L’OSCE mostra «satisfacció general» amb el sistema electoral
L’organisme internacional creu en el marc legal d’Andorra com una base sòlida per a la celebració d’eleccions democràtiques
L’Oficina per les Institucions Democràtiques i Drets Humans (ODIHR), institució que pertany a l’OSCE (Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa) va dur a terme , el 27 i el 28 de gener, una avaluació de necessitats de cara a les eleccions generals.
La delegació de l’ODIHR, organisme amb seu a Varsòvia i amb 25 anys d’activitat, va supervisar tot el procés de convocatòria dels comicis generals de l’1 de març i, per tal efecte, va celebrar reunions amb funcionaris de les institucions de l’Estat i l’administració electoral, així com amb representats dels partits polítics, mitjans de comunicació i societat civil andorrana. L’ODHIR sempre fa una visita prèvia en cas d’eleccions a tots els països europeus membres de l’OSCE.
L’informe resultant d’aquesta avaluació recull que aquesta visita a Andorra va servir «per avaluar l’ambient preelectoral i els preparatius per les eleccions parlamentàries del proper 1 de març». L’òrgan reflecteix la seva «plena confiança en la imparcialitat i eficiència de l’administració electoral a tots els nivells».
Això sí, expressen la seva preocupació per la «integritat d’altres mètodes de votació alternatius, com ara el vot per correu perquè aquest tipus de votació es proporcionen sense l’observació de les parts interessades». En el dossier resultant reflecteixen que al país «només 24.509 habitants tenen dret a vot en les eleccions locals o nacionals i que les dones ocupen la meitat dels escons al parlament sortint». Destaquen, també, que «tot i que aproximadament un terç dels candidats són dones, sovint són elles qui ocupen posicions més baixes a les llistes i, per tant, tenen menys possibilitats de guanyar eleccions».
L’ODIHR explica que la nova llei de finançament de campanyes «augmentarà la transparència», que els mitjans de comunicació treballen amb un alt grau de llibertat, que la quantitat i la imparcialitat de la cobertura de la campanya en el mitjans, públics i privats, és per estar satisfets i manifesten «la seva plena confiança en la imparcialitat i l’eficàcia delsistema de resolució de disputes electorals».
En definitiva, l’OSCE/ODHIR expressa «la seva satisfacció general amb el marc legal d’Andorra i la consideren una base sòlida per a la celebració d’eleccions democràtiques». En aquest sentit, i tot i que «totes les llistes de candidats tenen dret a nomenar representants per els centres de votació, no hi ha disposicions en la Llei Electoral que permetin l’observació electoral internacional o ciutadana».
En aquest estudi es mostra certa preocupació en que el nombre d’electors variï tant entre les set parròquies, que van des els 906 de Canillo als 7.372 d’Andorra la Vella, i que pot afectar a la igualtat de vot, perquè «el nombre de vots necessaris per ser elegit es desvia fins a un 110% de la mitjana nacional».
Segueixen explicant que en l’administració es troben tres estructures: La Junta Electoral –supervisa les eleccions i assegura que tots els candidats puguin lluitar en igualtat de condicions–, el Govern –administra aspectes del procés electoral– i les autoritats de la parròquia, que s’encarreguen de la inscripció de les llistes de candidats de la parròquia, registre de votants i creació de centres de votació. Per cloure aquest apartat, l’informe destaca la «plena confiança en la eficiència i imparcialitat de l’administració electoral a tots els nivells».
L’avaluació de l’OSCE /ODHIR expressa, com a punt final, la seva confiança general en l’administració electoral. Asseguren que «no hi ha preocupacions significatives respecte al funcionament de les institucions democràtiques, el respecte a les llibertats fonamentals, transparència del procés electoral, votants, registres de candidats o entorn de campanya», però subratllen que «hi ha aspectes d’aquest procés que s’haurien de posar més en consonància amb els compromisos de l’OSCE». Per exemple, «la manca de disposicions legals per a l’observació de les eleccions i la desigualtat dels vots entre els districtes electorals» o afirmen que té marge de millora «la transparència en el finançament de les campanyes i que aquesta podria millorar amb requisits de divulgació abans de la jornada electoral».
Per últim, l’organització internacional es posa en «total disposició per a ajudar Andorra en un futur» per poder fer front a les deficiències que es destaquen en l’informe.
La delegació de l’ODIHR, organisme amb seu a Varsòvia i amb 25 anys d’activitat, va supervisar tot el procés de convocatòria dels comicis generals de l’1 de març i, per tal efecte, va celebrar reunions amb funcionaris de les institucions de l’Estat i l’administració electoral, així com amb representats dels partits polítics, mitjans de comunicació i societat civil andorrana. L’ODHIR sempre fa una visita prèvia en cas d’eleccions a tots els països europeus membres de l’OSCE.
L’informe resultant d’aquesta avaluació recull que aquesta visita a Andorra va servir «per avaluar l’ambient preelectoral i els preparatius per les eleccions parlamentàries del proper 1 de març». L’òrgan reflecteix la seva «plena confiança en la imparcialitat i eficiència de l’administració electoral a tots els nivells».
Això sí, expressen la seva preocupació per la «integritat d’altres mètodes de votació alternatius, com ara el vot per correu perquè aquest tipus de votació es proporcionen sense l’observació de les parts interessades». En el dossier resultant reflecteixen que al país «només 24.509 habitants tenen dret a vot en les eleccions locals o nacionals i que les dones ocupen la meitat dels escons al parlament sortint». Destaquen, també, que «tot i que aproximadament un terç dels candidats són dones, sovint són elles qui ocupen posicions més baixes a les llistes i, per tant, tenen menys possibilitats de guanyar eleccions».
L’ODIHR explica que la nova llei de finançament de campanyes «augmentarà la transparència», que els mitjans de comunicació treballen amb un alt grau de llibertat, que la quantitat i la imparcialitat de la cobertura de la campanya en el mitjans, públics i privats, és per estar satisfets i manifesten «la seva plena confiança en la imparcialitat i l’eficàcia delsistema de resolució de disputes electorals».
En definitiva, l’OSCE/ODHIR expressa «la seva satisfacció general amb el marc legal d’Andorra i la consideren una base sòlida per a la celebració d’eleccions democràtiques». En aquest sentit, i tot i que «totes les llistes de candidats tenen dret a nomenar representants per els centres de votació, no hi ha disposicions en la Llei Electoral que permetin l’observació electoral internacional o ciutadana».
En aquest estudi es mostra certa preocupació en que el nombre d’electors variï tant entre les set parròquies, que van des els 906 de Canillo als 7.372 d’Andorra la Vella, i que pot afectar a la igualtat de vot, perquè «el nombre de vots necessaris per ser elegit es desvia fins a un 110% de la mitjana nacional».
Segueixen explicant que en l’administració es troben tres estructures: La Junta Electoral –supervisa les eleccions i assegura que tots els candidats puguin lluitar en igualtat de condicions–, el Govern –administra aspectes del procés electoral– i les autoritats de la parròquia, que s’encarreguen de la inscripció de les llistes de candidats de la parròquia, registre de votants i creació de centres de votació. Per cloure aquest apartat, l’informe destaca la «plena confiança en la eficiència i imparcialitat de l’administració electoral a tots els nivells».
L’avaluació de l’OSCE /ODHIR expressa, com a punt final, la seva confiança general en l’administració electoral. Asseguren que «no hi ha preocupacions significatives respecte al funcionament de les institucions democràtiques, el respecte a les llibertats fonamentals, transparència del procés electoral, votants, registres de candidats o entorn de campanya», però subratllen que «hi ha aspectes d’aquest procés que s’haurien de posar més en consonància amb els compromisos de l’OSCE». Per exemple, «la manca de disposicions legals per a l’observació de les eleccions i la desigualtat dels vots entre els districtes electorals» o afirmen que té marge de millora «la transparència en el finançament de les campanyes i que aquesta podria millorar amb requisits de divulgació abans de la jornada electoral».
Per últim, l’organització internacional es posa en «total disposició per a ajudar Andorra en un futur» per poder fer front a les deficiències que es destaquen en l’informe.