• Llovera dóna una xerrada a Crèdit Andorrà sota el lema ?Viure sense abaixar el llistó' amb ple d'assistència i admiració per les seves batalletes

Aprofitant el rebuf del Dakar i la seva extensa presència en mitjans de comunicació de tot el món en el darrer mes, Albert Llovera va oferir ahir una xerrada a la seu central de Crèdit Andorrà titulada Viure sense abaixar el llistó. En fi, que potser ja ni es notícia que hagi aconseguit omplir la sala de la tercera planta, amb un ple d'assistència per escoltar les batalletes d'un home en cadira de rodes que té més vida i actitivat que la gran majoria de mortals.

Els primers deu minuts va ser Joan Ramon Mas, director de màrqueting de l'entitat bancària, era con veure els anuncis o el famós movie record previ a una pel·lícula de cinemaqui. Quan Llovera va arrencar a xerrar, les cares dels assistents es van transformar. Tothom té un somriure, està atent quan ell parla i en molts casos, s'aprofita el moment per immortalitzar-lo al mòbil.

És el que transmet aquest geni de genis, que va centrar la seva xerrada en tot un any de feina que necessita per poder córrer el Dakar, amb una breu introducció des dels 15 anys, quan es va integrar a la selecció espanyola d'esquí alpí, i passant per l'accident amb 17 que el va deixar en cadira de rodes. Sempre amb el seu toc divertit, de showman, tot i que com es pot apreciar a la foto de dalt a l'esquerra, la seva mare Carme Massana el va alertar abans de la conferència de que fos un bon nen i no digués ruqueries.

Ni cas. Demanar-li això és perdre el temps. Llovera és «inquiet i gamberrete» i la seva naturalitat és la que fa que es guanyi a la gent. A base de fer riure, tot i que també va tocar la fibra, com quan va explicar com es supera no sentir res de pit avall: «Depèn de tres coses: tu mateix, la família i els amics de veritat, aquells que estan quan et trenques l'esquena».

Escoltar com explicava ahir que al gener prepara un informe de la seva presència als mitjans de comunicació per atraure espònsors, o la importància de les xarxes socials, les prop de 60 reunions que fa per Andorra, Espanya, Itàlia, França o qualsevol altre lloc que calgui, sempre en cotxe –«perquè ,m'és més còmode»– que li fan fer uns 100.000 quilòmetres a l'any, com dibuixa el cotxe i com entrena abans de començar el Dakar el fa més admirable.

Les batalletes que va explicar del Dakar tampoc no tenien malbaratament; com la segona etapa d'aquest 2015 que va catalogar d'«inhumana» tot i que ell va ser capaç de sortir sol del cotxe i per exemple, Cyril Despres o Nasser Al-Attiyah no; o l'etapa que va arribar tercer; o la marató en la qual va haver de fugir d'un tsunami –«com ho sentiu, era de tres metres...», recorda–; o quan uns militars el van portar a dormir en una caserna a Bolívia a 4.700 metres d'altura i li van detectar un principi d'hipotèrmia; o quan un tal Peterhansel, amb sis Dakars guanyats en motos i cinc en cotxes, li va demanar una foto junts perquè l'admirava... D'històries en va explicar sense parar, fins que va volar l'hora i mitja.

Com diria el seu llibre, la vida de Llovera està concebuda amb No Limits i una vegada més, per explicar que fa durant tot un any enfocat en el Dakar, ho ha demostrat. També el defineixen els diversos eslògans que apareixen en un anunci d'Abarth centrat en ell: «He tingut por, he viscut a l'infern i he vist la mort de prop (...)». O com diria el seu germà Jordi: «L'Albert és capaç de fer coses que els normals no. Igual els minusvàlids som nosaltres».

Per això, per tancar la xerrada, el geni dels genis va reflexionar en veu alta: «Valoreu si heu d'abaixar el llistó o no però aprofiteu la vida mentre pugueu... No us apalanqueu que per això ja tindreu temps».

Per a més informació consulti l'edició en paper.