• Carla Kimhi expressa la seva gratitud vers els andorrans que al 1942 van ajudar la seva família. H Andorra va emparar incomptables jueus que cercaven una via de fugida de la barbàrie nazi.

Foto: TONY LARA

Ara fa 73 anys, dos agents andorrans que desenvolupaven la seva tasca a la caseta fronterera del Pas de la Casa, varen salvar les vides de dos infants i els seus progenitors. Era una família jueva que defugia un règim nazi que es trobava a les portes d'annexionar-se l'escàs territori francès que el 1942 encara era lliure. Dos agents de l'SS van aturar el pas dels fugitius, demanant-los els seus documents d'identitat. En veure l'escena, els policies andorrans van comprendre de seguida què succeïa; van convidar els uniformats a donar ritme als bombatxos negres per tornar-los a la seva jurisdicció, res no havien de fer a Andorra.

Carla Berenson és –que se sàpiga– l'única persona present en aquella conjuntura que pugui donar testimoni avui sobre aquell 20 de novembre tan fred i interromp constantment el relat per transmetre l'incommensurable sentiment d'agraïment que sent vers aquells guàrdies per salvar la vida dels seus pares, germà i la seva pròpia fa avui més de set decennis.

Berenson no adreçava el seu regraciament només als agents policíacs que van possibilitar la seva entrada al Principat. També recorda la persona que aleshores dirigia el cos, qui va traslladar a tots quatre exiliats des de les portes de França fins al centre de la Vall, per instal·lar-los en un hotel a Escaldes, on es van estar varis dies. Creu que a l'Hotel Muntanya, però han passat molts anys. Tanmateix, aquest detall és una nimietat; cadascuna de les persones que van participar de la seva fugida tenen el seu propi espai en el record d'aquesta austríaca jueva: el matrimoni andorrà que va comprar les poques joies de què disposava la seva mare, quan la família ja havia exhaurit tots els seus recursos, i que els va prometre guardar-les fins que poguessin recuperar-les un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. També el guia que els va conduir fins a la frontera, en aquesta ocasió la del Riu Runer, perquè prenessin l'autocar que definitivament els havia d'allunyar de les urpes nazis.

En definitiva, Berenson se sent agraïda amb tot el poble andorrà. Amb tot el país, perquè és plenament conscient que la seva família no va ser una excepció; innombrables jueus van passar per les Valls per salvar les seves vides.

Berenson va deixar el seu nom enrere per passar a anomenar-se Kimhi. Així com la por i la indefensió que només va veure apaivagades sota l'escalfor de la valentia del seu pare. Ara somriu en recordar Andorra i la corba esdevé encara més prominent quan agraeix –tot creuant els dits de les mans, situades front al pit– l'aixoplug que aquí va trobar quan fugia de la tempesta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.