• La patologia té símptomes semblants a l'estrès o la depressió

 

La professora Estela Montejo en un moment de la seva ponència, dijous Foto: EL PERIÒDIC

Una seixantena de persones van assistir a la ponència que la doctora en Psicologia, Estela Montejo, va impartir aquest dijous a l'Ambaixada espanyola d'Andorra. La xerrada, emmarcada en el cicle de conferències Aula Oberta, va servir per posar llum i taquígrafs a una patologia, coneguda popularment com la síndrome del professor cremat i que afecta «entre un 15 i un 20% del personal docent». Una taxa d'afectats considerablement alta i més tenint en compte que en aquesta síndrome hi ha un «efecte contagi evident entre companys quan, durant les primeres manifestacions de la malaltia, no s'intervé a temps al professor afectat». La síndrome Burnout, que es va començar a estudiar a la dècada dels 70, respòn a un estrès interpersonal crònic en l'exercici laboral –sensació de sobreesforç físic i esgotament emocional– producte de les constants interaccions amb la resta de persones (alumnes, companys, malalts…).

Estela Montejo va subratllar que no tots els professors pateixen d'igual manera ni als mateixos moments les tres fases de la malaltia i va exposar la conceptualització de la síndrome de Burnout: esgotament emocional (resposta a una situació crònica d'estrès laboral), despersonalització (on el comportament de l'afectat es torna distant i fred) i, l'últim, el de realització personal, on el professor es fa una autoavaluació negativa i no reconeix la seva malaltia. Montejo ho raonava: «La patologia s'acostuma a confondre amb l'estrès o la depressió, perquè són simptomàticament semblants, però només comparteixen un factor alt d'esgotament emocional». A més, va afirmar que el què més preocupa ara al professorat és «trobar estratègies que serveixin per a la prevenció i la intervenció del problema»

Durant la seva exposició, Montejo va intentar demostrar quines variables afecten, com sorgeixen, el perquè i com es pot intervenir, tant a nivell individual com de centre. A més, va posar l'accent en aquesta recerca de la intervenció de la síndrome, ja que afecta directament la personalitat i, en conseqüència, a la salut. Sense tractament, no hi ha millora. No és una dolència que es pugui curar amb el temps i es corre el risc de cronificar-la si no es posa fil a l'agulla quan apareixen els primers símptomes.

La síndrome pateix tres clares conseqüències: la psicosomàtica (dolors musculars, maldecaps, baixa atenció i concentració), les conductuals (fugida, negació del problema, conducta violenta, absentisme, cronificació de la síndrome) i les emocionals on l'afectat experimenta un distanciament afectiu envers la gent que l'envolta, canvis d'humor, apatia, desil·lusió, pessimisme i insistència en la negació de la realitat.

Montejo va destacar que aquesta conferencia s'ha portat amb èxit a diferents congressos internacionals perquè és un tema «molt recurrent per la dificultat de traslladar a l'aula els canvis socials, però encara hi ha molt per investigar al voltant del Burnout». H

Per a més informació consulti l'edició en paper.