• Un nou cicle general, a nivell parlamentari i de Govern d'Andorra, està a punt de produir-se

Som un estat de dret jove, és cert, però som també un país vell que cal tenir present. L'estat, reconegut internacionalment, estrenat el 1993, no hauria pogut ser sense el país que el sustenta ni el sacrifici de moltes generacions d'andorrans que l'han fet possible, conservat i defensat, patit i estimat.

I la joventut porta, de vegades, a no voler reconèixer als pares ni padrins, en definitiva d'on vens, i la identitat que ens descriu i ens reconeix.

De joves, per afany de voler-nos diferenciar o adquirir personalitat, menyspreuem allò que de partida ens caracteritza, pensant que són els altres, els adults, els que no han sabut inventar-se, quedant presos del passat, però a nosaltres no ens passarà perquè, ens desfarem del passat.

El passat i el futur són importants però són només els extrems d'un fil molt llarg. I mereixen ser tinguts en compte, però en la seva justa mesura. El present és més important i cal ser-ne conscients tot tenint present (mai més ben dit) el passat, que ens ha conduït on som i el futur, que ens ha de portar on volem arribar.

Però el futur no ens ha de torturar, ni el passat encadenar, perquè no se'ns escapi el present, com deia Gustave Flaubert. El passat ens ha de servir com a teies per il·luminar el present i poder-nos moure més bé per encertar a veure els camins on millor encaminar-nos per al futur.

L'andorranitat, tal i com la coneixem avui, fa més de mil anys que tresca per casa nostra i s'ha anat perfilant i polint fins a prendre forma en un poble, un territori i unes institucions i sistema polític escrit, negre sobre blanc, i de manera sintètica, en la Constitució del 1993.

La Constitució és el nostre manual d'instruccions intern per viure en societat i alhora la garantia de la nostra independència i del nostre estat de dret democràtic i social, davant el concert internacional dels altres estats i de les altres nacions.

Els pilars sobre els quals se sustenta aquesta són els cinc òrgans constitucionals, els Coprínceps, el Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia i els Comuns, com ho expresa l'article 98 de la Constitució andorrana.

Les regles de joc són clares i la seva efectivitat ben provada al llarg del temps. Pretendre que la solució als problemes actuals es troba en canviar o modificar substancialment aquestes regles és erroni i mostra el desconeixement dels problemes i la seva causa.

Hi ha però dos preceptes claus en el nostre sistema per al seu bon funcionament que cal recordar. No és un sistema per a aprenents, sino per a posar-hi els més dotats o experimentats.

I és un sistema que no vol presses o urgències, en examinar les qüestions, per actuar amb meditació prèvia i raonada, pausadament, quan calgui i al moment oportú.

Ambdues normes sembla que s'hagin tancat a l'armari de les set claus, quan avui són més necessàries que ahir, per la complexitat i la rapidesa en que el món evoluciona.

L'andorranitat està constituïda, però i també, per unes qualitats intangibles.

La primera d'elles és la llibertat.

Els andorrans tenim una gran estima per la llibertat, com a aspiració bàsica de la condició de ser lliure. Una llibertat no només individual o col·lectiva o abstracta, sino unida al territori i a la terra. Un esperit lliure sobre el qual només acceptem al seu creador. La independència n'és la segona o la voluntat de ser diferents dels que ens envolten. Dels uns i dels altres. I amb ella l'exigència del respecte. Toca'm si goses! La neutralitat segueix com a tercera. I és en el marc de la diferenciació i del respecte anteriors, així com també de la petitesa i fragilitat, en que es defensa un posicionament oficial, en una visió del món plural o diversa i, com estratègia, on regeix la llei del més fort.

La tolerància dels uns amb els altres recíprocament, país endins, i a nivell personal, front a un medi natural difícil, magre, rude i petit, n'és la quarta. I en coherència amb la llibertat.

I com a cinquena, la solidaritat. O el ser amb els altres i la necessitat de compartir. La unió fa la força. Des de la casa, el veïnat, el quart, el comú, la parròquia, fins al territori i el país.

Andorra, i els seus ciutadans esperem uns nous elegits que siguin capaços d'estar a l'alçada que ens mereixem totes les persones i el país. Si així ho feu, bons andorrans sereu! H

Arquitecte