Toni Riba: «La gent veu que podem guanyar a Ordino i això m’il·lusiona molt»
Tot i la seva joventut (33 anys) fa vuit anys que es va presentar com a número 5 a les comunals d’Ordino. Explica que va ser una experiència molt enriquidora i des d’aquell moment sempre ha tingut una mica un peu ficat a la política que sempre n’ha seguit l’actualitat.
–És a dir, que es va incorporar en el món de la política en aquelles comunals de fa vuit anys?
–Justament. Vaig tornar d’estudiar fora... Vaig començar la vida laboral aquí i sempre m’ha agradat, a casa meva sempre hem viscut de molt a prop la política, he tingut padrins al Consell, al comú... oncles també al comú. El meu pare mateix va estar al Consell i sempre hem tingut un punt d’addicció a la política.
–Quan va decidir fer política, i perquè va optar pels liberals?
–Per diversos motius. Sobretot per les amistats que tenia, la majoria eren liberals i per altra banda, perquè el sentiment liberal, la ideologia liberal és la que més s’aproxima a la que jo he rebut a casa. I actualment, doncs una mica igual, ara després de vuit anys he vist que és l’única via que ens pot portar a una normalització, a sortir de tot aquest enrenou que hi ha a Andorra i també pel tema ideològic. Sempre he sigut una mica liberal, encara que dins del liberalisme, sempre m’he considerat independent i no m’agrada tampoc encaixar-me en una filosofia.
–Fa vuit anys, quan va fer política, quan va anar a les comunals, comentava que va ser una experiència enriquidora però no va ser satisfactòria quant als resultats... Ara quines sensacions té de cara a les eleccions de diumenge?
–Fins ara el sentiment que tinc de cara a la gent, amb el que hem parlat, és que ens veuen bé. Veuen que podem guanyar i això m’il·lusiona molt, perquè fa vuit anys ja sabíem que veníem d’un desgast polític i ja anàvem una miqueta sabent que era molt difícil tornar a guanyar. Aquest cop estem molt contents, es respira un altre ambient, hem parlat amb molta gent, hem copsat molt les inquietuds i veiem que tots pensem igual i per tant sembla que pinta bé el resultat. D’aquí a diumenge poden canviar molt les coses, però bé, més o menys sembla que el sentiment general a Ordino és que ho tenim bastant guanyat.
–Hi ha quatre candidatures. El fet que hi hagi tantes llistes us pot perjudicar? En el sentit que es divideixi el vot.
–DA és el partit que més té a perdre, aglutinava en certa manera gent socialdemòcrata i aglutinava també a lliberals, i aquests suposo que tornaran a casa seva i són els que més tenen a perdre en aquestes eleccions.
–DA és el rival a batre?
–Sí, sense oblidar-nos de Junts, també és un partit molt fort i sense desmerèixer als electors d’SDP, que també s’han de tenir en compte.
–Té bones vibracions de la campanya, com s’ha enfocat? Amb quins col·lectius ha tingut contacte? Quines preocupacions li han transmès?
–Des de la llista nacional s’han visitat a molts col·lectius i des de la parroquial hem treballat amb tots els col·lectius implicats i tots els organismes vinculats a nivell governamental, de Govern, que estan a la parròquia. El sentiment és una mica a tot arreu el mateix, estan preocupats, la gent no sap molt bé com serà el futur i volen explicacions. Quant al sentiment de la campanya, a nivell personal, per a mi a sigut enriquidor, estic content perquè poder fer això en un altre país veí, arribar a poder fer aparicions a la televisió, entrevistes de diari... és molt difícil anar a un senat, a un congrés, i m’ho agafo com una experiència magnífica i única. L’he volgut gaudir des del primer moment. I al voler-ho gaudir doncs t’ho agafes d’una altra manera. T’ho estudies tot de manera diferent, amb més ganes, i sobretot m’ho agafo com una experiència única, que serà irrepetible i que he tingut sort d’estar rodejat de molta gent que em recolza, gent que se sap que em recolza i molta altra gent que no volen que se sàpiga però que estan a darrere i m’ha encantat unir-los. Que tots s’unissin amb mi, per a mi això ha sigut magnífic. Però ara s’ha de fer realitat, s’ha de materialitzar.
–Pel que fa al tema fiscal, imagino que és un dels que ha sortit bastant ? La gent està preocupada perquè ara han de pagar l’IRPF i quan es toca la butxaca a ningú li agrada pagar.
–Nosaltres hem dit que mantindrem la fiscalitat baixa i en tot cas, sempre que puguem, un cop revisats tots els comptes de l’Estat i veient el que hi ha realment a dins, amb una auditoria com déu mana, ens ajustarem. La pressió fiscal està ajustada perquè tinguem un equilibri pressupostari, a partir d’aquí, si considerem que és elevada intentarem ajustar-ho el màxim possible. La gent està molt preocupada. Tot això són temes d’estat que han d’estar consensuats i que s’han de parlar i s’ha d’explicar la situació, no ho pots fer perquè sí i perquè tens 22 consellers. Ho has de fer amb cap i donant explicacions a tothom. És de sentit comú donar explicacions.
–Creieu que l’IRPF ha estat més imposat per Espanya per la necessitat de firmar el Conveni de no Doble Imposició i que es podria haver fet d’una altra manera?
–Estic convençut que el que ells necessitaven per firmar un CDI no és un IRPF. El que ha fet el Govern andorrà ha sigut un copiar-enganxar de l’IRPF espanyol. I per tant, creiem que no s’ajusta a les realitats del país i entenem que s’ha imposat des de baix.
–Com a candidat a conseller general per la circumscripció territorial, si pensem en Ordino, què es podria fer des del Consell?
–Bé, sempre el nostre discurs és que nosaltres el que farem és des d’Ordino treballar sobretot per Andorra, que quedi molt clar. Un cop a dins del Consell volem que s’escolti la veu d’Ordino, però sempre treballar per a Andorra. Què farem? Doncs primer de tot hem d’entrar, un cop a dins, a nivell meu, saber com funciona i quins són els procediments que hi ha establerts a dins del Consell per treballar i veure quines coses es poden trobar; nosaltres hem parlat a nivell d’Ordino d’Arcalís, hem parlat d’infraestructures, hem parlat del patrimoni de la Casa Rossell i hem fet molt èmfasi amb el tema de turisme. Estem molt preocupats amb aquest tema.
–Com a hoteler, suposo que coneix tot l’àmbit turístic i les polítiques turístiques. Quins canvis es podrien fer per millorar? Què fer perquè la promoció funcioni millor? Que els hotels puguin treballar i els restaurants també?
–Bàsicament, el que s’ha de fer és una política turística que no sigui centralitzada, no pensada només per al centre de Andorra, sinó una política que vagi encaminada a tot el país. Nosaltres seguirem invertint, seguirem fent polítiques turístiques i amb tot el que puguem invertirem. El que sí que volem és que es miri més per les parròquies, les Valls del Nord o per altres parròquies com Encamp i Canillo, que tenen més dificultats perquè arribi el turisme...
–Es podrien fer més activitats deslocalitzades, com les que es fan a l’Avinguda Meritxell o Carlemany?
–Un exemple que és molt senzill és el Cirque du Soleil, que veiem que només beneficia d’alguna manera al centre d’Andorra. Hi ha molts petits promotors que volen fer activitats esportives, com el campionat del món de BTT amb petites aportacions, sense aquestes quantitats de diners tant grans que es dóna per al Cirque du Soleil. Creiem més en petites apostes amb diversos promotors i amb activitats culturals, esportives, socials que no amb una gran aposta que segons ells és per donar una certa reputació al país. El Cirque du Soleil està a les Vegas, a Port Aventura, i al final acabarem sent un parc d’atraccions si seguim per aquest camí.
–En el tema que estàvem comentant dels hotels, sobretot els familiars, que n’hi ha molts a Andorra, esteu passant una etapa complicada?
–Sí, ens costa molt omplir el dia a dia, sobretot fora de les estacions de temporada alta com són hivern i estiu, i això passa ja per una política nacional, d’intentar parlar amb els operadors que portin turistes i que siguin precisament els que necessitem fora de temporada. És molt fàcil emplenar en les temporades altes, però en temporades baixes, és inassumible per a qualsevol hotel, i sobretot per als hotels familiars que no tenen els mateixos recursos ni tenen les mateixes fonts de finançament que les grans cadenes hoteleres.
–Seria important, per exemple, que Arcalís funcionés, això també donaria més riquesa a la parròquia i permetria al comú no perdre tants diners. Com es pot fer funcionar, hi ha alguna fórmula perquè Arcalís sigui viable?
–Ho he dit molts cops, tenim la millor neu d’Andorra i l’únic que hem de fer és que sigui accessible, que la gent pugui arribar-hi. I el problema d’Arcalís és sobretot els accessos. I en aquest cas hem de mirar entre tots de buscar i consensuar una solució i d’entendre que això és un projecte de país, no només de parròquia, com en el seu dia havia sigut, però ara mateix és un tema que s’ha de tocar a nivell de Consell General i a nivell de Govern.
–Vosaltres sempre heu dit que mantindríeu les inversions però que estudiaríeu quines són les prioritats. S’ha parlat molt que una és el vial de Sant julià, però hem de posar també dins el paquet els accessos a Arcalís?
–Ja hi ha un vial aprovat, un eixamplament. El que considerem és que no era prioritari. És a dir, s’ha començat l’eixamplament per un lloc que no era necessari, sí que hi havia punts que eren conflictius però creiem que el problema no és a Ordino ni al Serrat, sinó que bàsicament el problema comença del Serrat cap a munt. Per tant, creiem que no era necessària aquesta inversió encara, i que hi havia altres prioritats com l’acabament del desviament del vial de Sant Julià.
–Del programa liberal, quins punts destacaria?
–Nosaltres ens hem basat sobretot en el tema del model d’Estat i és que hi ha unes reformes que s’haurien d’haver fet, unes reformes profundes i que siguin consensuades amb tots els partits, que són la Llei de la Funció Pública, i la Llei de transferències i competències comunals. Aquests punts són bàsics per després poder fer una aproximació a Europa. Fins que no tinguem això clar, no podrem anar cap a Europa perquè a nivell d’equilibri pressupostari són lleis que hi afecten molt i fins que no tinguem un equilibri com déu mana o sanejat, no ens podem aproximar a Europa tranquil·lament sense que ells ens imposin certes condicions. Aquí ja ho lliguem amb el tema que són les peculiaritats d’Andorra i les negociacions, i això ho hem de protegir molt.
–És a dir, que es va incorporar en el món de la política en aquelles comunals de fa vuit anys?
–Justament. Vaig tornar d’estudiar fora... Vaig començar la vida laboral aquí i sempre m’ha agradat, a casa meva sempre hem viscut de molt a prop la política, he tingut padrins al Consell, al comú... oncles també al comú. El meu pare mateix va estar al Consell i sempre hem tingut un punt d’addicció a la política.
–Quan va decidir fer política, i perquè va optar pels liberals?
–Per diversos motius. Sobretot per les amistats que tenia, la majoria eren liberals i per altra banda, perquè el sentiment liberal, la ideologia liberal és la que més s’aproxima a la que jo he rebut a casa. I actualment, doncs una mica igual, ara després de vuit anys he vist que és l’única via que ens pot portar a una normalització, a sortir de tot aquest enrenou que hi ha a Andorra i també pel tema ideològic. Sempre he sigut una mica liberal, encara que dins del liberalisme, sempre m’he considerat independent i no m’agrada tampoc encaixar-me en una filosofia.
–Fa vuit anys, quan va fer política, quan va anar a les comunals, comentava que va ser una experiència enriquidora però no va ser satisfactòria quant als resultats... Ara quines sensacions té de cara a les eleccions de diumenge?
–Fins ara el sentiment que tinc de cara a la gent, amb el que hem parlat, és que ens veuen bé. Veuen que podem guanyar i això m’il·lusiona molt, perquè fa vuit anys ja sabíem que veníem d’un desgast polític i ja anàvem una miqueta sabent que era molt difícil tornar a guanyar. Aquest cop estem molt contents, es respira un altre ambient, hem parlat amb molta gent, hem copsat molt les inquietuds i veiem que tots pensem igual i per tant sembla que pinta bé el resultat. D’aquí a diumenge poden canviar molt les coses, però bé, més o menys sembla que el sentiment general a Ordino és que ho tenim bastant guanyat.
–Hi ha quatre candidatures. El fet que hi hagi tantes llistes us pot perjudicar? En el sentit que es divideixi el vot.
–DA és el partit que més té a perdre, aglutinava en certa manera gent socialdemòcrata i aglutinava també a lliberals, i aquests suposo que tornaran a casa seva i són els que més tenen a perdre en aquestes eleccions.
–DA és el rival a batre?
–Sí, sense oblidar-nos de Junts, també és un partit molt fort i sense desmerèixer als electors d’SDP, que també s’han de tenir en compte.
–Té bones vibracions de la campanya, com s’ha enfocat? Amb quins col·lectius ha tingut contacte? Quines preocupacions li han transmès?
–Des de la llista nacional s’han visitat a molts col·lectius i des de la parroquial hem treballat amb tots els col·lectius implicats i tots els organismes vinculats a nivell governamental, de Govern, que estan a la parròquia. El sentiment és una mica a tot arreu el mateix, estan preocupats, la gent no sap molt bé com serà el futur i volen explicacions. Quant al sentiment de la campanya, a nivell personal, per a mi a sigut enriquidor, estic content perquè poder fer això en un altre país veí, arribar a poder fer aparicions a la televisió, entrevistes de diari... és molt difícil anar a un senat, a un congrés, i m’ho agafo com una experiència magnífica i única. L’he volgut gaudir des del primer moment. I al voler-ho gaudir doncs t’ho agafes d’una altra manera. T’ho estudies tot de manera diferent, amb més ganes, i sobretot m’ho agafo com una experiència única, que serà irrepetible i que he tingut sort d’estar rodejat de molta gent que em recolza, gent que se sap que em recolza i molta altra gent que no volen que se sàpiga però que estan a darrere i m’ha encantat unir-los. Que tots s’unissin amb mi, per a mi això ha sigut magnífic. Però ara s’ha de fer realitat, s’ha de materialitzar.
–Pel que fa al tema fiscal, imagino que és un dels que ha sortit bastant ? La gent està preocupada perquè ara han de pagar l’IRPF i quan es toca la butxaca a ningú li agrada pagar.
–Nosaltres hem dit que mantindrem la fiscalitat baixa i en tot cas, sempre que puguem, un cop revisats tots els comptes de l’Estat i veient el que hi ha realment a dins, amb una auditoria com déu mana, ens ajustarem. La pressió fiscal està ajustada perquè tinguem un equilibri pressupostari, a partir d’aquí, si considerem que és elevada intentarem ajustar-ho el màxim possible. La gent està molt preocupada. Tot això són temes d’estat que han d’estar consensuats i que s’han de parlar i s’ha d’explicar la situació, no ho pots fer perquè sí i perquè tens 22 consellers. Ho has de fer amb cap i donant explicacions a tothom. És de sentit comú donar explicacions.
–Creieu que l’IRPF ha estat més imposat per Espanya per la necessitat de firmar el Conveni de no Doble Imposició i que es podria haver fet d’una altra manera?
–Estic convençut que el que ells necessitaven per firmar un CDI no és un IRPF. El que ha fet el Govern andorrà ha sigut un copiar-enganxar de l’IRPF espanyol. I per tant, creiem que no s’ajusta a les realitats del país i entenem que s’ha imposat des de baix.
–Com a candidat a conseller general per la circumscripció territorial, si pensem en Ordino, què es podria fer des del Consell?
–Bé, sempre el nostre discurs és que nosaltres el que farem és des d’Ordino treballar sobretot per Andorra, que quedi molt clar. Un cop a dins del Consell volem que s’escolti la veu d’Ordino, però sempre treballar per a Andorra. Què farem? Doncs primer de tot hem d’entrar, un cop a dins, a nivell meu, saber com funciona i quins són els procediments que hi ha establerts a dins del Consell per treballar i veure quines coses es poden trobar; nosaltres hem parlat a nivell d’Ordino d’Arcalís, hem parlat d’infraestructures, hem parlat del patrimoni de la Casa Rossell i hem fet molt èmfasi amb el tema de turisme. Estem molt preocupats amb aquest tema.
–Com a hoteler, suposo que coneix tot l’àmbit turístic i les polítiques turístiques. Quins canvis es podrien fer per millorar? Què fer perquè la promoció funcioni millor? Que els hotels puguin treballar i els restaurants també?
–Bàsicament, el que s’ha de fer és una política turística que no sigui centralitzada, no pensada només per al centre de Andorra, sinó una política que vagi encaminada a tot el país. Nosaltres seguirem invertint, seguirem fent polítiques turístiques i amb tot el que puguem invertirem. El que sí que volem és que es miri més per les parròquies, les Valls del Nord o per altres parròquies com Encamp i Canillo, que tenen més dificultats perquè arribi el turisme...
–Es podrien fer més activitats deslocalitzades, com les que es fan a l’Avinguda Meritxell o Carlemany?
–Un exemple que és molt senzill és el Cirque du Soleil, que veiem que només beneficia d’alguna manera al centre d’Andorra. Hi ha molts petits promotors que volen fer activitats esportives, com el campionat del món de BTT amb petites aportacions, sense aquestes quantitats de diners tant grans que es dóna per al Cirque du Soleil. Creiem més en petites apostes amb diversos promotors i amb activitats culturals, esportives, socials que no amb una gran aposta que segons ells és per donar una certa reputació al país. El Cirque du Soleil està a les Vegas, a Port Aventura, i al final acabarem sent un parc d’atraccions si seguim per aquest camí.
–En el tema que estàvem comentant dels hotels, sobretot els familiars, que n’hi ha molts a Andorra, esteu passant una etapa complicada?
–Sí, ens costa molt omplir el dia a dia, sobretot fora de les estacions de temporada alta com són hivern i estiu, i això passa ja per una política nacional, d’intentar parlar amb els operadors que portin turistes i que siguin precisament els que necessitem fora de temporada. És molt fàcil emplenar en les temporades altes, però en temporades baixes, és inassumible per a qualsevol hotel, i sobretot per als hotels familiars que no tenen els mateixos recursos ni tenen les mateixes fonts de finançament que les grans cadenes hoteleres.
–Seria important, per exemple, que Arcalís funcionés, això també donaria més riquesa a la parròquia i permetria al comú no perdre tants diners. Com es pot fer funcionar, hi ha alguna fórmula perquè Arcalís sigui viable?
–Ho he dit molts cops, tenim la millor neu d’Andorra i l’únic que hem de fer és que sigui accessible, que la gent pugui arribar-hi. I el problema d’Arcalís és sobretot els accessos. I en aquest cas hem de mirar entre tots de buscar i consensuar una solució i d’entendre que això és un projecte de país, no només de parròquia, com en el seu dia havia sigut, però ara mateix és un tema que s’ha de tocar a nivell de Consell General i a nivell de Govern.
–Vosaltres sempre heu dit que mantindríeu les inversions però que estudiaríeu quines són les prioritats. S’ha parlat molt que una és el vial de Sant julià, però hem de posar també dins el paquet els accessos a Arcalís?
–Ja hi ha un vial aprovat, un eixamplament. El que considerem és que no era prioritari. És a dir, s’ha començat l’eixamplament per un lloc que no era necessari, sí que hi havia punts que eren conflictius però creiem que el problema no és a Ordino ni al Serrat, sinó que bàsicament el problema comença del Serrat cap a munt. Per tant, creiem que no era necessària aquesta inversió encara, i que hi havia altres prioritats com l’acabament del desviament del vial de Sant Julià.
–Del programa liberal, quins punts destacaria?
–Nosaltres ens hem basat sobretot en el tema del model d’Estat i és que hi ha unes reformes que s’haurien d’haver fet, unes reformes profundes i que siguin consensuades amb tots els partits, que són la Llei de la Funció Pública, i la Llei de transferències i competències comunals. Aquests punts són bàsics per després poder fer una aproximació a Europa. Fins que no tinguem això clar, no podrem anar cap a Europa perquè a nivell d’equilibri pressupostari són lleis que hi afecten molt i fins que no tinguem un equilibri com déu mana o sanejat, no ens podem aproximar a Europa tranquil·lament sense que ells ens imposin certes condicions. Aquí ja ho lliguem amb el tema que són les peculiaritats d’Andorra i les negociacions, i això ho hem de protegir molt.