostenibles acostumen a ser aquells en què la ciutadania estalvia més», va destacar Casals.
 

Però, ¿i si algú no ha pogut estalviar, no té patrimoni o percep una jubilació ínfima? «La llei assegura l’atenció social, que ningú quedi desemparat», va ressaltar el director de Salut i Benestar. Les modificacions de la normativa de la CASS «aclareixen què finança la CASS i què finança l’Estat», va aclarir Casals, «si la pensió de jubilació que paga la CASS no és suficient, per això hi ha les pensions de solidaritat, que paga l’Estat.» La quantitat de la pensió no contributiva s’estableix segons cada cas. «No és automàtica, es valora cada situació, si la persona té patrimoni, els ingressos de la unitat familiar, si cobra alguna altra pensió... El resultat final, entre la pensió contributiva i la no contributiva ha de garantir un salari mínim , digne», va remarcar el director. 
 

Els canvis a la llei de la CASS no han caigut bé en molts col·lectius, com el de la gent gran, que es veu abocada a la precarietat. «No és precarietat, al contrari, es garanteixen uns ingressos mínims». Per tant, si un jubilat cobra una pensió contributiva de 200 euros no ha de deixar de passar l’oportunitat de sol·licitar a l’Estat una pensió de solidaritat que li complementi els seus ingressos fins a una quantitat digna. 

Les modificacions també «reendrecen les pensions d’incapacitat temporal, d’invalidesa, el cobrament de les baixes, etcètera, amb la finalitat d’evitar el sobreabús i garantir la sostenibilitat del sistema», va insistir Casals.
 

El ministeri defensa i argumenta les modificacions de la llei que han entrat en vigor just l’endemà que DA, el grup parlamentari que les va tirar endavant, hagi revalidat la majoria absoluta al Consell General. La resta de partits que conformen l’arc parlamentari també tenen propostes sobre la norma que batallaran des del seu grup.