• Altres sí que tenen més vocació comunicativa, sobretot a través de twitter

Si bé els caps de llista nacionals a les eleccions no estan massa posats a les xarxes, sí que ho estan gaire més alguns dels seus companys de files.

Són especialment actius membres de DA com el ministre Jordi Cinca o el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata David Rios. També ho són Jaume Bartumeu i Jordi Gallardo, tot i que en menor mesura.

A més, tenim casos com el de David Baró, que a causa de la seva feina abans de ser cònsol de La Massana, ja estava molt acostumat a ser actiu a les xarxes i ho ha continuat sent sense problemes. Baró creu que cal explicar als conciutadans què passa a la parròquia i ho fa tot sovint a través de piulades i fotografies. Altres cònsols són més reticents a les xarxes socials, és el cas dels d'Encamp, que creuen que les explicacions als ciutadans s'han de donar cara a cara i no creuen en les noves tecnològies perquè prefereixen el cos a cos i el contacte directe pel carrer amb els seus veïns.

El que és clar és que hi ha a Andorra una important bossa de vot que sí que és activa a les xarxes socials. Fent un senzill exercici de recerca a Facebook de quanta gent d'Andorra d'entre 18 i 65 anys té activitat en aquesta xarxa social, s'estima que és al voltant de les 36.000 persones, força més que la meitat de la població en edat de votar del país, clar que Facebook no filtra per nacionalitats així que no sabem ben bé quants d'aquests votaran el dia 1. Però, en tot cas són una part de la població molt gran.

Pel que fa a Twitter, la localització dels usuaris és més complicada però les darreres dades donen unes 5000 persones d'Andorra que tenen perfils actius en aquesta xarxa de l'ocell blau. És una xifra tampoc gens menyspreable i que cal tenir en compte a l'hora de fer campanyes de comunicació política.

Precisament els candidats que sí que s'han anat obrint perfils amb un interès electoral ho han fet aconsellat per les agències de comunicació i caps de campanya que els preparen per a les eleccions, ara o fa quatre anys. El principal problema que presenten les xarxes, igual que qualsevol perfil obert a internet, pàgina web, currículum al LinkedIn i la resta, és que si no es cuida molt i es va actualitzant, queda desfasat de seguida i és una cosa que es veu ràpidament. En tot cas Andorra es mostra ara enfront d'una dècada clau.

Augmenten els electors, el porta a porta cada dia és més complicat, i calen estratègies més enllà de les campanyes de proximitat dels candidats. Ens trobem a molt pocs dies de saber cap a on s'encamina cada una de les formacions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.