• L'arxiver diu que l'arbre pronostica un hivern curt i alguns assistents pensen que serà llarg

Moment en què es va encendre el Mai de la Crema del Gener Foto: ANA / J.D.

La Crema del Gener, també coneguda com la Crema del Mai, és el costum canillenc que, com marca la tradició, celebra l'hivern i en pronostica la seva durada o duresa, segons qui ho expliqui. El darrer dia de gener es crema un arbre per escalfar-se del fred i, depenent del temps que dura aquesta crema i de si l'arbre queda completament socarrat o no, s'estableix si el fred i l'hivern continuaran per molt temps. Aquest dissabte, l'arxiver del Comú de Canillo, Domènec Bascompte, va assegurar que l'arbre, encès al camp del Som, va cremar més ràpid que els últims anys i amb bona flama, fet que faria presagiar un hivern curt. De fet, antigament, això seria un motiu de felicitat pels veïns, que cremaven l'arbre amb la intenció d'acabar amb el mes de gener, el més dur de l'hivern, perquè passés com més aviat millor, i d'aquí, el nom de la festa, la Crema del Gener. Alguns dels presents van afirmar, però, que, com no ha acabat de cremar del tot, l'hivern serà llarg.

Bascompte va explicat que es tracta d'una tradició pagana, «de les poques festes paganes que es fan a Canillo perquè no té cap connotació religiosa», a imatge d'altres ritus de pas estacionals relacionats amb el foc, com les falles o les fogueres. L'arxiver hi va destacar el seu simbolisme natural, el contacte amb la terra i va assegurar que també es feia a altres llocs del Pirineu, tot i que ara, com a mínim a Andorra, és exclusiva de Canillo.

Aquest any, a més, s'ha recuperat la tradició de fer soroll durant la crema, per part d'uns infants de la parròquia i els seus instruments de percussió. De fet, antigament tot el poble hi participava i la gent cantava i ballava al voltant del foc per fer soroll i espantar el gener, com va assenyalar Bascompte. Fins i tot, l'arbre s'havia arribat a plantar el dia de Nadal, els anys més durs, i a tots els veïnats de la parròquia.

Ara, l'objectiu és aconseguir que no es perdi la tradició, perquè malauradament només hi participa una vintena o trentena de persones. «Com a moltes festes ha passat que és el comú qui l'organitza i la manté», va lamentar Bascompte. De moment, aquest costum continua a Canillo, gràcies a haver passat per via oral de generació en generació i encara hi ha gent que la té present.

Per a més informació consulti l'edició en paper.