• La reivindicació unànime és un pla d'inversió públic

Un veí de Sort observa la neu Foto: ana meneses

El Govern va celebrar ahir a Sort un procés de participació, obert als agents i actors socials d'aquestes comarques, abans d'iniciar la redacció de la futura Llei de muntanya, per conèixer la conveniència d'aquesta iniciativa i de com convindria orientar-la. L'elevada assistència a l'acte va evidenciar que el territori vol dir la seva i vol que se l'escolti en la redacció del pla normatiu. Acompanyant aquest document, la reivindicació unànime va ser un pla d'inversió públic. Pel que fa a l'encarregat del desplegament d'aquesta llei s'hi va apuntar a l'Institut de Desenvolupament per al Pirineu o a una creació d'una futura Agència que aglutini les 10 comarques.

Les comarques de muntanya són l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallar Sobirà, la Val d'Aran, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa. En cas de ser l'IDAPA l'organisme encarregat de desplegat la Llei de muntanya s'hauria de crear un IDAPA Plus per aglutinar les quatre comarques que actualment no formen part d'aquest organisme i sí de la Llei de muntanya. El Govern va aprovar el 1983 la Llei d'alta muntanya que partia de la base que les àrees de muntanya no havien assolit el mateix grau de desenvolupament econòmic de la resta de Catalunya i que calia un esforç addicional, per part de les administracions, per tal de dotar-les d'infraestructura i d'equipament. Les necessitats de fa 30 anys no són les mateixes que les d'aquest moment.

Per a més informació consulti l'edició en paper.