• La pretensió de rebaixa del lloguer del terreny obliga a un discurs dirigit per intentar fer «un símbol» la roda

Foto:

Aquí tenen el balanç de la roda d'Escaldes-Engordany: ni una dada. I no és que no se li hagin demanat a Santi Sardà, l'empresari encarregat del tema, sinó que ni tan sols les ha aportat al Comú escaldenc. Simplement, considera que és un negoci privat i que, per tant, no ha de donar cap informació d'aquesta mena. Així que només es pot creure el que diu en el seu discurs, que «és rendible» tot i que asseguri que el funcionament òptim del giny a nivell de visitants és «en el mes d'agost i deu dies de desembre».

Amb aquest panorama, però, Sarda afirma contundent que li surt a compte mantenir la roda en marxa tot un any, i fins i tot els «quatre o cinc» amb què pretén instal·lar-s'hi de manera permanent, tot i que ahir insistís, una i altra vegada, que el que se li demanava per pagar com a lloguer era una xifra desorbitada. No se sap quina és aquesta quantitat, però sí molt més del preu actual que paga el Comú per mantenir aquest lloguer, que està entre els 2,5 i els 3 euros per metre quadrat.

I vet aquí que van arribar els missatges dirigits de Sardà, comunicador incansable i conscient de la força de les seves paraules per influir en els propietaris del terreny: «Que la propietat agafi consciència i fiqui un lloguer que jo pugui pagar»; «jo he fet una oferta i la contraoferta se'n va pels núvols»; «ells han de reflexionar». Però si aquest era el missatge cap a l'amo del terreny, hi havia també d'un dirigit a fer sentir aquest propietari en l'obligació moral de baixar el lloguer. Compte amb Sardà: «La roda pot ser un símbol». I ho va dir tal qual, tot vinculant-la a la de Londres o a la mateixa Torre Eiffel de París, que ningú no volia i ara és el cor turístic de la ciutat, segons les seves paraules. Tenint en compte que a Escaldes-Engordany per si sola se li pressuposen els seus atractius de sèrie, semblava ahir agosarat pretendre fer de la roda gairebé un reclam històric de la parròquia, tot i convèncer, això sí, al Comú de Trini Marín: «Si es queda, per nosaltres seria la satisfacció màxima».

Per a més informació consulti l'edició en paper.