L?advocat Francesc Badia i Catherine Metayer, en la compareixença d?ahir per donar la seva versió del cas Foto: TONY LARA

Hi havia molta expectació per escoltar els arguments de l’exdirectora dels Petits Cantors, que compareixia per primera vegada en públic des que va esclatar el cas, el 27 de setembre, i disposada a explicar la seva versió dels fets. El cert, però, és que l’acord al qual havien arribat divendres l’assessor legal de Metayer i el consell rector del Consorci del Cor Nacional –i que es va firmar finalment dimarts– havia clarificat substancialment la situació: oblidat l’acomiadament disciplinari, Metayer deixa la formació que ha dirigit els últims 19 anys segons els termes de l’acomiadament no causal. És a dir, amb el preavís i la indemnització previstos a l’article 104 del codi de relacions laborals que se li havien negat en primera instància.

Una quantitat que, segons va insistir l’advocat de Metayer, Francesc Badia, difereix notablement –i a la baixa, s’entén– dels 80.000 euros que un mitjà de comunicació li atribuïa dies enrere. Així que, tot i reconèixer que «tota acusació fa mal», l’exdirectora del Cor va ser especialment conciliadora: va agrair les mostres de suport i va admetre tant la possibilitat que s’hagués acabat el seu cicle com que hagués comès errors: «Hi ha altres tècniques per dirigir un cor, i les tècniques evolucionen amb el temps». Però, va afegir, «he donat sempre el màxim i el cor funcionava bé. La prova és el soroll que s’ha generat els últims dies. Si no hagués funcionat, ningú se n’hauria preocupat. Potser hi sortirem guanyant: a partir d’ara hi haurà dos cors, a Andorra...»

Més contundent va ser Badia, que després d’atribuir-se el mèrit d’haver pres la iniciativa per reconduir la situació i evitar que el cas acabés a la Batllia –«Per responsabilitat i per evitar-ne la politització», va dir– va desmuntar un a un –qualificant-los d’«incerts» i de «radicalment inexistents»– els arguments que fonamentaven la falta greu que li atribuïa a Metayer el comiat disciplinari que va ser l’origen de l’afer. Segons Badia, el polèmic concert privat del 4 de setembre a Sant Joan de Casellas va ser degudament comunicat al gerent del Consorci, Pep Farràs; els 450 euros del bolo –descomptats els 50 en concepte d’honoraris del pianista– van ser immediatament dipositats a la caixa del Cor i no es van moure d’allà fins que el ministeri de Cultura els va reclamar.

sense excuses públiques / Per tant, des del principi va quedar totalment descartada un possible delicte apropiació indeguda. Metayer no va dirigir aquell concert perquè no era una actuació oficial del Cor –«Com moltes altres vegades», va dir– i va admetre que aquell dia havia jugat un campionat de golf a la Cerdanya. En canvi, Badia va sembrar dubtes sobre l’oportunitat que el gerent marxés de vacances des del 4 setembre, «coincidint amb Meritxell, quan el Cor té un dels seus compromisos més importants», es va demanar retòricament qui va incitar al ministeri a demanar comptes a Metayer per les presumptes irregularitats comeses arran del bolo del 4 de setembre, i va dedicar especial energia a qüestionar les dues auditories en mans del Consorci que qüestionaven el nivell dels Petits Cantors i la feina de l’exdirectora. Segons l’advocat, els informes –revelats dilluns per EL PERIÒDIC– es van filtrar interessadament i just l’endemà que es firmés l’acord, per «perjudicar» la seva clienta. De fet, el del 2007 ni tan sols va arribar a coneixement de Metayer. «Ni el Consorci el devia considerar creïble», va dir.

El segon, datat al març del 2010, el va atribuir a un director –Joaquim Piqué– «de qui no se sap què ha fet després de deixar l’Escolania de Montserrat, al 2007». És precisament aquest informe, segons Metayer, l’origen de les suspicàcies dels membres del Consorci sobre la seva feina al capdavant del Cor. La prova de la mala intenció amb què es van filtrar les auditories és –va insistir el lletrat– «que no es va fer públic l’informe positiu del director musical de Radio France ni la carta en què el president de la Federació Francesa de Petits Cantors sol·licitava l’adhesió del Cor». Badia va citar finalment un projecte pedagògic elaborat per la mateixa Metayer arran de l’informe Piqué i que tampoc s’ha fet públic: «Els informes són opinions i és lícit que la gent opini. El que no és lícit és que es filtrin només una part de les opinions». En la mateixa línia, i a mode de conclusió, va reconèixer el dret del Consorci a prescindir de Metayer i canviar l’orientació del Cor: «El criticable, però, és com ho han volgut fer». I ja per acabar, va descartar la petició de disculpes per part de la ministra, que en la tortuosa sessió del 29 de setembre va acusar repetidament l’exdirectora d’haver comès la falta que justificava l’acomiadament disciplinari: «Un acord requereix esforç per part de totes les parts. L’hem fet i ara no cal que anem a la plaça a fer-nos l’harakiri».

Per a més informació consulti l'edició en paper.