Foto: ANA/J.D.

Sergi Mas és artista. Dibuixant, escultor –de fet diu que el fang i el dibuix són la base de l'art plàstic, com «la gramàtica de l'escriptor»–, però també pintor, fuster, artesà, poeta... A partir d'avui a les 20 hores inaugura una exposició d'antologia de la seva obra al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany (CAEE). S'hi recullen pintures, gravats, escultures de gres, de fusta de roure, cartells, programes de festes d'Escaldes, retrats –com el de l'Esteve Albert–, aquarel·les, pintures sobre rajola, ex-libris –les estampes que es col·loquen a les cobertes dels llibres–, segells de La Poste o unes katiusques –una mena de matrioixques en forma de caixes de fusta... L'obra, una barreja del més destacat de l'artista d'Aixovall des del 1995, tot i que predomina la producció més recent, es podrà visitar fins el 28 de març al CAEE. La majoria són històries, llegendes, amb referències històriques que l'inspiren, de l'imaginari andorrà. Mas diu que la temàtica andorrana ja l'interessava abans d'arribar al país. Quan feia d'aprenent d'escultor de fusta, hi havia al mateix taller un andorrà que havia baixat a viure a Barcelona, un d'«aquells andorrans que eren els revolucionaris dels anys 30». «M'explicava que al seu país no hi havia hagut mai guerres i que tenien una traça especial per sortir-se'n dels ensurts, idealitzava el seu país i jo m'ho vaig empassar», ironitza. Al Principat hi va arribar després de passar pel Poble Espanyol de Barcelona, en una època en què era «una colònia d'artesans de veritat», buscant l'artesania del Pirineu. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.